Cercador de resolucions, dictàmens i informes

Es dicta Resolució, imputem principi d'exactitud atès que es practica la notificació d'una resolució en via executiva en una adreça postal que correspon a un altre vehicle de la persona interessada; i no a l'adreça postal que consta específicament vinculada al vehicle sancionat en els registres de la DGT i que és la correcta de conformitat amb l'article 90 de la LLei de trànsit.

Es dicta resolució definitiva, per vulneració del principi d'exactitud. L'IMH va notificar una provisió de constrenyiment en via executiva en un domicili que constava a la seva pròpia base de dades des de l'any 2007, obviant el domicili facilitat per l'administració que va imposar la sanció, trànsit, i que consta a la base de dades de la DGT. A més, fa servir una tercera adreça, la qual fa constar a una carta de pagament adjunta a la provisió, que també consta a la seva pròpia base de dades (aquesta des de l'any 1997), per un altre vehicle. Els fets imputats són constitutius d'una infracció del principi d'exactitud, per haver obviat la normativa d'aplicació en relació amb les notificacions de multes de trànsit, article 90 Llei sobre trànsit.

Vigilant municipal fotografia un vehicle amb què presumptament es comet una infracció de trànsit, en què es visualitza la imatge de la persona asseguda a dins.

Indra, en la seva condició de sotsencarregat del tractament, no va aplicar les mesures de seguretat de nivell bàsic exigides per SocMobilitat en el contracte d'encarregat de tractament, per garantir un nivell de seguretat adequat al risc (tendents a evitar que a aquestes dades hi poguessin accedir persones no autoritzades), atès que en configurar el portal d'accés a la T-Mobilitat no es va modificar la contrasenya que per defecte assigna el fabricant de la infraestrcutura "Liferay" a l'adminstrador, de tal manera que l'accés quedava obert, i al seu torn, accessible a tercers.

SocMobilitat (encarregat del tractament) no va determinar de manera adequada les mesures de seguretat apropiades per garantir un nivell de seguretat adequat al risc del tractament de dades encomanat a Indra (sotsencarregat del tractament) per a la implementació i gestió de la targeta T-Mobilitat, en tant que en el contracte d'encàrrec de tractament l'entitat SocMobilitat va indicar a Indra que les mesures de seguretat que havia d'implementar per a la prestació dels serveis objecte d'encàrrec eren de nivell bàsic, és a dir que va categoritzar el sistema com a bàsic, quan d'acord amb les circumstàncies concurrents en el tractament objecte d'encàrrec, el nivell bàsic no era suficient.

S'arxiva la denúncia perquè de la documentació aportada pel Departament SLT es constata que va ser la mateixa persona denunciant qui, en el marc d'un procediment sancionador en matèria de salut pública, va comunicar i autoritzar la dada del telèfon mòbil "professional" on va rebre la notificació electrònica de la proposta de resolució del dit procediment.

La persona denunciant, qui circulava amb el seu ciclomotor per sobre de la vorera d'un carrer de la ciutat de Barcelona, denuncià que un guàrdia urbà havia fotografiat, amb el seu telèfon mòbil particular, el seu DNI, el seu carnet de conduir i la matrícula del seu vehicle, si bé no va aportar cap prova d'aquests fets. L'Ajuntament ho va negar, i va assenyalar que el guàrdia urbà havia recollit les dades identificatives a través del dispositiu facilitat per l'Ajuntament (PDA), a l'efecte d'emplenar la butlleta de denúncia per infracció de trànsit, i que la tramitació de la denúncia no requeria incorporar imatges fotogràfiques. L'Autoritat va arxivar la denúncia per manca de prova dels fets denunciats, en considerar que les manifestacions de l'Ajuntament resultaven versemblants, tenint en compte que l'expedient administratiu tramitat, que l'Ajuntament va aportar davant l'Autoritat, no contenia cap imatge, i per contra contenia la butlleta de denúncia esmentada, que el guàrdia urbà emplenà amb les dades del denunciant, en exercici de les funcions públiques encomanades.

La persona reclamant havia exercit el dret d'accés a l'acta d'acord d'inici del procediment sancionador que se li havia incoat, per tant, estava sol·licitant un document relatiu a la seva informació personal. L'entitat reclamada discutia que la persona reclamant no havia exercit el dret d'accés contemplat en la normativa de protecció de dades, sinó l'accés a l'expedient administratiu. Tanmateix, des de la perspectiva del dret d'accés a les dades personals, la persona reclamant tenia dret a obtenir una còpia del document sol·licitat i l'entitat reclamada no ha acreditat haver-li-ho lliurat.