Cercador de resolucions, dictàmens i informes

La normativa de protecció de dades personals no és obstacle per a l’accés del reclamant a la informació que pugui constar als llibres majors de l’empresa que es refereixi a persones jurídiques o a persones mortes, ja que la dita normativa no resulta d’aplicació en aquests casos, sense perjudici d’altres limitacions que resultin aplicables, com les derivades de la normativa de protecció de l’honor, la intimitat personal i familiar i la pròpia imatge. La normativa de protecció de dades només impediria donar accés, per aplicació de l’article 23 LTC, a les anotacions relatives a l’assistència o suport psicològic al dol, si la identitat que hi consta correspon a la persona física que ha rebut l’assistència, llevat que hi consenti expressament o que s’anonimitzi la informació, com ja hauria fet l’empresa requerida segons la informació disponible. Pel que fa a la resta d’informació personal que pugui constar en els llibres majors, no sembla que hi hagi impediment en facilitar l’accés des de la perspectiva de la normativa de protecció de dades, sens perjudici del deure de confidencialitat respecte d’aquesta informació.

Es resol declarar que l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès ha vulnerat el principi de confidencialitat atès que va publicar a la seva seu electrònica una resolució d'alcaldia que identificava, amb nom i cognoms, la persona que va presentar un recurs contenciós administratiu contra una resolució d'alcaldia. Aquesta publicació es va produir degut a una errada humana.

les persones denunciants es queixaven del fet que un cap de servei de l'empresa pública a on treballaven, va enviar per TEAMS als treballadors de la seva unitat dos actes de conciliació emeses pel Tribunal Laboral de Catalunya, arran d'un conflicte laboral que havia sorgit per la implantació de la jornada partida, i que havia derivat en successives convocatòries de vaga. En les actes enviades, figurava el nom i cognoms i el núm. complet de DNI dels representants dels treballadors. Es declara que l'empresa pública és responsable d'una infracció per haver vulnerat del principi de minimització, pel fet d'haver-hi difós el núm. de DNI. En l'acord d'iniciació, es va considerar que l'enviament de les actes amb el nom i cognoms estava emparat pel dret d'informació de l'empresari. D'altra banda, es va arxivar la part de la denúncia referida al reenviament de les actes per WhatsApp, per manca de prova.

Resum: les persones denunciants es queixaven del fet que un cap de servei de l'empresa pública a on treballaven, va enviar per TEAMS als treballadors de la seva unitat dos actes de conciliació emeses pel Tribunal Laboral de Catalunya, arran d'un conflicte laboral que havia sorgit per la implantació de la jornada partida, i que havia derivat en successives convocatòries de vaga. En les actes enviades, figurava el nom i cognoms i el núm. complet de DNI dels representants dels treballadors. Es declara que l'empresa pública és responsable d'una infracció per haver vulnerat del principi de minimització, pel fet d'haver-hi difós el núm. de DNI. En l'acord d'iniciació, es va considerar que l'enviament de les actes amb el nom i cognoms estava emparat pel dret d'informació de l'empresari. D'altra banda, es va arxivar la part de la denúncia referida al reenviament de les actes per WhatsApp, per manca de prova.

En aquest informe s’analitzen diverses qüestions relatives a l’aplicació de la normativa a l’accés a informació personal de persones que van ser ateses a les institucions referides (cases de maternitat). Això, en atenció als terminis de temps transcorreguts, el tipus d’informació i els drets afectats, tenint en compte la legislació d’arxius. També es recorda que el responsable de l’arxiu, tenint en compte el principi de responsabilitat proactiva, ha de comprovar, ja sigui a partir de documentació aportada pels propis sol·licitants, ja sigui per documentació o per altra informació complementària de què pugui disposar, que queda acreditada la data de la mort o, al menys, que es pot deduir de forma suficient que la informació sol·licitada ja no es refereix a una persona viva. En relació amb l’exercici del dret instrumental de l’article 3.1 LOPDGDD, si la vinculació de parentiu o de fet o la condició d’hereu, que es pugui considerar així en atenció a la normativa aplicable, s’acredita documentalment, aquestes persones haurien de tenir, en principi, accés a la informació.

Vulneració del principi de confidencialitat per part de l'ajuntament, per revelar a una entitat una queixa contra ella juntament amb la identificació de la persona que la va interposar.

L’interès legítim per part de la ciutadania (art. 6.1.f) RGPD), podria habilitar el tractament de dades identificatives (imatge gràfica i número d’identificació d’agents de FFCCS), sens perjudici dels límits i condicions previstes a la normativa. En atenció a la normativa vigent (art. 36.23 LOPSC), el risc o perill concret que ha de concórrer per considerar il·lícita i sancionable la difusió d’imatges ha de ser concret, proporcionat, comprovable i objectivable, en els termes de la STC 172/2020, i atenent a la casuística de cada situació particular, que no correspon a aquesta Autoritat determinar. Atès el concepte de dada personal, la licitud de la captació i difusió, si escau, del número d’identificació TIP, sembla que podria concórrer, també, quan la difusió de la imatge dels agents es consideri legítima en aplicació de la legislació aplicable.

La utilització d’una determinada eina digital com a “eina educativa” als centres escolars, ha de respondre a una prèvia valoració per part del responsable respecte la seva pertinença o utilitat per a finalitats lectives i, en cas de comportar tractament de dades personals, de la base jurídica que legitima el tractament i de la correcta aplicació dels principis i garanties de la protecció de dades. El tractament de dades personals que es pot derivar de l’ús d’eines digitals i, singularment, del telèfon mòbil per a finalitats educatives o lectives -el qual pot tenir base jurídica als efectes de la normativa de protecció de dades-, hauria de permetre, en principi, un major control dels termes d’aquest tractament des de la mateixa comunitat educativa (Administració pública i, si escau, les pròpies escoles). En el cas de l’ús no lectiu dels mòbils, no sembla que es pugui fer un control de riscos amb la mateixa eficàcia. En aquest cas, es recomana especialment dur a terme una valoració de proporcionalitat i analitzar possibilitats alternatives que, a priori, permetin minimitzar els riscos concurrents.

No ha quedat acreditada la comunicació de les adreces electròniques dels empleats públics a un sindicat, que en aquell moment no tenia representació en cap òrgan de representació sindical de l'ICS o de l'administració de la Generalitat de Catalunya, ni del seu sector públic.

S’arxiva la denúncia, ja que el tractament de les imatges dels alumnes que participaven a l'acte públic de dansa organitzat per l'ajuntament no es basava en el formulari que va entregar el CEIP a les famílies per recollir el consentiment, sinó que la base jurídica que legitimava aquest tractament era una missió d'interès públic (art. 6.1.e RGPD), sobre la base de les competències municipals per promocionar la cultura i l'esport (art. 69.1 LBRL i 154 TRLMRLC i 25.2.m LBRL i 66.3.n TRLMRLC). El tractament tampoc vulnera l’LO 1/1982, ja que es considera que la intromissió al dret a la pròpia imatge queda justificada perquè la imatge es capta de manera accidental i secundària en relació amb la resta de la informació gràfica en què s'insereix (doctrina del TS).