Cercador de resolucions, dictàmens i informes

Es resol sancionar FMB S.A degut a què la manca d'implementació de mesures tècniques i organitzatives apropiades, li ha impedit localitzar l'expedient personal de la persona que va prestar serveis a l'empresa denunciada. Aquest fet, vulnera l'article 32.1 RGPD que disposa l'obligació del responsable del tractament de garantir la disponibilitat i seguretat de les dades personals.

La normativa de protecció de dades personals no impedeix la difusió d’informació relativa a les persones difuntes. Les actes de les sessions del ple, pel que fa als actes debatuts, s’han de publicar a la seu electrònica de l’Ajuntament sense incloure categories de dades especialment protegides, o que afectin l’honor o la intimitat o que requereixin una especial protecció. En aquest cas caldria disposar del consentiment dels afectats per poder difondre les actes, o bé difondre la informació anonimitzada. Un cop transcorreguts 30 anys poden entrar en joc les previsions de l’article 36 de la Llei 10/2001. No hi ha una base jurídica que habiliti la difusió, amb un abast general, de la informació continguda als padrons municipals d’habitants al web de l’Ajuntament, sens perjudici de la difusió d’informació anonimitzada del padró.

Es declara inadmissible, atès que no es pot admetre a tràmit dita denúncia, al no concórrer un dels requisits necessaris per la seva admissió, com és que la persona que presenta una denuncia s'hagi identificat i l'hagi signat ( Llei Apdcat i LPAC). De totes maneres, de la documentació que acompanya la denúncia, es posa de manifest que del relat dels fets denunciats tampoc no s'infereix una vulneració de la normativa de protecció de dades.

La normativa de protecció de dades no impedeix l’accés del regidor al registre de defuncions corresponent als anys 1885-1890, 1918-1921, 1957-1959 i 1968-1969, llevat de les dades de salut que hi puguin constar (en concret dades de malalties hereditàries d’inscripcions anteriors a l’1 de gener de 1959). Pel que fa als llibres d’actes, cal donar accés al llibre d’actes, llevat que hi constin categories especials de dades de les persones a les quals afecten els acords adoptats. En relació amb la correspondència relativa als mateixos períodes, no seria ajustat a la normativa de protecció de dades facilitar indiscriminadament l’accés a la correspondència de persones vives, sinó que cal fer una anàlisi cas per cas, a la vista de l’interès del regidor en l’accés i el tipus d’informació a la qual es refereixi la correspondència.

A la vista de la normativa de protecció de dades personals, i en consideració de les circumstàncies concretes, no resultaria justificat l’accés generalitzat a les actes de les reunions del Consell d’Administració des del 2007 fins la data de la sol·licitud, així com als expedients disciplinaris. Per altra banda, la normativa de protecció de dades no impedeix facilitar un llistat que inclogui, únicament, les dades merament identificatives respecte al personal funcionari, laboral i interí, ni tampoc una relació dels contractes adjudicats.

L’entitat podria donar a l’Arxiu Nacional de Catalunya els documents de què és titular i en els quals consten dades relatives a persones físiques vives que formen part del patrimoni documental de Catalunya, bé per haver assolit l’antiguitat de 40 anys o, en cas de no assolir-se aquesta antiguitat, si es compta amb resolució favorable de la consellera de Cultura, sense necessitat de consentiment dels afectats, atès que aquesta donació constituiria un tractament ulterior de dades que respondria a fins d’arxiu en interès públic i, per tant, compatible amb la finalitat inicial per a la qual es varen tractar les dades.

La persona denunciant es queixà que l'Ajuntament havia lliurat a una empresa còpia d'algunes factures seves -sense el seu consentiment-, qui al seu torn les hauria aportat en un procés judicial iniciat contra la persona denunciant per reclamació pecuniària. La denúncia s'arxivà, ja que de la documentació aportada per l'Ajuntament no s'inferia que hagués comunicat dades seves, i es tractava d'al·legacions sense suport probatori. A més, tot indica que, d'haver-se produït una comunicació de dades, aquesta estaria emparada per l'article 7.f) de la Directiva 95/46/CE, per la concurrència d'un interès legítim.