Cercador de resolucions, dictàmens i informes

La instal·lació d’un sistema de videovigilància a l’interior de les aules de les llars d’infants municipals podria resultar proporcionada davant indicis raonables de la possible comissió d’un fet il·lícit greu per part d’una persona treballadora vers algun dels infants, de manera excepcional i limitada en el temps, i sempre que s’informi en els termes de l’article 89 de l’LOPDGDD. El responsable però no tindria suficient legitimació per instal·lar aquest sistema per tal que els progenitors i/o tutors legals puguin visualitzar en directe imatges sobre les activitats que hi realitzen els seus fills.

L’accés dels regidors a dades personals incloses en el Padró municipal d’habitants pot resultar habilitat quan, tenint en compte les finalitats pròpies del Padró, l’accés sigui necessari i proporcionat per al desenvolupament de les funcions de control de les activitats de la corporació municipal, o d’altres funcions que puguin tenir atribuïdes el regidor, en els termes previstos a l’LRBRL. No resulta justificat l’accés del regidor al Padró municipal d’habitants per configurar el programa electoral del grup municipal en relació amb les ordenances fiscals, per realitzar els càlculs pertinents, identificant les persones que hi son inscrites.

La política municipal d’ús dels sistemes d’informació i dispositius digitals ha d’abastar normes clares sobre la gestió que es farà del compte de correu electrònic corporatiu personalitzat, i sobre els accessos a la informació que conté, tant amb motiu de cessament de la relació laboral com en cas d’absència temporal de la persona treballadora. També ha d’incloure previsions específiques respecte l’ús adequat dels sistemes d’informació per part del seu personal i el control que en pot fer l’Ajuntament per garantir-ne la seguretat i el bon funcionament. Respecte les peticions d’accés i obtenció de còpia dels correus electrònics per part de persones ex treballadores, cal tenir en compte les observacions fetes en aquest dictamen.

L’activació de la càmera durant les classes en línia es pot considerar amb caràcter general un tractament lícit, atesa l’obligació dels centres educatius d’assegurar i garantir la funció educativa en relació amb els alumnes afectats i el compliment d’una missió en interès públic (ex. art. 6.1.e) RGPD), i les previsions establertes per les autoritats sanitàries i educatives en el context de pandèmia, sense que sigui necessari el consentiment dels afectats. En qualsevol cas caldrà tenir en compte el principi de proporcionalitat. La Fundació pot instar els alumnes a tenir la càmera activada durant la classe en línia si resulta necessari per al seu desenvolupament, sens perjudici de la possibilitat que les persones afectades puguin exercir el dret d’oposició en atenció a la seva situació particular.

Es considera que la imatge difosa no permet la identificació. En el negat cas que la imatge permetés la identificació, en un cas com l'analitzat, es considera que la dita imatge hauria servit per il·lustrar de forma accessòria una informació, ja que no es personalitza la noticia en cap persona en concret, el que seria conforme a la normativa.

La difusió d’imatges de persones físiques identificades o identificables que ocupaven un càrrec públic o una professió de projecció pública, o de persones que apareguin com a merament accessòries (especialment en cas d’imatges de persones menors d’edat), en actes o esdeveniments esportius públics organitzats per l’Ajuntament, podria tenir suficient base jurídica (art. 6.1.e) RGPD), sempre que l’Ajuntament tingui en compte les consideracions que s’exposen en aquest dictamen.

El consentiment de les persones físiques que actualment formen part de la comunitat educativa o que n’han format part, suposa una base jurídica adequada i suficient per a la publicació de fotografies d’aquestes persones en el llibre commemoratiu (art. 6.1.a) RGPD). Pel que fa a fotografies de persones físiques identificades o identificables que ja no formen part de la comunitat educativa, la seva publicació en el llibre commemoratiu pot trobar base jurídica suficient en l’article 6.1.f) RGPD, en connexió amb la LO 1/1982, sense haver de disposar del consentiment dels afectats, sempre que la Fundació apliqui garanties específiques.

L’article 24 de la CE empararia l’accés de la persona reclamant a la informació sobre si alumnes de l’IES on treballa i respecte els quals se’ls va incoar un procediment disciplinari, a conseqüència d’unes afirmacions fetes contra la seva persona que podrien atemptar el seu dret a l’honor, han estat sancionats i si la dita sanció és ferma, en tractar-se d’informació necessària per a l’exercici del seu dret a la tutela judicial efectiva.

L'enregistrament de la conversa amb els metges de l'ICAM, per la persona sotmesa a inspecció mèdica i/o els seus acompanyants, constitueix un tractament de dades personals (art. 3 c) LOPD), que s'haurà de sotmetre als principis i obligacions de la normativa de protecció de dades. L'enregistrament de la conversa en qüestió pot requerir, com a norma general, el consentiment previ del metge. Si el consentiment no és atorgat, i no hi ha altra base jurídica que pugui habilitar el tractament, en principi aquest no resultarà legítim, tot i que no es pot descartar que en alguns supòsits concorri un interès legítim que podria habilitar el tractament, sent necessari, en aquest cas, el compliment dels principis i obligacions que imposa la normativa de protecció de dades.

La normativa de protecció de dades no és aplicable a la gravació d'imatges per part dels assistents durant el procés d'inhumació sempre que la gravació es realitzi amb una finalitat que pugui qualificar-se com a personal o domèstica. Sempre que la finalitat de la gravació es circumscrigui a l'àmbit personal i familiar i que l'ús posterior no excedeixi aquest àmbit, els treballadors que duen a terme el procés d'inhumació tindran caràcter accessori i, per tant, no podrà apreciar-se intromissió il·legítima en el dret personal a la pròpia imatge.