Cercador de resolucions, dictàmens i informes

En aquest informe s’analitzen diverses qüestions relatives a l’aplicació de la normativa a l’accés a informació personal de persones que van ser ateses a les institucions referides (cases de maternitat). Això, en atenció als terminis de temps transcorreguts, el tipus d’informació i els drets afectats, tenint en compte la legislació d’arxius. També es recorda que el responsable de l’arxiu, tenint en compte el principi de responsabilitat proactiva, ha de comprovar, ja sigui a partir de documentació aportada pels propis sol·licitants, ja sigui per documentació o per altra informació complementària de què pugui disposar, que queda acreditada la data de la mort o, al menys, que es pot deduir de forma suficient que la informació sol·licitada ja no es refereix a una persona viva. En relació amb l’exercici del dret instrumental de l’article 3.1 LOPDGDD, si la vinculació de parentiu o de fet o la condició d’hereu, que es pugui considerar així en atenció a la normativa aplicable, s’acredita documentalment, aquestes persones haurien de tenir, en principi, accés a la informació.

La normativa de protecció de dades personals no impediria l’accés de la persona reclamant a la informació sobre persones mortes que consti en els justificants de revista militar sol·licitats, per bé que aquest accés podria veure’s limitat, en els termes establerts a la legislació d’arxius i documents, per tractar-se d’informació que podria qualificar-se com a íntima. En tot cas, tractant-se de persones vives, no podria accedir-hi per considerar-se informació mereixedora d’una especial protecció.

S'estima la reclamació de tutela, ja que l'entitat reclamada no va respondre la sol·licitud en el termini exigit per la normativa. Quant al fons, es considera ajustat a dret que l’entitat reclamada no tramités la sol·licitud, a causa del caràcter repetiu de la pretensió.

S'acorda arxivar els tres fets denunciats per un policia local contra l'ajuntament: 1. El fet que l'ajuntament audités el contingut de la seva carpeta digital, ubicada a l'ordinador de la comissaria, perquè en el moment de presentar la denúncia el termini de prescripció de la infracció (3 anys) ja s'havia superat. 2. Els fets sobre la manca d'expertesa de l'autor de l'informe de l'auditoria informàtica, atès que es considera que l'Autoritat no té competència sobre aquest assumpte. 3. El fet sobre la incertesa de si la informació indeguda de la seva carpeta digital va ser suprimida o no, s'arxiva perquè es considera que hi ha prou indicis per considerar que l'entitat va mantenir aquesta informació bloquejada, d'acord amb l'establert a l'article 32 LOPDGDD.

Es resol desestimar la reclamació per desatenció del dret de supressió, ja que la reclamació es va presentar abans que finalitzés el termini prorrogat que l'entitat tenia per respondre la sol·licitud.

S'estima la reclamació per la desatenció del dret de supressió de dades contingudes en carpetes compartides en l'àmbit laboral, a les quals la persona reclamant ara no té accés, i que inclouen correus electrònics de caràcter personal.

Atesa la normativa aplicable, en principi sembla que caldria atribuir als Arxius la condició de responsables en relació amb la documentació i els fons documentals que ingressen o incorporen, provinents de diferents titularitats, un cop s’hagi produït aquesta integració. No es pot descartar que, en base a les condicions que s’estableixin en un contracte de comodat, el titular i responsable originari d’un fons pugui seguir tenint capacitat per determinar els mitjans del tractament i, en conseqüència, que s’hagi d’articular un encàrrec del tractament (article 28 RGPD).

Es resol sancionar FMB S.A degut a què la manca d'implementació de mesures tècniques i organitzatives apropiades, li ha impedit localitzar l'expedient personal de la persona que va prestar serveis a l'empresa denunciada. Aquest fet, vulnera l'article 32.1 RGPD que disposa l'obligació del responsable del tractament de garantir la disponibilitat i seguretat de les dades personals.

La normativa de protecció de dades personals no impedeix la difusió d’informació relativa a les persones difuntes. Les actes de les sessions del ple, pel que fa als actes debatuts, s’han de publicar a la seu electrònica de l’Ajuntament sense incloure categories de dades especialment protegides, o que afectin l’honor o la intimitat o que requereixin una especial protecció. En aquest cas caldria disposar del consentiment dels afectats per poder difondre les actes, o bé difondre la informació anonimitzada. Un cop transcorreguts 30 anys poden entrar en joc les previsions de l’article 36 de la Llei 10/2001. No hi ha una base jurídica que habiliti la difusió, amb un abast general, de la informació continguda als padrons municipals d’habitants al web de l’Ajuntament, sens perjudici de la difusió d’informació anonimitzada del padró.