Cercador de resolucions, dictàmens i informes

La instal·lació d’un sistema de videovigilància a l’interior de les aules de les llars d’infants municipals podria resultar proporcionada davant indicis raonables de la possible comissió d’un fet il·lícit greu per part d’una persona treballadora vers algun dels infants, de manera excepcional i limitada en el temps, i sempre que s’informi en els termes de l’article 89 de l’LOPDGDD. El responsable però no tindria suficient legitimació per instal·lar aquest sistema per tal que els progenitors i/o tutors legals puguin visualitzar en directe imatges sobre les activitats que hi realitzen els seus fills.

La comunicació per part de la Fundació a les famílies i a l’alumnat major de 14 anys, d’informació sobre activitats d’entitats externes pot tenir suficient base jurídica en l’interès legítim (art. 6.1.f) RGPD), sempre que es refereixi a activitats o entitats vinculades o relacionades amb el caràcter propi de les escoles de la Fundació, i sempre que la Fundació apliqui les garanties específiques que s’exposen en el Fonament Jurídic V d’aquest dictamen.

La persona aquí reclamant es queixava que l'Ajuntament no li havia facilitat el nom de les persones o entitats que havien proporcionat als serveis socials un informe emès per l'òrgan consultiu d'un jutjat (EATAF). En relació amb això, s'estima la reclamació en la mesura que l'article 15.1.g) de l'RGPD determina que forma part del dret d'accés "qualsevol informació disponible sobre el seu origen", que inclouria, per tant, informar sobre la identitat de la persona que va trametre l'informe (si es coneix aquesta informació). No obstant això, si l'Ajuntament considera que pot concorre algun límit a l'accés, res impedeix donar trasllat a les persones o persones quines dades puguin veure's afectades per l'accés, per tal que facin les al·legacions oportunes.

L'escola va difondre la imatge de la filla de la persona denunciant sense el consentiment dels pares. L'escola no va tenir en compte que en el formulari de recollida de consentiment sobre la publicació d'imatges dels menors, els pares no van autoritzar el tractament de la imatge de la seva filla i van incloure la imatge de la menor en l'orla de curs i, posteriorment, la va lliurar a totes les famílies del curs de la menor.

D’acord amb la normativa de protecció de dades de caràcter personal, no resulta justificat l’accés de la persona reclamant al contingut íntegre dels expedients sol·licitats, atesa la naturalesa de la informació personal dels expedients i les persones afectades. Això, sens perjudici que es pugui facilitar informació anonimitzada o pseudonimitzada que permeti contrastar i verificar els càlculs que s’han fet en cada cas, sense permetre la identificació o reidentificació de les persones afectades.

La comunicació de dades de la història clínica d’un menor a l’ABSS pot tenir suficient habilitació (ex. arts. 6.1.e) i 9.2.h) RGPD, en relació amb l’LSS i l’LDOIA), amb la finalitat d’atendre el menor i avaluar i gestionar la seva situació de risc, i sempre d’acord amb el principi de minimització. A aquests efectes resulta justificat que es demani acreditar la identitat de la persona reclamant.

Tenint en compte la configuració del dret d’oposició (art. 21 RGPD), no resulta imprescindible que el centre s’adreci al menor per demanar-li que concreti o que justifiqui la seva sol·licitud, als efectes de prendre una decisió sobre l’exercici d’aquest dret. Això, sens perjudici que, tot i no ser obligatori, el centre pugui demanar informació complementària al menor. Amb la informació que es disposa, en un cas com el plantejat l’existència de motius legítims imperiosos, concretats en els drets i obligacions dels titulars de la potestat parental i en les repercussions que això pot tenir en la prestació d’una assistència adequada, sempre en benefici del menor, pot justificar el manteniment de l’accés de la mare a les dades de la història clínica.

S'arxiva en la mesura que no hi ha cap evidència que les dades revelades per la direcció de l'escola a terceres persones -en cas d'haver-se produït tal revelació-, relatives a un menor alumne del centre i la seva mare, tingués com a origen informació de la qual disposés la direcció per raó del seu càrrec. Ans al contrari, consta acreditat que la informació controvertida havia tingut una amplia difusió a través de mitjans de comunicació i xarxes socials.

El consentiment del menor com a base jurídica que habiliti el tractament de les seves dades en l’àmbit de la investigació resta subjecte a la normativa reguladora de l’autonomia del pacient pel que fa al consentiment informat, és a dir, podrà atorgar el seu consentiment en la mesura que el menor sigui competent, intel·lectualment i emocionalment, per comprendre l’abast de la intervenció sobre la pròpia salut, i especialment quan sigui emancipat o major de setze anys. Altrament, es requereix l’assistència del representant, havent-lo escoltat prèviament, en tot cas, si és major de dotze anys. En el cas de la recerca biomèdica, atès que la normativa aplicable requereix la majoria d’edat per poder prestar el consentiment, els menors que siguin majors de 14 anys no poden prestar el consentiment previst a la normativa de protecció de dades. Hauran de fer-ho en el seu lloc les persones titulars de la potestat parental o els tutors.