Cercador de resolucions, dictàmens i informes

En aquest informe s’analitzen diverses qüestions relatives a l’aplicació de la normativa a l’accés a informació personal de persones que van ser ateses a les institucions referides (cases de maternitat). Això, en atenció als terminis de temps transcorreguts, el tipus d’informació i els drets afectats, tenint en compte la legislació d’arxius. També es recorda que el responsable de l’arxiu, tenint en compte el principi de responsabilitat proactiva, ha de comprovar, ja sigui a partir de documentació aportada pels propis sol·licitants, ja sigui per documentació o per altra informació complementària de què pugui disposar, que queda acreditada la data de la mort o, al menys, que es pot deduir de forma suficient que la informació sol·licitada ja no es refereix a una persona viva. En relació amb l’exercici del dret instrumental de l’article 3.1 LOPDGDD, si la vinculació de parentiu o de fet o la condició d’hereu, que es pugui considerar així en atenció a la normativa aplicable, s’acredita documentalment, aquestes persones haurien de tenir, en principi, accés a la informació.

L’interès legítim per part de la ciutadania (art. 6.1.f) RGPD), podria habilitar el tractament de dades identificatives (imatge gràfica i número d’identificació d’agents de FFCCS), sens perjudici dels límits i condicions previstes a la normativa. En atenció a la normativa vigent (art. 36.23 LOPSC), el risc o perill concret que ha de concórrer per considerar il·lícita i sancionable la difusió d’imatges ha de ser concret, proporcionat, comprovable i objectivable, en els termes de la STC 172/2020, i atenent a la casuística de cada situació particular, que no correspon a aquesta Autoritat determinar. Atès el concepte de dada personal, la licitud de la captació i difusió, si escau, del número d’identificació TIP, sembla que podria concórrer, també, quan la difusió de la imatge dels agents es consideri legítima en aplicació de la legislació aplicable.

La utilització d’una determinada eina digital com a “eina educativa” als centres escolars, ha de respondre a una prèvia valoració per part del responsable respecte la seva pertinença o utilitat per a finalitats lectives i, en cas de comportar tractament de dades personals, de la base jurídica que legitima el tractament i de la correcta aplicació dels principis i garanties de la protecció de dades. El tractament de dades personals que es pot derivar de l’ús d’eines digitals i, singularment, del telèfon mòbil per a finalitats educatives o lectives -el qual pot tenir base jurídica als efectes de la normativa de protecció de dades-, hauria de permetre, en principi, un major control dels termes d’aquest tractament des de la mateixa comunitat educativa (Administració pública i, si escau, les pròpies escoles). En el cas de l’ús no lectiu dels mòbils, no sembla que es pugui fer un control de riscos amb la mateixa eficàcia. En aquest cas, es recomana especialment dur a terme una valoració de proporcionalitat i analitzar possibilitats alternatives que, a priori, permetin minimitzar els riscos concurrents.

S’arxiva la denúncia, ja que el tractament de les imatges dels alumnes que participaven a l'acte públic de dansa organitzat per l'ajuntament no es basava en el formulari que va entregar el CEIP a les famílies per recollir el consentiment, sinó que la base jurídica que legitimava aquest tractament era una missió d'interès públic (art. 6.1.e RGPD), sobre la base de les competències municipals per promocionar la cultura i l'esport (art. 69.1 LBRL i 154 TRLMRLC i 25.2.m LBRL i 66.3.n TRLMRLC). El tractament tampoc vulnera l’LO 1/1982, ja que es considera que la intromissió al dret a la pròpia imatge queda justificada perquè la imatge es capta de manera accidental i secundària en relació amb la resta de la informació gràfica en què s'insereix (doctrina del TS).

La instal·lació d’un sistema de videovigilància a l’interior de les aules de les llars d’infants municipals podria resultar proporcionada davant indicis raonables de la possible comissió d’un fet il·lícit greu per part d’una persona treballadora vers algun dels infants, de manera excepcional i limitada en el temps, i sempre que s’informi en els termes de l’article 89 de l’LOPDGDD. El responsable però no tindria suficient legitimació per instal·lar aquest sistema per tal que els progenitors i/o tutors legals puguin visualitzar en directe imatges sobre les activitats que hi realitzen els seus fills.

L’accés dels regidors a dades personals incloses en el Padró municipal d’habitants pot resultar habilitat quan, tenint en compte les finalitats pròpies del Padró, l’accés sigui necessari i proporcionat per al desenvolupament de les funcions de control de les activitats de la corporació municipal, o d’altres funcions que puguin tenir atribuïdes el regidor, en els termes previstos a l’LRBRL. No resulta justificat l’accés del regidor al Padró municipal d’habitants per configurar el programa electoral del grup municipal en relació amb les ordenances fiscals, per realitzar els càlculs pertinents, identificant les persones que hi son inscrites.

La política municipal d’ús dels sistemes d’informació i dispositius digitals ha d’abastar normes clares sobre la gestió que es farà del compte de correu electrònic corporatiu personalitzat, i sobre els accessos a la informació que conté, tant amb motiu de cessament de la relació laboral com en cas d’absència temporal de la persona treballadora. També ha d’incloure previsions específiques respecte l’ús adequat dels sistemes d’informació per part del seu personal i el control que en pot fer l’Ajuntament per garantir-ne la seguretat i el bon funcionament. Respecte les peticions d’accés i obtenció de còpia dels correus electrònics per part de persones ex treballadores, cal tenir en compte les observacions fetes en aquest dictamen.

L’activació de la càmera durant les classes en línia es pot considerar amb caràcter general un tractament lícit, atesa l’obligació dels centres educatius d’assegurar i garantir la funció educativa en relació amb els alumnes afectats i el compliment d’una missió en interès públic (ex. art. 6.1.e) RGPD), i les previsions establertes per les autoritats sanitàries i educatives en el context de pandèmia, sense que sigui necessari el consentiment dels afectats. En qualsevol cas caldrà tenir en compte el principi de proporcionalitat. La Fundació pot instar els alumnes a tenir la càmera activada durant la classe en línia si resulta necessari per al seu desenvolupament, sens perjudici de la possibilitat que les persones afectades puguin exercir el dret d’oposició en atenció a la seva situació particular.

Es considera que la imatge difosa no permet la identificació. En el negat cas que la imatge permetés la identificació, en un cas com l'analitzat, es considera que la dita imatge hauria servit per il·lustrar de forma accessòria una informació, ja que no es personalitza la noticia en cap persona en concret, el que seria conforme a la normativa.

La difusió d’imatges de persones físiques identificades o identificables que ocupaven un càrrec públic o una professió de projecció pública, o de persones que apareguin com a merament accessòries (especialment en cas d’imatges de persones menors d’edat), en actes o esdeveniments esportius públics organitzats per l’Ajuntament, podria tenir suficient base jurídica (art. 6.1.e) RGPD), sempre que l’Ajuntament tingui en compte les consideracions que s’exposen en aquest dictamen.