Cercador de resolucions, dictàmens i informes

El consentiment pot ser una base jurídica habilitant del tractament de dades biomètriques amb finalitat de control horari sempre que aquest constitueixi una manifestació de voluntat lliure, específica, informada i inequívoca per part de l’interessat d’acceptar el tractament, en els termes que s’han exposat. En qualsevol cas, abans de dur a terme un tractament com el que planteja la consulta, cal fer una avaluació de l’impacte sobre la protecció de dades a la vista de les circumstàncies concretes en què es dugui a terme el tractament on s’analitzi, entre altres qüestions, la licitud del tractament.

Des del punt de vista de la normativa de protecció de dades no resulta justificat l’accés de la persona reclamant, delegada sindical i membre del comitè d’empresa al contingut dels expedients disciplinaris als que es refereix la sol·licitud, tramitats des de l’inici de l’any 2022, fins el moment de formular la sol·licitud. No obstant això, en la seva condició de membre del comitè d’empresa, si escau, el reclamant tindria dret a conèixer la informació relativa a la imposició de sancions a treballadors per la comissió d’infraccions molt greus (en els termes de la normativa aplicable) i com a delegat sindical tindria dret també a accedir als expedients tramitats a treballadors afiliats del seu sindicat.

La normativa de protecció de dades no permetria al delegat sindical accedir a una còpia de les nòmines del personal laboral afectat per la sol·licitud d’accés. No obstant això, sí que es pot comunicar la informació que consta a les nòmines de manera agregada, de manera que es garanteixi la seva no identificació.

El tractament de les dades necessàries per a la realització de les proves dels processos de selecció de personal, incloses les dades de salut dels participants, té com a base jurídica el compliment d’una missió en interès públic i el compliment d’obligacions específiques de les administracions competents establertes per la normativa de funció pública. La gravació de les proves psicotècniques requereix, a més de la seva previsió en les corresponents bases de les convocatòries (amb la concreció i determinació de les garanties específiques necessàries), la realització prèvia d’una AIPD. No sembla que la base jurídica del consentiment sigui adient per legitimar el tractament de les dades dels aspirants a un procés selectiu amb la finalitat descrita, atès que no es pot considerar que en el cas plantejat pogués haver-hi un consentiment realment lliure, ni la possibilitat d’establir mitjans alternatius que garantissin el principi d’igualtat que ha de regir els procediments selectius.

L’accés dels òrgans de representació dels treballadors públics a informació retributiva d’aquestes persones de manera individualitzada vindrà condicionat per les previsions normatives aplicables i les circumstàncies concurrents en el cas concret. Els membres del Comitè de treballadors de la Universitat que formen part de la Comissió negociadora del Pla d’Igualtat han de poder accedir a la informació del Registre retributiu, que s’ha d’ajustar als termes de l’article 28.2 de l’ET, malgrat comptar amb categories professionals amb un nombre reduït de persones treballadores, restant aquells obligats a respectar la confidencialitat sobre la informació obtinguda, així com el principi de finalitat.

Es denuncia la publicació del cens laboral del Col·legi d'Economistes de Catalunya, el qual incloïa dades personals (nom, cognoms, sexe, DNI, antiguitat i categoria professional) de 21 persones, en relació amb el procés electoral per elegir la persona representant dels treballadors del CEC. També es denuncia que la publicació es va fer en un espai accessible per persones alienes a la plantilla del CEC. S'arxiva perquè el tractament disposa de base jurídica i perquè no s'ha provat que s'hagués publicat el cens en un lloc accessible per a terceres persones.

Atesa la normativa reguladora dels Plans d’Igualtat en les empreses, pot dir-se que els membres del Comitè de treballadors de l’entitat que formen part de la Comissió negociadora del Pla d’Igualtat han de poder accedir a la informació del Registre retributiu, que s’ha d’ajustar als termes de l’article 28.2 de l’ET, malgrat comptar amb categories professionals amb un nombre reduït de persones treballadores, restant aquells obligats a respectar la confidencialitat sobre aquesta informació.

La inexistència de base jurídica suficient que habiliti el tractament de les dades personals dels treballadors en un procediment electoral mitjançant el vot electrònic impedeix donar resposta a les qüestions plantejades, ja que caldria estar a les previsions concretes de l’habilitació legal i l’eventual desplegament reglamentari, per avaluar els aspectes concrets referits al compliment de la normativa de protecció de dades.

Es resol sancionar FMB S.A degut a què la manca d'implementació de mesures tècniques i organitzatives apropiades, li ha impedit localitzar l'expedient personal de la persona que va prestar serveis a l'empresa denunciada. Aquest fet, vulnera l'article 32.1 RGPD que disposa l'obligació del responsable del tractament de garantir la disponibilitat i seguretat de les dades personals.

Notificació d'un recurs a terceres persones sense suprimir les dades de la persona recurrent.