Cercador de resolucions, dictàmens i informes

Amb la informació que es disposa es pot concloure que els llocs de treball dels funcionaris A17 que no són lletrats (caps de departament) es poden considerar llocs d’especial confiança, d’especial responsabilitat dins de l’organització o d’alt nivell retributiu. L’accés a la informació individualitzada sobre les retribucions dels treballadors públics s’ha de limitar, en principi, als alts càrrecs i personal directiu així com al personal que ocupa llocs d’especial confiança, d’especial responsabilitat dins de l’organització o d’alt nivell en la jerarquia de l’entitat, de lliure designació, o que comporten un alt nivell retributiu. Respecte de la resta de treballadors públics, l’interès públic en el control de l’activitat pública pel que fa al destí dels recursos es podria satisfer igualment sense sacrificar la privacitat de les persones afectades de tal manera que la informació s’ha de facilitar agregada per grups i intervals de nivells. Pel que fa als triennis d’aquest treballadors resultaria ajustat a la normativa de protecció de dades facilitar la informació agrupada per categories o per grups i intervals de nivells. Amb caràcter general no es considera adequada a la normativa de protecció de dades facilitar informació relacionada amb la descripció, de forma cronològica de la situació administrativa de tot un col·lectiu de funcionaris al llarg de la seva carrera administrativa, tant si es tracta de personal directiu o d’especial responsabilitat com si afecta a altres grups de funcionaris.

L’accés dels òrgans de representació dels treballadors públics a informació retributiva d’aquestes persones de manera individualitzada vindrà condicionat per les previsions normatives aplicables i les circumstàncies concurrents en el cas concret. Els membres del Comitè de treballadors de la Universitat que formen part de la Comissió negociadora del Pla d’Igualtat han de poder accedir a la informació del Registre retributiu, que s’ha d’ajustar als termes de l’article 28.2 de l’ET, malgrat comptar amb categories professionals amb un nombre reduït de persones treballadores, restant aquells obligats a respectar la confidencialitat sobre la informació obtinguda, així com el principi de finalitat.

L’adreça de correu corporatiu d’un Ajuntament, atès que permet la identificació del titular del compte, és una dada de caràcter personal protegida per la normativa de protecció de dades. El tractament de dades personals que es produeixi arran de l’enviament de missatges de correu electrònic per part d’un treballador públic, en concret, la inclusió d’adreces de correu corporatives de tercers i la tramesa a un destinatari extern, pot ser lícit si concorre una base jurídica (art. 6.1 RGPD) i es dona compliment al principi de finalitat (art. 5.1.b) RGPD). Segons el sistema de responsabilitat previst a l’RGPD, la responsabilitat per les infraccions a la normativa de protecció de dades recau en els responsables del tractament, sens perjudici que se’n puguin derivar conseqüències de tipus disciplinari.

Per la informació de què es disposa, en el cas concret examinat, des del punt de vista de la normativa de protecció de dades, no planteja problemes facilitar a la persona regidora l’accés a l’expedient del procés d’estabilització dels treballadors municipals,  sempre que sigui informació estrictament necessària per assolir les seves funcions. Ara bé, pel que fa a les dades personals d’especial protecció (article 9 de l’RGPD) que hi puguin constar, caldrà limitar-ne l’accés, per tal que no es comuniquin més dades de les estrictament necessàries per assolir la finalitat legítima que justifica l’accés, això és el desenvolupament de les funcions que corresponen als regidors. En qualsevol cas, un cop el regidor accedeixi a la informació municipal per raó de les funcions legalment encomanades, aquest s’ha de regir pel deure de reserva imposat per la normativa de règim local, pel principi de limitació de finalitat (article 5.1.b) RGPD) i el deure de integritat i confidencialitat (article 5.1.f) RGPD).

En el present cas, en atenció a la informació de què es disposa, no es pot considerar justificat l’accés de la persona sol·licitant a una còpia del padró d’usuaris del servei de subministrament d’aigua potable en una urbanització del municipi, dels contractes d’abastament i dels rebuts liquidats entre maig de 2022 i febrer de 2023, ni tampoc a les dades personals que puguin constar en el sistema del registre comptable implantat durant la substitució en la prestació d’aquest servei. Tanmateix, no hi hauria inconvenient, si s’escau, en facilitar-li informació econòmica, desglossada i agregada sobre el cost derivat de la prestació del servei, en els termes indicats en el dictamen.

L’accés dels regidors a la informació relativa a la quantia i motiu dels deutes de dubtós cobrament, podria trobar la seva justificació en les funcions de control i fiscalització legalment atribuïdes als regidors. Això, sense necessitat de facilitar la identitat (nom i cognoms) de totes les persones físiques afectades, als efectes del principi de minimització. Això, sens perjudici que, un cop coneguda la informació en els termes apuntats, en algun cas pugui ser pertinent conèixer, també, la identitat dels afectats, possibilitat que requeriria d’una ponderació específica, tenint en compte els principis de protecció de dades.

L’Ajuntament pot mantenir publicades al portal les actes del ple que resultin necessàries per complir les obligacions establertes a la llei de transparència. En aquest cas, les actes del ple, es poden publicar a la seu electrònica de l’Ajuntament amb les dades identificatives (nom i cognoms) per raó del càrrec, sense incloure, d’acord amb el principi de minimització de les dades, la publicació de la signatura manuscrita. Pel que fa al temps que es recomana mantenir publicades les actes integres del Ple, aquest s’ha de limitar temporalment al període necessari per assolir la finalitat que justifica la publicació de les dades. Pel que fa a la possible sol·licitud d’accés que es pugui plantejar respecte aquestes actes, no caldria anonimitzar les dades merament identificatives (en concret, nom, cognoms) de la persona exregidora que va intervenir per motiu del seu càrrec. Pel que fa a la signatura manuscrita, no estaria justificat l’accés.

L’Autoritat considera que les previsions de la normativa en matèria de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme sobre la realització d’una avaluació d’impacte en relació amb determinats tractaments de dades podrien interpretar-se, per al cas de les fundacions i associacions, en el sentit que només haurien de fer-la en el mateix moment en què, si s’escau, detectin fets que podrien ser indicis de blanqueig de capitals o de finançament del terrorisme, atesa l’obligació d’informar-ne al SEPBLAC. Això sens perjudici que, atesa la concurrència de certes particularitats, les entitats considerin oportú efectuar-la prèviament per al cas que es puguin trobar amb algun dels supòsits de comunicació que imposa la dita normativa.

La inexistència de base jurídica suficient que habiliti el tractament de les dades personals dels treballadors en un procediment electoral mitjançant el vot electrònic impedeix donar resposta a les qüestions plantejades, ja que caldria estar a les previsions concretes de l’habilitació legal i l’eventual desplegament reglamentari, per avaluar els aspectes concrets referits al compliment de la normativa de protecció de dades.

La incorporació de l’adreça relativa al domicili en les notificacions que s’han de practicar a través de mitjans electrònics resultaria contrària al principi de minimització de dades. Cal en aquest cas adoptar les mesures escaients per garantir que el programa que s’empra per generar les notificacions no incorpora aquesta dada personal per defecte. També cal procedir al bloqueig d’aquesta dada en les notificacions electròniques ja practicades a una persona treballadora, atesa la seva sol·licitud de supressió.