Cercador de resolucions, dictàmens i informes

El denunciant es queixa que des de l'institut s'ha canviat la seva contrasenya per accedir al seu compte corporatiu digital, on té emmagatzemada informació personal. Posa de manifest que no se li ha demanat permís. Es dicta resolució del procediment sancionador per vulneració de les mesures dels articles 25 i 32 RGPD.

La denunciant es queixa que s'han inclòs dades personals excessives relatives a ella i a una altra persona, en un informe que l'Ajuntament de Barcelona ha tramès a la GAIP en el marc d'un expedient derivat d'una SAIP iniciada per l'entitat a la qual pertanyen. Es proposa declarar que s'ha vulnerat el principi de minimització.

L'escola va publicar la imatge d'un alumne al seu Instagram, sense el consentiment d'un dels progenitors, que havia indicat expressament que no autoritzava la publicació de les imatges a les xarxes socials del centre.

Arran d'una pregunta, feta a través d'un programa radiofònic, l'alcalde va revelar que el denunciant és deutor de l'ajuntament. L'entitat defensa que la informació era pública, atès que consta a la sentència publicada al Centre de Documentació Judicial, que és accessible pel públic. Tanmateix, es constata que les sentències que fan referència al cas no esmenten en cap moment el denunciant (amb nom i cognoms), sinó a dos partits polítics, que són els deutors reals de l'ajuntament. S'imputa vulneració del principi d'exactitud.

La persona denunciant es queixa que l'hospital en què se li està subministrant un tractament mèdic ha facilitat les seves dades personals a una empresa externa, sense el seu consentiment. Es constata que l'empresa que ha tractat les dades és un encarregat del tractament que fa ús de les seves dades per complir una de les finalitats del responsable del tractament, CatSalut. Concretament, per a un tractament mèdic subscrit al denunciant. Per aquest motiu, es dicta resolució d'arxivament.

La denunciant es queixava que la policia local li va trucar per comunicar-li la detenció d'un familiar menor d'edat i, també, de l'obtenció de les seves dades personals (nom, cognoms i telèfon). S'arxiva la queixa, perquè la policia local disposava de base jurídica que l'habilitava per consultar el padró d'habitants i les bases de dades policials per a aquesta actuació, ja que la finalitat era complir l'obligació legal de comunicar la detenció i lloc de custòdia del menor al seu representant legal. En aquest cas, la representant legal no responia el telèfon, per la qual cosa es va contactar amb el familiar més proper perquè comuniqués al representant legal que s'havia de posar en contacte amb la comissaria.

les persones denunciants es queixaven del fet que un cap de servei de l'empresa pública a on treballaven, va enviar per TEAMS als treballadors de la seva unitat dos actes de conciliació emeses pel Tribunal Laboral de Catalunya, arran d'un conflicte laboral que havia sorgit per la implantació de la jornada partida, i que havia derivat en successives convocatòries de vaga. En les actes enviades, figurava el nom i cognoms i el núm. complet de DNI dels representants dels treballadors. Es declara que l'empresa pública és responsable d'una infracció per haver vulnerat del principi de minimització, pel fet d'haver-hi difós el núm. de DNI. En l'acord d'iniciació, es va considerar que l'enviament de les actes amb el nom i cognoms estava emparat pel dret d'informació de l'empresari. D'altra banda, es va arxivar la part de la denúncia referida al reenviament de les actes per WhatsApp, per manca de prova.

Resum: les persones denunciants es queixaven del fet que un cap de servei de l'empresa pública a on treballaven, va enviar per TEAMS als treballadors de la seva unitat dos actes de conciliació emeses pel Tribunal Laboral de Catalunya, arran d'un conflicte laboral que havia sorgit per la implantació de la jornada partida, i que havia derivat en successives convocatòries de vaga. En les actes enviades, figurava el nom i cognoms i el núm. complet de DNI dels representants dels treballadors. Es declara que l'empresa pública és responsable d'una infracció per haver vulnerat del principi de minimització, pel fet d'haver-hi difós el núm. de DNI. En l'acord d'iniciació, es va considerar que l'enviament de les actes amb el nom i cognoms estava emparat pel dret d'informació de l'empresari. D'altra banda, es va arxivar la part de la denúncia referida al reenviament de les actes per WhatsApp, per manca de prova.

Es planteja una consulta sobre el dret d’accés d’un pacient al curs clínic.

En aquest cas, la negativa d’un facultatiu sanitari a emetre un informe que, en principi, li correspondria, no pot derivar en un perjudici al malalt. Per aquesta raó, si resulta suficientment justificat, aquest informe es podria emetre per un altre facultatiu, deixant constància del seu contingut a la història clínica i, de la mateixa manera, hauria de constar en termes de traçabilitat d’aquesta.

El pacient, com a titular de les dades personals que consten als seus informes mèdics d’assistència i afectat té dret a accedir a la informació del curs clínic, sempre que no sigui  en perjudici del dret de tercers a la confidencialitat de les dades d'aquests que figuren en l'esmentada documentació, ni del dret dels professionals que han intervingut en l'elaboració d'aquesta, que poden invocar la reserva de llurs observacions, apreciacions o anotacions subjectives.

Una vegada informat de la possibilitat d’exercir el dret de limitació, el facultatiu no ès pot negar a que es lliuri el curs clínic al pacient. 

Des del punt de vista de la normativa de protecció de dades, l’incompliment del dret d’accés del pacient a la seva documentació clínica, comporta una infracció administrativa per vulneració de la normativa de protecció de dades.

En els termes exposats, la notificació a la persona col·legiada de la resolució d’arxiu d’una queixa deontològica presentada contra ella es considera lícita i conforme a la normativa de protecció de dades,

La normativa de protecció de dades no impediria comunicar la informació sol·licitada sempre que, a la vista de les circumstàncies concretes del cas plantejat, l’Ajuntament pugui determinar l’existència d’un interès legítim en la persona sol·licitant i que no existeixen motius significatius que puguin produir un perjudici al dret a la protecció de dades de la persona afectada.