Cercador de resolucions, dictàmens i informes

L'Ajuntament justifica que va accedir al registre ANICOM per obtenir la dada del domicili de la denunciant en compliment del deure de col·laboració entre administracions, a requeriment del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, en el marc de l'atorgament d'un ajut, amb la finalitat de verificar l'existència del domicili i de les persones que hi conviuen.

La persona denunciant manifestava que la seva dona havia sol·licitat als serveis socials d'un ajuntament que emetessin un informe socioeconòmic de la unitat familiar, i que les treballadores socials implicades hi havien inclòs dades que no eren certes i que no tenien a veure amb l'objecte de l'informe, amb la consegüent revelació a la seva dona.
La denúncia s'arxiva en constatar que les dades eren certes i que calia incloure aquesta informació per motivar la decisió excepcional d'emetre l'informe sense entrevistar-lo prèviament. Només s'hi havia inclòs la informació estrictament necessària i la que provenia de la mateixa denunciant.

Es proposa declarar que l'ajuntament ha comès una infracció molt greu per vulneració del principi de minimització, per haver publicat al web municipal i a la plataforma YouTube la gravació d'una sessió del ple, en què un regidor del govern revelava indirectament l'orientació sexual d'un regidor de l'oposició. D'altra banda, s'arxiva la part de la denúncia referida a la revelació d'aquesta dada durant la celebració del ple, per considerar que no hi concorre el grau de culpabilitat necessari per imputar una infracció per aquest tractament.

En el cas examinat, a la vista del marc normatiu d’aplicació i la informació disponible, podria concloure’s que la societat municipal actuaria, en relació amb els tractaments de dades necessàries per dur a terme les actuacions vinculades a programes per afavorir la inserció sociolaboral de determinats col·lectius per encàrrec de l’Ajuntament, com a subencarregada del tractament.

Per altra banda, seria necessari el consentiment de les persones que sol·liciten participar en els dits programes, així com de les persones que sol·liciten a la societat municipal, com a agència de col·locació, els serveis de col·locació i intermediació laboral, per a tractar les seves dades personals.

S’acorda arxivar la denúncia, perquè es considera que la base jurídica per tractar les dades personals no és el consentiment, sinó l’execució d’un contracte, ja que se situa en el context de la prestació de serveis en línia. Les dades que es recullen són les mínimes necessàries per poder donar d’alta el servei i, per tant, són conformes amb el principi de minimització.

Es declara que l'ICS ha comès les infraccions següents: 1) Vulneració del principi de licitud, per haver tramitat un procés de provisió en què es va sotmetre els participants a un test competencial, sense haver-ne informat a les bases de la convocatòria; 2) Manca de contracte d'encarregat; i 3) Vulneració del dret d'informació, per haver omès la clàusula informativa en els formularis de participació en el procés selectiu.

La persona denunciant es queixava pel fet que l'Ajuntament denunciat va accedir a la informació referida a les hores en què determinats agents de la policia municipal van realitzar formacions obligatòries en matèria de prevenció de riscos laborals (PRL), i denunciava que l'entitat va difondre a terceres persones alienes a la Junta de Personal de l'Ajuntament, un llistat amb el número TIP i l'horari en què cada agent va fer la formació. L'esmentat llistat indicava si la formació s'havia realitzat fora o durant la jornada laboral. En relació amb aquests fets, l'Autoritat ha resolt l'arxivament de la denúncia atès que, d'una banda, no ha quedat acreditada la difusió de la informació personal dels treballadors a terceres persones no autoritzades i perquè, d'altra banda, el tractament de dades referit al temps en què cada agent es va connectar al curs, es troba legitimat per l'article 6.1 apartats b, c i e RGPD, en connexió amb l'art 19 LPRL atès que la informació era necessària per valorar el dret de cada treballador d'obtenir una compensació horària.

Es denunciava que la Policia de la Generalitat havia vulnerat el principi de finalitat, per haver utilitzat la informació de dos atestats policials referits a una mossa d'esquadra per incoar-li dos expedients disciplinaris. La denúncia s'arxiva, per considerar que resulta aplicable el supòsit de l'article 6.4 de l'RGPD, que permet el tractament per a una finalitat diferent de la que va justificar la recollida de les dades quan aquest nou tractament i finalitat està previst en el Dret dels estats membres (en aquest cas, a la normativa policial que regula el règim disciplinari), i es considera necessari i proporcional en una societat democràtica per salvaguardar els objectius assenyalats a l'article 23.1 de l'RGPD. En aquest cas, un objectiu important d'interès públic (art. 23.1.e RGPD) com és controlar l'actuació dels empleats públics a un codi de conducta, a fi d'assegurar un funcionament correcte de l'Administració pública i fer efectiu el dret dels ciutadans a una bona administració.

Es denunciava que un ajuntament havia comunicat il·lícitament a la Policia de la Generalitat dos atestats policials referits a una mossa d'esquadra, alhora que els havia revelat la condició de mossa d'esquadra. La denúncia s'arxiva, en considerar que les comunicacions estaven emparades per les bases jurídiques de l'article 6.1.e i c de l'RGPD, ja que l'Ajuntament va comunicar aquesta informació d’acord amb: els principis de cooperació recíproca, coordinació i col·laboració mútua entre els cossos policials; al fet que en l'àmbit de la seguretat pública ambdós cossos policials tenen l'obligació de facilitar-se mútuament la informació que sigui rellevant; que la Policia de la Generalitat és la competent en matèria de seguretat ciutadana; i que han de cooperar en el compliment del règim estatutari.

Una empleada pública va emprar les dades identificatives d'una ciutadana per denunciar-la davant del Cos de Mossos d'Esquadra (CME), per una presumpta agressió soferta quan la ciutadana va demanar una cita prèvia en una oficina d'atenció a la ciutadania. Es considera que la recollida de dades identificatives de la ciutadana està emparada per l'article 6.1.e de l'RGPD, relatiu a l'exercici de poders públics, per concertar la cita prèvia. Pel que fa la comunicació de dades personals al CME, es considera que la informació era necessària per complir una obligació legal (art. 6.1.c RGPD), en connexió amb la Llei d'enjudiciament criminal (LECr), que obliga a informar el jutge d'instrucció de qualsevol delicte públic