Cercador de resolucions, dictàmens i informes

En el cas examinat, a la vista del marc normatiu d’aplicació i la informació disponible, podria concloure’s que la societat municipal actuaria, en relació amb els tractaments de dades necessàries per dur a terme les actuacions vinculades a programes per afavorir la inserció sociolaboral de determinats col·lectius per encàrrec de l’Ajuntament, com a subencarregada del tractament.

Per altra banda, seria necessari el consentiment de les persones que sol·liciten participar en els dits programes, així com de les persones que sol·liciten a la societat municipal, com a agència de col·locació, els serveis de col·locació i intermediació laboral, per a tractar les seves dades personals.

S’acorda arxivar la denúncia, perquè es considera que la base jurídica per tractar les dades personals no és el consentiment, sinó l’execució d’un contracte, ja que se situa en el context de la prestació de serveis en línia. Les dades que es recullen són les mínimes necessàries per poder donar d’alta el servei i, per tant, són conformes amb el principi de minimització.

Es declara que l'ICS ha comès les infraccions següents: 1) Vulneració del principi de licitud, per haver tramitat un procés de provisió en què es va sotmetre els participants a un test competencial, sense haver-ne informat a les bases de la convocatòria; 2) Manca de contracte d'encarregat; i 3) Vulneració del dret d'informació, per haver omès la clàusula informativa en els formularis de participació en el procés selectiu.

La persona denunciant es queixava pel fet que l'Ajuntament denunciat va accedir a la informació referida a les hores en què determinats agents de la policia municipal van realitzar formacions obligatòries en matèria de prevenció de riscos laborals (PRL), i denunciava que l'entitat va difondre a terceres persones alienes a la Junta de Personal de l'Ajuntament, un llistat amb el número TIP i l'horari en què cada agent va fer la formació. L'esmentat llistat indicava si la formació s'havia realitzat fora o durant la jornada laboral. En relació amb aquests fets, l'Autoritat ha resolt l'arxivament de la denúncia atès que, d'una banda, no ha quedat acreditada la difusió de la informació personal dels treballadors a terceres persones no autoritzades i perquè, d'altra banda, el tractament de dades referit al temps en què cada agent es va connectar al curs, es troba legitimat per l'article 6.1 apartats b, c i e RGPD, en connexió amb l'art 19 LPRL atès que la informació era necessària per valorar el dret de cada treballador d'obtenir una compensació horària.

Es denunciava que la Policia de la Generalitat havia vulnerat el principi de finalitat, per haver utilitzat la informació de dos atestats policials referits a una mossa d'esquadra per incoar-li dos expedients disciplinaris. La denúncia s'arxiva, per considerar que resulta aplicable el supòsit de l'article 6.4 de l'RGPD, que permet el tractament per a una finalitat diferent de la que va justificar la recollida de les dades quan aquest nou tractament i finalitat està previst en el Dret dels estats membres (en aquest cas, a la normativa policial que regula el règim disciplinari), i es considera necessari i proporcional en una societat democràtica per salvaguardar els objectius assenyalats a l'article 23.1 de l'RGPD. En aquest cas, un objectiu important d'interès públic (art. 23.1.e RGPD) com és controlar l'actuació dels empleats públics a un codi de conducta, a fi d'assegurar un funcionament correcte de l'Administració pública i fer efectiu el dret dels ciutadans a una bona administració.

Es denunciava que un ajuntament havia comunicat il·lícitament a la Policia de la Generalitat dos atestats policials referits a una mossa d'esquadra, alhora que els havia revelat la condició de mossa d'esquadra. La denúncia s'arxiva, en considerar que les comunicacions estaven emparades per les bases jurídiques de l'article 6.1.e i c de l'RGPD, ja que l'Ajuntament va comunicar aquesta informació d’acord amb: els principis de cooperació recíproca, coordinació i col·laboració mútua entre els cossos policials; al fet que en l'àmbit de la seguretat pública ambdós cossos policials tenen l'obligació de facilitar-se mútuament la informació que sigui rellevant; que la Policia de la Generalitat és la competent en matèria de seguretat ciutadana; i que han de cooperar en el compliment del règim estatutari.

Una empleada pública va emprar les dades identificatives d'una ciutadana per denunciar-la davant del Cos de Mossos d'Esquadra (CME), per una presumpta agressió soferta quan la ciutadana va demanar una cita prèvia en una oficina d'atenció a la ciutadania. Es considera que la recollida de dades identificatives de la ciutadana està emparada per l'article 6.1.e de l'RGPD, relatiu a l'exercici de poders públics, per concertar la cita prèvia. Pel que fa la comunicació de dades personals al CME, es considera que la informació era necessària per complir una obligació legal (art. 6.1.c RGPD), en connexió amb la Llei d'enjudiciament criminal (LECr), que obliga a informar el jutge d'instrucció de qualsevol delicte públic

La identificació de les persones interessades en les publicacions dels actes administratius en els procediments de concessió d’ajusts o subvencions, d’acord amb la Disposició Addicional Setena de l’LOPDGDD, s’ha de determinar en funció la finalitat de la publicació. Partint d’aquesta premissa, des del punt de vista de la normativa de protecció de dades, sota el principi de limitació del termini de conservació de les dades, per tal d’evitar o dificultar la identificació de la persona sol·licitant de l’ajut mitjançant l’associació d’informació estreta d’un mateix procediment de concessió d’ajusts, caldrà suprimir la informació publicada de la notificació de la resolució d’esmenes abans de publicar la resolució de concessió de l’ajut o subvenció que posa fi al procediment de forma que es permeti la identificació del sol·licitant de l’ajust només el temps necessari per complir amb les respectives finalitats per a les quals s’han recollit les dades personals.

La conservació de les imatges captades amb fins de seguretat més enllà del termini màxim d’un mes establert per a la seva supressió, als efectes d’emprar-les per a d’altres finalitats, requeriria de la concurrència d’una altra base jurídica diferent a la que legitima el seu tractament en origen, com s’apunta en aquest informe. En aquells casos en què es pugui considerar lícit el tractament ulterior de les imatges, no resultaria procedent la seva supressió ni, per tant, el seu bloqueig mentre resultin necessàries per assolir la finalitat pretesa, sens perjudici de limitar-ne l’accés a les persones que ho requereixin en atenció a les seves funcions.

S'amonesta a un Ajuntament com a responsable d'una infracció per vulneració del principi de licitud, per haver enviat a un inspector del cos de la policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra dues instàncies amb dades personals sense base jurídica, en concret, abans de l'obertura d'una informació reservada contra l'agent denunciant, i sense que concorregués un perill real per a la seguretat pública o la investigació i persecució d'un delicte.