Cercador de resolucions, dictàmens i informes

La normativa de protecció de dades personals no impedeix la difusió d’informació relativa a les persones difuntes. Les actes de les sessions del ple, pel que fa als actes debatuts, s’han de publicar a la seu electrònica de l’Ajuntament sense incloure categories de dades especialment protegides, o que afectin l’honor o la intimitat o que requereixin una especial protecció. En aquest cas caldria disposar del consentiment dels afectats per poder difondre les actes, o bé difondre la informació anonimitzada. Un cop transcorreguts 30 anys poden entrar en joc les previsions de l’article 36 de la Llei 10/2001. No hi ha una base jurídica que habiliti la difusió, amb un abast general, de la informació continguda als padrons municipals d’habitants al web de l’Ajuntament, sens perjudici de la difusió d’informació anonimitzada del padró.

La persona reclamant pot obtenir informació sobre les quantitats percebudes per la seva mare morta amb motiu del reconeixement de la prestació econòmica per a cures en l’entorn familiar i suport a les persones cuidadores no professionals, llevat que consti l’oposició expressa de la difunta a l’accés del seu fill a la seva informació personal.

Atesa l’especial naturalesa de la informació de salut i les disposicions de la legislació d’autonomia del pacient i de protecció de dades, en principi caldria reconèixer un dret d’accés preferent a l’HC del difunt a les persones amb un vincle, per raons familiars o de fet, més proper al difunt, com podrien ser el cònjuge, els fills o els pares. Aquest accés no exclou la possibilitat d’altres accessos ateses les circumstàncies concretes. Vistes les previsions normatives (art. 3 LOPDGDD), i que en principi els hereus tenen una vinculació per raons de fet amb el causant, sembla clar que aquests han de tenir accés a l’HC del difunt, tot i que no hi hagi vinculació per raons familiars.

A l’accés a les dades d’una persona difunta, no resulta d’aplicació el límit derivat de la normativa de protecció de dades personals.

El Col·legi pot publicar a través de la finestreta única o comunicar a tercers la informació consistent en el nom i cognoms, número de col·legiació, titulació, dades de contacte professional (domicili professional, telèfon, correu electrònic ...) i situació d’habitació professional, amb independència de si es tracta de professionals exercents o no exercents i, en el cas d’aquests darrers, sigui quina sigui la causa del no exercici. La normativa de protecció de dades personals no s’aplica a les dades de les persones difuntes. Ni la normativa que regula la finestreta única, ni l’article 19 LOPDGDD habiliten la publicació de dades de persones col·legiades donades de baixa, o dels hereus de persones col·legiades difuntes, fossin exercents o no.

La normativa de protecció de dades no impedeix l’accés del regidor al registre de defuncions corresponent als anys 1885-1890, 1918-1921, 1957-1959 i 1968-1969, llevat de les dades de salut que hi puguin constar (en concret dades de malalties hereditàries d’inscripcions anteriors a l’1 de gener de 1959). Pel que fa als llibres d’actes, cal donar accés al llibre d’actes, llevat que hi constin categories especials de dades de les persones a les quals afecten els acords adoptats. En relació amb la correspondència relativa als mateixos períodes, no seria ajustat a la normativa de protecció de dades facilitar indiscriminadament l’accés a la correspondència de persones vives, sinó que cal fer una anàlisi cas per cas, a la vista de l’interès del regidor en l’accés i el tipus d’informació a la qual es refereixi la correspondència.

La difusió d’imatges de persones físiques identificades o identificables que ocupaven un càrrec públic o una professió de projecció pública, o de persones que apareguin com a merament accessòries (especialment en cas d’imatges de persones menors d’edat), en actes o esdeveniments esportius públics organitzats per l’Ajuntament, podria tenir suficient base jurídica (art. 6.1.e) RGPD), sempre que l’Ajuntament tingui en compte les consideracions que s’exposen en aquest dictamen.

El consentiment de les persones físiques que actualment formen part de la comunitat educativa o que n’han format part, suposa una base jurídica adequada i suficient per a la publicació de fotografies d’aquestes persones en el llibre commemoratiu (art. 6.1.a) RGPD). Pel que fa a fotografies de persones físiques identificades o identificables que ja no formen part de la comunitat educativa, la seva publicació en el llibre commemoratiu pot trobar base jurídica suficient en l’article 6.1.f) RGPD, en connexió amb la LO 1/1982, sense haver de disposar del consentiment dels afectats, sempre que la Fundació apliqui garanties específiques.

El cònjuge d’un col·legiat difunt pot sol·licitar al col·legi professional que presta un servei de correu electrònic que li faciliti una còpia dels correus d’aquell col·legiat que estiguin en els servidors del col·legi sempre que acrediti l’existència d’un document de voluntats digitals en els termes de l’article 411-10 del CCC, en el qual es designi a aquell com a persona encarregada de l’execució de les voluntats digitals i expressament l’autoritzi en aquest sentit. Un soci del despatx professional de la persona difunta únicament podrà accedir a les dades d’aquell si hagués estat expressament habilitat a tal efecte en un document de voluntats digitals.