Cercador de resolucions, dictàmens i informes

La normativa de protecció de dades no impedeix l’accés de la persona reclamant a la informació relativa a les persones jurídiques o als informes que no continguin informació personal. Tampoc impedeix l’accés a la informació merament identificativa del compliance officer i dels advocats externs que han redactat els informes. Ara bé, respecte a la informació relativa a les persones presumptament responsables, la persona denunciant i, si escau, testimonis, s’ha de facilitar de manera anònima. I en la mesura  que no sigui possible l’anonimització efectiva, l’accés s’ha de facilitar a través d’un resum de les actuacions practicades, de manera que no siguin identificables les persones físiques afectades.

El tractament de dades de salut del personal de conducció o amb funcions relacionades amb la seguretat del trànsit dels serveis de transport ferroviaris per detectar, per part de l’empresa, el consum d’alcohol o drogues, a l’inici o durant la jornada laboral, compta amb habilitació en els articles 6.1.c) i 9.2.h) de l’RGPD en relació amb la legislació ferroviària. En el cas del personal que desplega aquestes funcions en els serveis de transport de la xarxa d’autobusos o del telefèric, la normativa de protecció de dades no impedeix els controls periòdics del consum de les esmentades substàncies, quan ho estableixi, de manera justificada, el servei de prevenció de riscos laborals, en la mesura que pot constituir un risc per a terceres persones.

La comunicació d’informació anonimitzada del Padró municipal a una empresa pública per a l’elaboració d’una eina predictiva en matèria de serveis socials no requeriria d’una base jurídica que la legitimés, en no resultar d’aplicació en aquests casos la legislació de protecció de dades. Ara bé, cal vetllar perquè el procés d’anonimització aplicat garanteixi que les persones físiques afectades no podran ser identificades per tercers sense esforços desproporcionats, així com avaluar els riscos d’una eventual reidentificació posterior d’aquestes persones i, si escau, adoptar les mesures escaients per mitigar-ho.

El reclamant pot accedir a la informació relativa al nombre de les persones titulars o autoritzades a fer-ne ús de les targetes de crèdit vinculades a l’entitat, quin és el càrrec que ocupen, i una còpia dels extractes bancaris entre els anys 2010 i 2020 que inclogui alguna de les xifres del número de targeta que permetin identificar-la i una descripció dels conceptes de despesa que permeti categoritzar-les (restauració, transport, estades...) i contextualitzar-les (emissor del càrrec i data), però evitant facilitar altra informació que pugui permetre conèixer aspectes vinculats de manera més intensa a la vida privada com ara hàbits, pautes de conducta etc. Per altra banda, atesa la informació que es disposa, no sembla que hagi d’haver-hi impediment en donar accés al reclamant a la identificació de la persona responsable de la comptabilitat i fiscalització de l’entitat.

La persona reclamant té dret a accedir a les dades merament identificatives dels professionals de l’empresa pública que van dur a terme una actuació el dia i en la franja horària indicada en la seva petició, així com també al nombre d’avisos rebuts per aquest indicatiu aquell mateix dia i franja horària.

Les Oficines exteriors de l’entitat poden recollir i tractar dades de contacte corporatiu i, per tant, enviar comunicacions electròniques sobre els serveis i activitats que ofereix l’entitat, sobre la base de l’article 6.1.e) RGPD i de l’article 19.3 LOPDGDD, si bé, en cas de no adoptar la forma d’alguna de les entitats a què es refereix l’article 77.1 LOPDGDD, seria d’aplicació l’article 19.2 LOPDGDD. Això sens perjudici que hagin d’adequar la seva activitat també, si escau, a la normativa vigent en els diferents estats en què operin.

S'estima la reclamació, referida a la manca de resposta, atès que l'Institut Català de la Salut no ha acreditat haver donat resposta a la sol·licitud d'accés. Pel que fa al fons de la reclamació, es reconeix el dret de la persona reclamant a accedir a la informació sobre els destinataris o categories de destinataris a qui s'hagin comunicat o es prevegin comunicar dades, i es desestima pel que fa a la resta de la sol·licitud d'accés, per excedir l'abast material del dret d'accés previst a l'art. 15 de l'RGPD.

Es desestima la reclamació, atès que l'ICS ha acreditat haver lliurat a la persona reclamant una còpia de la seva història clínica (HC), junt amb el fet que la queixa de la persona reclamant feia referència a l'omissió de documents que no formen part d'una HC, com són els missatges d'eConsultes, o informes policials. Sens perjudici del fet que la reclamant podria accedir a aquesta documentació si ho sol·licités expressament.

S'estima la reclamació en constatar que els motius esgrimits per l'Institut Català de la Salut per denegar la sol·licitud d'accés no s'atenen a dret: el reclamant va presentar la sol·licitud telemàticament, i no requereix que assenyali cap motiu, ni tampoc autorització judicial. El fet que la documentació de la història clínica sigui antiga i estigui en format paper en uns magatzems externs, no constitueix cap motiu vàlid de denegació de l'accés (art. 23 RGPD).