Cercador de resolucions, dictàmens i informes

La normativa de protecció de dades personals no és obstacle per a l’accés del reclamant a la informació que pugui constar als llibres majors de l’empresa que es refereixi a persones jurídiques o a persones mortes, ja que la dita normativa no resulta d’aplicació en aquests casos, sense perjudici d’altres limitacions que resultin aplicables, com les derivades de la normativa de protecció de l’honor, la intimitat personal i familiar i la pròpia imatge. La normativa de protecció de dades només impediria donar accés, per aplicació de l’article 23 LTC, a les anotacions relatives a l’assistència o suport psicològic al dol, si la identitat que hi consta correspon a la persona física que ha rebut l’assistència, llevat que hi consenti expressament o que s’anonimitzi la informació, com ja hauria fet l’empresa requerida segons la informació disponible. Pel que fa a la resta d’informació personal que pugui constar en els llibres majors, no sembla que hi hagi impediment en facilitar l’accés des de la perspectiva de la normativa de protecció de dades, sens perjudici del deure de confidencialitat respecte d’aquesta informació.

En aquest informe s’analitzen diverses qüestions relatives a l’aplicació de la normativa a l’accés a informació personal de persones que van ser ateses a les institucions referides (cases de maternitat). Això, en atenció als terminis de temps transcorreguts, el tipus d’informació i els drets afectats, tenint en compte la legislació d’arxius. També es recorda que el responsable de l’arxiu, tenint en compte el principi de responsabilitat proactiva, ha de comprovar, ja sigui a partir de documentació aportada pels propis sol·licitants, ja sigui per documentació o per altra informació complementària de què pugui disposar, que queda acreditada la data de la mort o, al menys, que es pot deduir de forma suficient que la informació sol·licitada ja no es refereix a una persona viva. En relació amb l’exercici del dret instrumental de l’article 3.1 LOPDGDD, si la vinculació de parentiu o de fet o la condició d’hereu, que es pugui considerar així en atenció a la normativa aplicable, s’acredita documentalment, aquestes persones haurien de tenir, en principi, accés a la informació.

La normativa de protecció de dades personals no impediria l’accés de la persona reclamant a la informació sobre persones mortes que consti en els justificants de revista militar sol·licitats, per bé que aquest accés podria veure’s limitat, en els termes establerts a la legislació d’arxius i documents, per tractar-se d’informació que podria qualificar-se com a íntima. En tot cas, tractant-se de persones vives, no podria accedir-hi per considerar-se informació mereixedora d’una especial protecció.

L'hospital va estimar la petició d'accés del reclamant i va fer efectiu el dret d'accés en els termes que ho havia sol·licitat, però extemporàniament.

Des del punt de vista del dret a la protecció de dades de caràcter personal, no es justifica l’accés de la persona sol·licitant a la informació sobre el procés assistencial de la persona difunta, atès que no es donen els supòsits previstos en els articles 3 de l’LOPDGDD, 16 i 18 de la Llei 41/2002, de 14 de novembre, bàsica reguladora de la autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d’informació i documentació clínica

Des del punt de vista del dret a la protecció de dades de caràcter personal, no hi hauria inconvenients per facilitar l’accés a les dades de la persona difunta que puguin constar en la gravació de la trucada efectuada al telèfon del Servei Local de Teleassistència, atès que la legislació de protecció de dades no resulta d’aplicació en aquests casos (article 2.2.b) i article 3 de l’LOPDGDD). L’accés a les dades personals relatives a la persona que va atendre la dita trucada i que puguin constar en la gravació estaria habilitat per l’article 24.1 de la Llei 19/2014, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació púbica i bon govern, en tractar-se, en principi, de dades merament identificatives relacionades amb el funcionament o la gestió de la trucada.

La normativa de protecció de dades personals no impedeix la difusió d’informació relativa a les persones difuntes. Les actes de les sessions del ple, pel que fa als actes debatuts, s’han de publicar a la seu electrònica de l’Ajuntament sense incloure categories de dades especialment protegides, o que afectin l’honor o la intimitat o que requereixin una especial protecció. En aquest cas caldria disposar del consentiment dels afectats per poder difondre les actes, o bé difondre la informació anonimitzada. Un cop transcorreguts 30 anys poden entrar en joc les previsions de l’article 36 de la Llei 10/2001. No hi ha una base jurídica que habiliti la difusió, amb un abast general, de la informació continguda als padrons municipals d’habitants al web de l’Ajuntament, sens perjudici de la difusió d’informació anonimitzada del padró.