Cercador de resolucions, dictàmens i informes

L’accés per part de la Direcció General de la Policia a les dades de caràcter personal del Padró municipal d'habitants relatives a persones estrangeres que es troben en situació irregular, per a l’exercici de les seves competències en matèria de control i permanència dels estrangers a Espanya pot trobar habilitació a la Disposició Addicional setena de la LRBRL, en la redacció donada per la L.O. 14/2003, d’acord amb les condicions que s’han exposat al fonament jurídic IV d’aquest dictamen. Aquest accés s’haurà de dur a terme preferentment per via telemàtica, aplicant les mesures de seguretat exigibles d’acord amb el RGPD, i deixant constància, a la Direcció General de la Policia, de cada accés, la identificació d’usuari, data i hora en què es va realitzar, com també de les dades consultades. No resulta necessari ni justificat des del punt de vista de la normativa de protecció de dades, que l’ajuntament comuniqui d’ofici a la Direcció General de la Policia les dades de caràcter personal del Padró municipal d'habitants relatives a persones estrangeres que es troben en situació irregular.

La normativa de protecció de dades no impedeix l’accés de la regidora a la informació sobre les altes i baixes del Padró ocorregudes en el període especificat, incloent la data d’alta o baixa, sense que, a la vista del que s’exposa a la consulta, resulti justificat incloure el nom i cognoms, ni el número de DNI o l’adreça de les persones empadronades, ni cap altra dada que permeti relacionar la informació amb persones identificades o identificables. Pel que fa als regidors i regidores de l’equip de govern es poden identificar amb el seu nom i cognoms indicant la data en que s’ha produït l’alta o baixa, però no seria ajustat a la normativa de protecció de dades facilitar l’accés als certificats de convivència.

La normativa de protecció de dades personals no impedeix la difusió d’informació relativa a les persones difuntes. Les actes de les sessions del ple, pel que fa als actes debatuts, s’han de publicar a la seu electrònica de l’Ajuntament sense incloure categories de dades especialment protegides, o que afectin l’honor o la intimitat o que requereixin una especial protecció. En aquest cas caldria disposar del consentiment dels afectats per poder difondre les actes, o bé difondre la informació anonimitzada. Un cop transcorreguts 30 anys poden entrar en joc les previsions de l’article 36 de la Llei 10/2001. No hi ha una base jurídica que habiliti la difusió, amb un abast general, de la informació continguda als padrons municipals d’habitants al web de l’Ajuntament, sens perjudici de la difusió d’informació anonimitzada del padró.

L’Ajuntament podria crear un registre dels veïns del municipi que, atesa la concurrència de certes circumstàncies, requeririen d’una actuació ràpida dels efectius de protecció civil en situacions d’emergència. La utilització de les dades del Padró a tal efecte resultaria compatible però la incorporació d’informació relativa a la salut de les persones requeriria el seu consentiment explícit.

La comunicació d’informació anonimitzada del Padró municipal a una empresa pública per a l’elaboració d’una eina predictiva en matèria de serveis socials no requeriria d’una base jurídica que la legitimés, en no resultar d’aplicació en aquests casos la legislació de protecció de dades. Ara bé, cal vetllar perquè el procés d’anonimització aplicat garanteixi que les persones físiques afectades no podran ser identificades per tercers sense esforços desproporcionats, així com avaluar els riscos d’una eventual reidentificació posterior d’aquestes persones i, si escau, adoptar les mesures escaients per mitigar-ho.

A banda de les manifestacions de la persona denunciant, no es disposa de cap altre element que corrobori que una tercera persona va accedir a les dades del padró de l'ara denunciant. Accés que, d'altra banda, l'Ajuntament nega que s'hagi produït. Tampoc no es pot descartar que, tal i com assenyala l'entitat imputada, hagi estat una tercera persona o bé una consulta a un registre públic, la font de la informació. En conseqüència, procedeix arxivar el procediment en no poder acreditar que des de l'Ajuntament s'hagi permès un accés indegut a les dades del padró del denunciant.

S'acorda la incoació del procediment sancionador contra l'Ajuntament per fer un accés indegut al padró municipal de la dada del domicili particular de la persona denunciant i emprar-la per adreçar-li una resposta a una sol·licitud que havia presentat en la seva condició professional d'administradora de finques, enlloc d'enviar-li la resposta al domicili professional que havia assenyalat a tal efecte.

L’organisme competent per gestionar l’ingrés mínim vital pot consular les dades del Padró municipal que resulten necessàries per a la tramitació de la prestació a l’INE. En cas de no coincidència amb les dades especificades en la sol·licitud de la prestació, aquest organisme pot requerir l’aportació del certificat d’empadronament històric i col·lectiu. En cas de no aportar-lo, pot requerir aquesta informació a l’Ajuntament sobre la base de l’habilitació que confereix l’article 28.2 de l’LPAC, llevat que alguna de les persones afectades s’hi oposi. En tot cas, és important advertir-les de les conseqüències d’aquesta oposició.

El regidor no pot accedir a l’expedient complet sol·licitat, relatiu a diversos procediments d’alta al Padró de persones vulnerables, si bé, als efectes de controlar i fiscalitzar la gestió del Padró duta a terme per l’Ajuntament, se li pot lliurar determinada informació sobre aquestes altes: data, domicili, justificació en els termes apuntats a l’informe, i les dades identificatives de les persones afectades.

L'Ajuntament havia delegat en l'ORGT les competències de gestió i recaptació d'un impost municipal.
La persona denunciant va interposar un recurs de reposició contra la liquidació de l'impost.
L'ORGT va demanar a l'Ajuntament l'expedició del volant padronal de la persona denunciant, el qual tenia per finalitat comprovar si es complien els requisits que donaven dret a l'exempció de l'impost per transmissió de l'habitatge en el marc d'un recurs de reposició presentat per la persona denunciant. La base jurídica que legitima aquesta activitat de tractament no és el consentiment de la persona afectada, sinó que el tractament és necessari per exercir les competències atribuïdes a l'Ajuntament i que ha delegat en l'ORGT.

Posteriorment, la persona denunciant va interposar un recurs contenciós administratiu contra la resolució de l'ORGT i en el marc del procediment judicial es va aportar l'expedient administratiu que contenia el volant padronal. La base jurídica que empara aquest tractament és que el tractament és necessari per complir una obligació legal aplicable al responsable del tractament.