Cercador de resolucions, dictàmens i informes

Títol: infracció del principi de confidencialitat per 9 accessos indeguts a la història clínica.
Resum: la denunciant es queixava de 9 accessos indeguts a la seva història clínica que no estaven relacionats amb cap actuació assistencial o de diagnòstic, ja que mai havia estat atesa en el centre ni per la facultativa que havia efectuat els accessos controvertits. La denunciant també es queixava que, en el marc d'una reunió d'una associació veïnal, la facultativa havia difós algunes dades de salut de la denunciant. Aquesta suposada divulgació de dades es va arxivar a l'acord d'iniciació, ja que no es van acreditar els fets. Pel que fa als 9 accessos indeguts acreditats, es sanciona l'entitat per la vulneració del principi de confidencialitat amb una multa de 30.000 €, com a responsable d'una infracció prevista a l'article 83.5.a en relació amb l'article 5.1.f, ambdós de l'RGPD. L'entitat ha pagat la sanció de forma anticipada (24.000 €).

En atenció a la informació disponible, la formalització d’un contracte d’encarregat del tractament per a la prestació de certs serveis socials en el municipi consultant hauria d’efectuar-se entre l’entitat religiosa i el consorci. En el cas que la prestació del servei fos per compte i interès del consell comarcal però, aquest contracte hauria de formalitzar-se entre el dit consell comarcal i l’entitat religiosa.

Es resol el procediment sancionador instat contra el Departament d'Educació i Formació Professional per la vulneració del principi de minimització atès que des d'una Llar d'infants es va comunicar, de manera pública, que el cuiner d'aquell centre no havia resultat ser positiu de Covid-19 sense que aquesta informació, en el context de la reunió en què es va difondre, fos necessària. Aquesta informació es va incloure en una acta, que van signar tots els presents a la reunió.

El reclamant es queixa que s’han modificat dades d’un expedient de trànsit que l’afecta i sol·licita el registre d’accessos. L'Ajuntament respon que les modificacions són a causa d'un error informàtic. S’estima la reclamació.

En el marc de la incoació d'un procediment sancionador en matèria de residus a la denunciant, l'ajuntament li va trametre una acta de la Policia local sense anonimitzar. A banda de les dades de la denunciant, aquesta acta contenia les d'una tercera persona no interessada en aquell expedient, a la qual també s'havia aixecat acta per uns fets de característiques similars. Es resol declarar que l'entitat ha vulnerat el principi de confidencialitat, per la comissió de la infracció prevista a l'article 83.5.a en relació amb l'article 5.1.f, ambdós de l'RGPD.

Arran d'una pregunta, feta a través d'un programa radiofònic, l'alcalde va revelar que el denunciant és deutor de l'ajuntament. L'entitat defensa que la informació era pública, atès que consta a la sentència publicada al Centre de Documentació Judicial, que és accessible pel públic. Tanmateix, es constata que les sentències que fan referència al cas no esmenten en cap moment el denunciant (amb nom i cognoms), sinó a dos partits polítics, que són els deutors reals de l'ajuntament. S'imputa vulneració del principi d'exactitud.

La persona denunciant es queixava que havia rebut una alerta d'emergències al seu telèfon mòbil, sense haver donat consentiment per rebre aquesta mena d'avisos. La denúncia s'arxiva, perquè la Directiva (UE) 2018/1972 del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de desembre de 2018, per la qual s'estableix el codi europeu de les comunicacions electròniques, imposa a tots els països membres l'obligació de disposar de sistemes d'alerta per telefonia mòbil a partir del 21/06/2022.

La denunciant es queixava que la policia local li va trucar per comunicar-li la detenció d'un familiar menor d'edat i, també, de l'obtenció de les seves dades personals (nom, cognoms i telèfon). S'arxiva la queixa, perquè la policia local disposava de base jurídica que l'habilitava per consultar el padró d'habitants i les bases de dades policials per a aquesta actuació, ja que la finalitat era complir l'obligació legal de comunicar la detenció i lloc de custòdia del menor al seu representant legal. En aquest cas, la representant legal no responia el telèfon, per la qual cosa es va contactar amb el familiar més proper perquè comuniqués al representant legal que s'havia de posar en contacte amb la comissaria.

les persones denunciants es queixaven del fet que un cap de servei de l'empresa pública a on treballaven, va enviar per TEAMS als treballadors de la seva unitat dos actes de conciliació emeses pel Tribunal Laboral de Catalunya, arran d'un conflicte laboral que havia sorgit per la implantació de la jornada partida, i que havia derivat en successives convocatòries de vaga. En les actes enviades, figurava el nom i cognoms i el núm. complet de DNI dels representants dels treballadors. Es declara que l'empresa pública és responsable d'una infracció per haver vulnerat del principi de minimització, pel fet d'haver-hi difós el núm. de DNI. En l'acord d'iniciació, es va considerar que l'enviament de les actes amb el nom i cognoms estava emparat pel dret d'informació de l'empresari. D'altra banda, es va arxivar la part de la denúncia referida al reenviament de les actes per WhatsApp, per manca de prova.

Resum: les persones denunciants es queixaven del fet que un cap de servei de l'empresa pública a on treballaven, va enviar per TEAMS als treballadors de la seva unitat dos actes de conciliació emeses pel Tribunal Laboral de Catalunya, arran d'un conflicte laboral que havia sorgit per la implantació de la jornada partida, i que havia derivat en successives convocatòries de vaga. En les actes enviades, figurava el nom i cognoms i el núm. complet de DNI dels representants dels treballadors. Es declara que l'empresa pública és responsable d'una infracció per haver vulnerat del principi de minimització, pel fet d'haver-hi difós el núm. de DNI. En l'acord d'iniciació, es va considerar que l'enviament de les actes amb el nom i cognoms estava emparat pel dret d'informació de l'empresari. D'altra banda, es va arxivar la part de la denúncia referida al reenviament de les actes per WhatsApp, per manca de prova.

Es planteja una consulta sobre el dret d’accés d’un pacient al curs clínic.

En aquest cas, la negativa d’un facultatiu sanitari a emetre un informe que, en principi, li correspondria, no pot derivar en un perjudici al malalt. Per aquesta raó, si resulta suficientment justificat, aquest informe es podria emetre per un altre facultatiu, deixant constància del seu contingut a la història clínica i, de la mateixa manera, hauria de constar en termes de traçabilitat d’aquesta.

El pacient, com a titular de les dades personals que consten als seus informes mèdics d’assistència i afectat té dret a accedir a la informació del curs clínic, sempre que no sigui  en perjudici del dret de tercers a la confidencialitat de les dades d'aquests que figuren en l'esmentada documentació, ni del dret dels professionals que han intervingut en l'elaboració d'aquesta, que poden invocar la reserva de llurs observacions, apreciacions o anotacions subjectives.

Una vegada informat de la possibilitat d’exercir el dret de limitació, el facultatiu no ès pot negar a que es lliuri el curs clínic al pacient. 

Des del punt de vista de la normativa de protecció de dades, l’incompliment del dret d’accés del pacient a la seva documentació clínica, comporta una infracció administrativa per vulneració de la normativa de protecció de dades.