Cercador de resolucions, dictàmens i informes

S'acorda l'arxiu de la denúncia contra l'IMSS de BCN per consultar, al Registre de defuncions del Ministeri de Justícia i al SEPE, dades sobre si la persona denunciant consta en el registre de defuncions i si és beneficiari de prestacions d'atur, atès que, la disposició final 7a de la Llei 2/2014, del 27 de gener, habilita a les administracions competents en matèria de serveis socials a fer consultes sobre les retribucions que perceben les persones que són sol·licitants d'aquests serveis.

S'acorda l'arxiu de la denúncia contra l'IMSS de BCN per consultar, al Registre de defuncions del Ministeri de Justícia i al SEPE, dades sobre si la persona denunciant consta en el registre de defuncions i si és beneficiari de prestacions d'atur, atès que, la disposició final 7a de la Llei 2/2014, del 27 de gener, habilita a les administracions competents en matèria de serveis socials a fer consultes sobre les retribucions que perceben les persones que són sol·licitants d'aquests serveis.

Els Serveis Socials Bàsics (SSB) de l'Ajuntament va encarregar a una entitat externa el seguiment psicoterapèutic d'algunes famílies, sense haver subscrit el preceptiu contracte d'encarregat del tractament.
En aquest procediment també s'arxiven d'altres fets denunciats, en concret:
1) La recollida per part del SSB d'un informe que l'EATAF havia elaborat en el marc d'un procés judicial de família, en el que constaven les dades del denunciant, sense comptar amb el seu consentiment. El tractament d'aquest informe pel SSB està habilitat per la normativa de serveis socials i de protecció a la infància i l'adolescència.
2) El tractament del citat informe de l'EATAF per part dels SSB, sense haver informat a la persona denunciant. El dret d'informació estava excepcionat d'acord amb el que disposa l'art. 14.5.c RGPD
3) Cessió de dades, sense consentiment del denunciant, entre els SSB i l'entitat externa. No hi ha comunicació de dades en la mesura que l'entitat actua com encarregada del tractament dels SSB.

S'arxiva la denúncia perquè es considera que la Fundació Pere Mitjans, com encarregada del tractament del CSSB, podia accedir a les reunions que van celebrar el Departament de DS i CSSB en les quals es tractava l'assumpte relatiu al retorn del fill de la persona reclamant a la llar residència gestionada per la dita Fundació.

Les persones que prestaven servei en una residència de gent gran tenien que apuntar, en un llistat ubicat en el mostrador d'entrada, entre d'altres, el seu nom, cognoms, telèfon, DNI i temperatura corporal; per la qual cosa cadascuna d'aquestes persones podia conèixer les dades de la resta hi figuraven, fet que vulnera el principi de confidencialitat.
També s'analitza breument que el fet que la residència recollís la temperatura corporal de les persones treballadores era una actuació conforme a la normativa de protecció de dades.

Els formularis facilitats per l'entitat en què es recollien dades personals, no contenien la totalitat dels extrems previstos per l'article 13 RGPD. En el si del procediment també es van arxiver altres fets que havien estat objecte de denúncia, els més rellevants:
a) que la fundació no tenia implementades mesures de seguretat en el tractament de dades en formats no automatitzats. S'arxiva perquè no hi ha cap prova que acrediti, ni tan sols indiciàriament, aquest fet. Presumpció d'innocència.
b) Comunicació de dades per part de la Fundació a d'altres empreses. Pel que fa a unes de les empreses, s'arxivà per manca de prova, presumpció d'innocència. Pel que fa a la segona empresa, no hi ha cap comunicació en la mesura que existeix un contracte d'encarregat del tractament entre la Fundació i la citada entitat.

La comunicació d’informació anonimitzada del Padró municipal a una empresa pública per a l’elaboració d’una eina predictiva en matèria de serveis socials no requeriria d’una base jurídica que la legitimés, en no resultar d’aplicació en aquests casos la legislació de protecció de dades. Ara bé, cal vetllar perquè el procés d’anonimització aplicat garanteixi que les persones físiques afectades no podran ser identificades per tercers sense esforços desproporcionats, així com avaluar els riscos d’una eventual reidentificació posterior d’aquestes persones i, si escau, adoptar les mesures escaients per mitigar-ho.

L’entitat reclamant té dret a accedir a la informació en poder de l’Ajuntament relativa a l’informe final de les auditories ISO realitzades a la residència els darrers sis anys, a l’acreditació de la residència per atendre persones grans amb dependència; a les acreditacions de la direcció tècnica i de responsable higienicosanitari de la residència compreses entre l’any 2018 i l’actualitat, en els termes exposats al fonament jurídic VI d’aquest informe; i a la informació que no conté dades personals i/o que s’hagi anonimitzat: protocols d’actuació, actes d’inspecció i pla de millora, i la llista de serveis que s’ofereixen a la residència.

La persona aquí reclamant es queixava que l'Ajuntament no li havia facilitat el nom de les persones o entitats que havien proporcionat als serveis socials un informe emès per l'òrgan consultiu d'un jutjat (EATAF). En relació amb això, s'estima la reclamació en la mesura que l'article 15.1.g) de l'RGPD determina que forma part del dret d'accés "qualsevol informació disponible sobre el seu origen", que inclouria, per tant, informar sobre la identitat de la persona que va trametre l'informe (si es coneix aquesta informació). No obstant això, si l'Ajuntament considera que pot concorre algun límit a l'accés, res impedeix donar trasllat a les persones o persones quines dades puguin veure's afectades per l'accés, per tal que facin les al·legacions oportunes.