Cercador de resolucions, dictàmens i informes

L’Autoritat considera que les previsions de la normativa en matèria de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme sobre la realització d’una avaluació d’impacte en relació amb determinats tractaments de dades podrien interpretar-se, per al cas de les fundacions i associacions, en el sentit que només haurien de fer-la en el mateix moment en què, si s’escau, detectin fets que podrien ser indicis de blanqueig de capitals o de finançament del terrorisme, atesa l’obligació d’informar-ne al SEPBLAC. Això sens perjudici que, atesa la concurrència de certes particularitats, les entitats considerin oportú efectuar-la prèviament per al cas que es puguin trobar amb algun dels supòsits de comunicació que imposa la dita normativa.

La instal·lació d’un sistema de videovigilància a l’interior de les aules de les llars d’infants municipals podria resultar proporcionada davant indicis raonables de la possible comissió d’un fet il·lícit greu per part d’una persona treballadora vers algun dels infants, de manera excepcional i limitada en el temps, i sempre que s’informi en els termes de l’article 89 de l’LOPDGDD. El responsable però no tindria suficient legitimació per instal·lar aquest sistema per tal que els progenitors i/o tutors legals puguin visualitzar en directe imatges sobre les activitats que hi realitzen els seus fills.

L'avaluació d'impacte relativa a la protecció de dades vinculada a la implantació del servei de recollida de residus porta a porta s'ha d'efectuar abans l'inici del tractament i ha d'avaluar els riscos que el tractament comporta per als drets i llibertats de les persones afectades.

L’Ajuntament podria crear un registre dels veïns del municipi que, atesa la concurrència de certes circumstàncies, requeririen d’una actuació ràpida dels efectius de protecció civil en situacions d’emergència. La utilització de les dades del Padró a tal efecte resultaria compatible però la incorporació d’informació relativa a la salut de les persones requeriria el seu consentiment explícit.

El consentiment no és la base jurídica que legitima el tractament de dades per a la prestació del servei de recollida de residus. Aquest tractament es fonamenta en el compliment d'una missió en interès públic o l'exercici de poders públics. D'altra banda, s'arxiva el fet denunciant relatiu a que la lectura de les etiquetes incorporades en les bosses o cubells permetin la identificació de la persona usuària del servei, atès que no consta acreditat.

La comunicació d’informació anonimitzada del Padró municipal a una empresa pública per a l’elaboració d’una eina predictiva en matèria de serveis socials no requeriria d’una base jurídica que la legitimés, en no resultar d’aplicació en aquests casos la legislació de protecció de dades. Ara bé, cal vetllar perquè el procés d’anonimització aplicat garanteixi que les persones físiques afectades no podran ser identificades per tercers sense esforços desproporcionats, així com avaluar els riscos d’una eventual reidentificació posterior d’aquestes persones i, si escau, adoptar les mesures escaients per mitigar-ho.

A l'acord d'inici es va imputar el Departament d'Agricultura (ara, Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural) dues infraccions: a) la vulneració del principi de licitud per haver accedit als correus de la persona denunciant sense tenir una base jurídica que ho legitimés; b) la manca de designació d'una persona delegada de protecció de dades.

El consentiment del personal afectat no pot considerar-se una base jurídica adequada per a la implantació d’un sistema de control horari mitjançant reconeixement facial com el que es descriu a la consulta. Seria necessària la previsió d’aquest sistema de control en una disposició legal o en un conveni col·lectiu aplicable, o si escau, en un pacte o acord resultat de la negociació col·lectiva, circumstàncies que no sembla que concorrin en el cas analitzat. En qualsevol cas, abans de la implantació d’un sistema d’aquest tipus, cal fer una avaluació de l’impacte sobre la protecció de dades a la vista de les circumstàncies concretes en què es dugui a terme el tractament per determinar-ne la licitud i la proporcionalitat, inclosa l’anàlisi de l’existència d’alternatives menys intrusives, i establir les garanties adequades.

S'amonesta un Ajuntament com a responsable de 4 infraccions: 1) per captar imatges de la via pública mitjançant les càmeres instal·lades a l'exterior de la microdeixalleria, de manera desproporcionada (es captava la via pública més enllà del que resulta imprescindible); 2) per utilitzar les imatges captades amb fins de seguretat per identificar la persona que no havia dipositat correctament uns residus; 3) Perquè el RAT no inclou tota la informació preceptiva i conté informació inexacta; i 4) Per no informar de forma completa a les persones afectades.

L’elecció del model de recollida selectiva més adequat al municipi requereix d’una avaluació d’impacte relativa a la protecció de dades. L’Ajuntament, en atenció a les competències que té atribuïdes en matèria de gestió de residus, estaria legitimat per dur a terme els tractaments de dades que es deriven de la implantació del sistema de recollida selectiva. Tot i això, a manca de previsió legal específica, l’elaboració de perfils que produeixin efectes jurídics en la persona usuària del servei o que l’afectin significativament de manera similar, requereix comptar amb el consentiment explícit de les persones afectades. La participació de tercers en la implementació d’aquest sistema requereix la formalització d’un contracte d’encarregat i, si escau, de subencarregat, així com, si escau, el compliment de les obligacions establertes al respecte en l’LCSP.