Cercador de resolucions, dictàmens i informes

La comunicació al Síndic de Greuges de Catalunya de l’expedient relatiu a una queixa presentada per una pacient sobre el tracte rebut per un metge col·legiat, tindria base jurídica suficient (art. 6.1, apartats a) i c) RGPD) en connexió amb els articles 78 i 79 de l’EAC i les previsions de la Llei 24/2009, tenint en compte la informació personal que, atesa la informació disponible, podria contenir-se en el dit expedient. La concurrència del consentiment explícit de la pròpia afectada habilitaria la comunicació al Síndic de Greuges de les seves dades de salut, ex. art. 9.2.a) RGPD, en connexió amb les bases jurídiques esmentades (art. 6.1 RGPD).

El tractament de les dades personals objecte de la consulta per a la realització per part d’una empresa externa a l’ajuntament d’un estudi sobre la bretxa digital de les persones majors de 60 anys del municipi, requerirà el previ consentiment de les persones interessades en els termes de l’article 7 de l’RGPD. Únicament es consideraria compatible amb aquest tractament posterior el tractament de les dades del padró municipal d’habitant relatives a la residència o domicili i la data de naixement de les persones interessades. Així mateix, un cop determinada la licitud del tractament i tenint en consideració el principi de minimització en quant a la informació necessària per a la finalitat pretesa, l’ajuntament hauria de formalitzar el corresponent acte jurídic d’encàrrec del tractament a l’empresa encarregada de realitzar l’estudi, d’acord amb l’article 28.3 RGPD.

La identificació de les persones interessades en les publicacions dels actes administratius en els procediments de concessió d’ajusts o subvencions, d’acord amb la Disposició Addicional Setena de l’LOPDGDD, s’ha de determinar en funció la finalitat de la publicació. Partint d’aquesta premissa, des del punt de vista de la normativa de protecció de dades, sota el principi de limitació del termini de conservació de les dades, per tal d’evitar o dificultar la identificació de la persona sol·licitant de l’ajut mitjançant l’associació d’informació estreta d’un mateix procediment de concessió d’ajusts, caldrà suprimir la informació publicada de la notificació de la resolució d’esmenes abans de publicar la resolució de concessió de l’ajut o subvenció que posa fi al procediment de forma que es permeti la identificació del sol·licitant de l’ajust només el temps necessari per complir amb les respectives finalitats per a les quals s’han recollit les dades personals.

Des del punt de vista del dret a la protecció de dades de caràcter personal, no hi hauria inconvenients per facilitar l’accés a les dades de la persona difunta que puguin constar en la gravació de la trucada efectuada al telèfon del Servei Local de Teleassistència, atès que la legislació de protecció de dades no resulta d’aplicació en aquests casos (article 2.2.b) i article 3 de l’LOPDGDD). L’accés a les dades personals relatives a la persona que va atendre la dita trucada i que puguin constar en la gravació estaria habilitat per l’article 24.1 de la Llei 19/2014, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació púbica i bon govern, en tractar-se, en principi, de dades merament identificatives relacionades amb el funcionament o la gestió de la trucada.

Tenint en compte la normativa aplicable, es pot considerar que hi ha base jurídica suficient per a la publicació i difusió de les qualificacions acadèmiques del col·lectiu d’estudiants universitaris (ex. art. 6.1, apartats e) i f) RGPD), sens perjudici del necessari compliment de la resta de principis i garanties de la normativa de protecció de dades. Atès el principi de minimització caldria difondre únicament les dades necessàries per donar compliment a la finalitat pretesa, tenint en compte els paràmetres i orientacions derivades de la disposició addicional setena de l’LOPDGDD.

La conservació de les imatges captades amb fins de seguretat més enllà del termini màxim d’un mes establert per a la seva supressió, als efectes d’emprar-les per a d’altres finalitats, requeriria de la concurrència d’una altra base jurídica diferent a la que legitima el seu tractament en origen, com s’apunta en aquest informe. En aquells casos en què es pugui considerar lícit el tractament ulterior de les imatges, no resultaria procedent la seva supressió ni, per tant, el seu bloqueig mentre resultin necessàries per assolir la finalitat pretesa, sens perjudici de limitar-ne l’accés a les persones que ho requereixin en atenció a les seves funcions.

Amb la informació que es disposa es pot concloure que la normativa de protecció de dades no impediria l’accés a la informació sobre les persones que ocupen llocs de responsabilitat del Parlament amb indicació del temps que fa que les ocupen, la condició de funcionària del Parlament o d’una altra administració amb indicació de quina. Pel que fa als expedients dels processos de provisió sol·licitats, la normativa de protecció de dades no impediria l’accés a determinada informació continguda en els mateixos corresponents a les persones finalment seleccionades, en concret la informació relativa a les convocatòries, els requisits i els barems de puntuació, la resolució del procediment, així com els currículums presentats per aquests. En canvi cal denegar l’accés a aquella informació que contingui categories especials de dades en els termes de l’article 23 LTC, així com la informació relativa als candidats no seleccionats que han participat en els processos de provisió corresponents.

La Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea a què fa referència la consulta no afecta al criteri d’aquesta Autoritat segons el qual l’accés a la identitat de les persones que presten serveis al responsable del tractament que han accedit a la història clínica, no forma part del contingut del dret d’accés reconegut per l’article 15 de l’RGPD. Sense perjudici que, a partir de l’article 6.1.c) RGPD i la normativa de transparència, es puguin comunicar als pacients que ho sol·licitin la informació relativa als accessos a la seva HC, inclosa la identitat, el càrrec o la categoria dels professionals que hi han accedit, així com la informació que resulti pertinent sobre l’accés (data i hora de l’accés, i/o centre, mòdul o unitat des de la que s’ha produït i motiu), sense que sigui necessari el consentiment dels professionals afectats.

El consentiment pot ser una base jurídica habilitant del tractament de dades biomètriques amb finalitat de control horari sempre que aquest constitueixi una manifestació de voluntat lliure, específica, informada i inequívoca per part de l’interessat d’acceptar el tractament, en els termes que s’han exposat. En qualsevol cas, abans de dur a terme un tractament com el que planteja la consulta, cal fer una avaluació de l’impacte sobre la protecció de dades a la vista de les circumstàncies concretes en què es dugui a terme el tractament on s’analitzi, entre altres qüestions, la licitud del tractament.

La normativa de protecció de dades no impediria l’accés als enunciats dels exàmens pràctic i teòric, junt amb els criteris de correcció, proposats en el procés selectiu a què es refereix la petició, però pel que fa a l’obtenció d’una còpia dels exàmens en qüestió, el seu lliurament en el cas concret examinat només seria possible prèvia anonimització d’aquesta informació.