Cercador de resolucions, dictàmens i informes

En aquest informe s’analitzen diverses qüestions relatives a l’aplicació de la normativa a l’accés a informació personal de persones que van ser ateses a les institucions referides (cases de maternitat). Això, en atenció als terminis de temps transcorreguts, el tipus d’informació i els drets afectats, tenint en compte la legislació d’arxius. També es recorda que el responsable de l’arxiu, tenint en compte el principi de responsabilitat proactiva, ha de comprovar, ja sigui a partir de documentació aportada pels propis sol·licitants, ja sigui per documentació o per altra informació complementària de què pugui disposar, que queda acreditada la data de la mort o, al menys, que es pot deduir de forma suficient que la informació sol·licitada ja no es refereix a una persona viva. En relació amb l’exercici del dret instrumental de l’article 3.1 LOPDGDD, si la vinculació de parentiu o de fet o la condició d’hereu, que es pugui considerar així en atenció a la normativa aplicable, s’acredita documentalment, aquestes persones haurien de tenir, en principi, accés a la informació.

L’Ajuntament pot mantenir publicada al portal la informació d’exregidors de la corporació que resulti necessària per complir les obligacions establertes a la legislació de transparència, mentre no transcorri els terminis de publicació previst en aquesta normativa. En canvi ha de suprimir del web municipal la informació publicada respecte de la qual no existeixi aquesta obligació legal, llevat que concorri alguna altra de les excepcions previstes a l’article 17.3 RGPD. Un cop transcorreguts aquests terminis, l’interès històric pot justificar el manteniment de la publicació de la informació sobre el nom i cognoms dels regidors i exregidors, càrrec que ocupaven, grup municipal del qual formaven part i període en que van ocupar el càrrec, però no de la resta d’informació.

La normativa de protecció de dades no impedeix l’accés del regidor al registre de defuncions corresponent als anys 1885-1890, 1918-1921, 1957-1959 i 1968-1969, llevat de les dades de salut que hi puguin constar (en concret dades de malalties hereditàries d’inscripcions anteriors a l’1 de gener de 1959). Pel que fa als llibres d’actes, cal donar accés al llibre d’actes, llevat que hi constin categories especials de dades de les persones a les quals afecten els acords adoptats. En relació amb la correspondència relativa als mateixos períodes, no seria ajustat a la normativa de protecció de dades facilitar indiscriminadament l’accés a la correspondència de persones vives, sinó que cal fer una anàlisi cas per cas, a la vista de l’interès del regidor en l’accés i el tipus d’informació a la qual es refereixi la correspondència.

La comunicació de dades dels alumnes per part dels instituts a un grup de recerca, per a fins d'investigació científica, és compatible amb la finalitat per a la qual l'institut va recollir inicialment les dades. L'obligació de fer efectiu el dret d'informació a les persones afectades envers al tractament posterior de les seves dades amb una altra finalitat, correspon a l'entitat que realitza l'estudi.

El consentiment del menor com a base jurídica que habiliti el tractament de les seves dades en l’àmbit de la investigació resta subjecte a la normativa reguladora de l’autonomia del pacient pel que fa al consentiment informat, és a dir, podrà atorgar el seu consentiment en la mesura que el menor sigui competent, intel·lectualment i emocionalment, per comprendre l’abast de la intervenció sobre la pròpia salut, i especialment quan sigui emancipat o major de setze anys. Altrament, es requereix l’assistència del representant, havent-lo escoltat prèviament, en tot cas, si és major de dotze anys. En el cas de la recerca biomèdica, atès que la normativa aplicable requereix la majoria d’edat per poder prestar el consentiment, els menors que siguin majors de 14 anys no poden prestar el consentiment previst a la normativa de protecció de dades. Hauran de fer-ho en el seu lloc les persones titulars de la potestat parental o els tutors.

L’entitat podria donar a l’Arxiu Nacional de Catalunya els documents de què és titular i en els quals consten dades relatives a persones físiques vives que formen part del patrimoni documental de Catalunya, bé per haver assolit l’antiguitat de 40 anys o, en cas de no assolir-se aquesta antiguitat, si es compta amb resolució favorable de la consellera de Cultura, sense necessitat de consentiment dels afectats, atès que aquesta donació constituiria un tractament ulterior de dades que respondria a fins d’arxiu en interès públic i, per tant, compatible amb la finalitat inicial per a la qual es varen tractar les dades.

El tractament de dades de salut dels pacients de l’Hospital per a finalitats de recerca mèdica per part de l’Hospital, a través de la utilització d’una Plataforma que ofereix una empresa, pot trobar suficient habilitació en l’article 5.1.b) RGPD i la Disposició addicional 17ª LOPDGDD, en connexió amb els articles 9.2, apartat j) i 89.1 RGPD, sempre que s’apliquin les garanties adequades que exigeix la normativa.

En aquest Dictamen s’analitza el contingut de la documentació aportada sobre un projecte de recerca europeu, en particular, en relació amb les següents qüestions: Determinació de la responsabilitat o, si escau, corresponsabilitat del tractament; Els fluxos informatius previstos; Les transferències internacionals de dades (TID); La seguretat; La utilització de dades anònimes o de la seudonimització. Pel que fa al tractament de les imatges captades amb càmeres per l’Ajuntament, aquest, com a responsable, ha de disposar de base jurídica suficient i ha d’assegurar el compliment de la resta d’exigències de la normativa de protecció de dades. També cal facilitar un consentiment informat en els termes de l’article 4.11, i informar els afectats (art. 13 RGPD).