Cercador de resolucions, dictàmens i informes

La instal·lació d’un sistema de videovigilància a l’interior de les aules de les llars d’infants municipals podria resultar proporcionada davant indicis raonables de la possible comissió d’un fet il·lícit greu per part d’una persona treballadora vers algun dels infants, de manera excepcional i limitada en el temps, i sempre que s’informi en els termes de l’article 89 de l’LOPDGDD. El responsable però no tindria suficient legitimació per instal·lar aquest sistema per tal que els progenitors i/o tutors legals puguin visualitzar en directe imatges sobre les activitats que hi realitzen els seus fills.

La normativa de protecció de dades personals no impedeix la difusió d’informació relativa a les persones difuntes. Les actes de les sessions del ple, pel que fa als actes debatuts, s’han de publicar a la seu electrònica de l’Ajuntament sense incloure categories de dades especialment protegides, o que afectin l’honor o la intimitat o que requereixin una especial protecció. En aquest cas caldria disposar del consentiment dels afectats per poder difondre les actes, o bé difondre la informació anonimitzada. Un cop transcorreguts 30 anys poden entrar en joc les previsions de l’article 36 de la Llei 10/2001. No hi ha una base jurídica que habiliti la difusió, amb un abast general, de la informació continguda als padrons municipals d’habitants al web de l’Ajuntament, sens perjudici de la difusió d’informació anonimitzada del padró.

Atès que la normativa insta l’Administració pública a facilitar l’ús del “nom sentit” per part de les persones trans (art. 23.1 Llei 11/2014),  el tractament d’aquesta dada no resulta excessiu als efectes del principi de minimització, i pot resultar lícit si es du a terme sobre la base jurídica del consentiment de la persona afectada. El tractament del “nom sentit”, com a dada identificativa relativa a la identitat o expressió de gènere d’una persona física no implica, en principi, el tractament dades de categories especials. Cal tractar també la informació identificativa de la persona afectada que consta en documents oficials (DNI/NIE o passaport), per tal d’assegurar la identificació i, entre d’altres, el principi d’exactitud de la informació i la seva traçabilitat.

L’hospital podria comunicar dades pseudonimitzades relatives a la salut dels pacients tractats amb medicaments d’ús compassiu al laboratori farmacèutic que facilita el medicament per a fins de recerca clínica (article 9.2.j) RGPD i apartat 2.d) de la DA 17a LOPDGDD) sobre la base de l’interès legítim perseguit pel laboratori.

L'accés a les dades de salut per part d'una estudiant de medecina en formació -en la mesura que està present en una visita mèdica-, és conforme amb la normativa de protecció de dades i també amb la normativa sanitària des del moment en què s'informa al pacient de la seva presència i aquest presta el seu consentiment verbal.

L’Ajuntament podria crear un registre dels veïns del municipi que, atesa la concurrència de certes circumstàncies, requeririen d’una actuació ràpida dels efectius de protecció civil en situacions d’emergència. La utilització de les dades del Padró a tal efecte resultaria compatible però la incorporació d’informació relativa a la salut de les persones requeriria el seu consentiment explícit.

Es dicta resolució d'arxiu. El denunciant es queixava que el departament en el que treballava li va enviar un SMS i un Whatsapp sense que ell hagués autoritzat aquest tractament. Es dicta RA en base al consentiment i licitud del tractament. El treballador va presentar dues sol·licituds de compatibilitat amb activitat privada en els que va facilitar el telèfon mòbil. Finalitzat el període de suspensió del seu contracte laboral per infracció molt greu, aquell va demanar el reingrès al servei actiu. En aquest context, se li va enviar un SMS d'avís de notificació de resolució de la petició de reingrès. I posteriorment, en veure que no s'havia reincorporat al lloc de treball, se li va enviar un whatsapp.

L'actuació del departament es conforme a la LPAC i a la normativa de protecció de dades.

La persona denunciant es queixava que una treballadora social havia accedit a la informació referent a que era titular de la renda garantida de ciutadania (RGC), sense el seu consentiment. L'accés va tenir lloc durant la tramitació d'un ajut individual de menjador escolar, que havia sol·licitat la seva exparella. Atès que l'Ajuntament tenia obert un expedient de risc social d'aquesta unitat familiar, en la tramitació de l'ajut de menjador l'Ajuntament havia d'emetre un informe social amb diversa informació, entre la qual havia de figurar els ingressos percebuts per la unitat familiar en concepte de RGC. En el sistema de RGC constava que l'exparella era beneficiària de RGC, i la persona denunciant era la titular de l'ajut (qui l'havia sol·licitat). La denúncia s'arxiva en considerar que la treballadora social va accedir a aquesta dada del denunciant, en exercici i per al compliment de les funcions encomanades.

Ateses les previsions normatives (art. 6.1.a), art. 9.2.a) RGPD, en connexió amb la Disposició addicional 17a de l’LOPDGDD) el consentiment explícit de les persones afectades podria habilitar el tractament de dades. L’estudi també es pot dur a terme amb dades pseudonimitzades, d’acord amb la lletra d) de l’esmentada Disposició addicional 17a. En qualsevol cas, caldrà complir els principis i garanties establerts a la normativa de protecció de dades, de l’esmentada disposició addicional 17a i, si escau, de la Llei d’investigació biomèdica. La comunicació d’informació anonimitzada i agregada dels resultats de l’operació duta a terme per la Fundació al teixit empresarial de la comarca no seria contrària a la normativa de protecció de dades.