Cercador de resolucions, dictàmens i informes

Es resol amonestar l'Ajuntament de Tarragona atès que, en una trucada efectuada per la persona denunciant a la Guàrdia Urbana d'aquest Ajuntament, se li van recollir dades personals (nom, cognoms, número de DNI i veu) i no se'l va informar del contingut previst a l'article 13 RGPD. Així mateix, també s'atribueix a l'Ajuntament la vulneració del principi de confidencialitat atès que des de la Guàrdia Urbana es va informar a l'aquí denunciant que la "seva senyora" hauria trucat, des del mateix domicili, per denunciar els mateixos fets. En relació amb la referida recollida de dades personals, que la persona denunciant considera excessiva, procedeix arxivar els fets atès que, d'acord amb la normativa de procediment administratiu, quan un ciutadà presenta una denúncia, cal identificar-lo.

Es resol amonestar l'Ajuntament atès que durant un temps indeterminat que, com a mínim, comprèn els mesos de novembre de 2020 fins gener de 2021, no disposava d'un anàlisi de riscos de les dades personals que tractava, ni havia implementat totes les mesures de seguretat i tècniques, de conformitat amb l'Esquema Nacional de Seguretat, tal com exigeix l'article 32 RGPD, en relació amb la gravació de trucades telefòniques mantingudes per la policia local. D'altra banda, la difusió per part d'un agent de la Policia Local a altres agents del cos, del contingut d'una conversa telefònica que va mantenir la persona denunciant amb una treballadora del Servei d'Emergències Mèdiques, va contravenir el principi de confidencialitat.

Es considera inversemblant que l'Ajuntament no disposi de la gravació sol·licitada, si bé es reconeix el dret d'accés a la gravació, tret que l'Ajuntament no disposi d'una còpia ni estigui al seu abast.

Tant la persona que fa la trucada a un telèfon d'emergències com el pacient tenen dret a obtenir una còpia de l’enregistrament corresponent a la conversa mantinguda entre qui fa la trucada i els professionals que l’atenen. Pel que fa a l’enregistrament relatiu a la conversa que mantenen únicament els professionals a efectes de decidir les actuacions a dur a terme, podria facilitar-se als interessats la transcripció d’aquesta conversa o, si és necessari, còpia de l’enregistrament prèvia distorsió de la veu dels professionals afectats.

L'Escola va publicar durant un temps indeterminat però com a mínim, fins el febrer de l'any 2018, una sèrie de vídeos que recollien imatges i/o veu de menors, captades durant el concert de Nadal, sense disposar del consentiment dels seus progenitors/es atès que en el model d'autorització no s'especificava que les dades també es podrien publicar al Canal You Tube.

La recollida d’imatges i sons a partir de les quals es pugui identificar persones físiques, amb motiu de la recollida de proves vinculades a denúncies o actes d’inspecció, constitueix un tractament sotmès a l’LOPD, encara que no es pugui qualificar com a videovigilància. En conseqüència, estarà sotmès als deures i obligacions establerts a la normativa de protecció de dades. Pel que fa a l’ús de càmeres de videovigilància per agents del CAR en espais exteriors per proporcionar seguretat als agents actuants davant de possibles agressions o intents d’agressió, ja sigui en les seves funcions de policia judicial o de  policia administrativa especial, només seria possible en cas de comptar, si escau, amb l’autorització corresponent prevista en la normativa de videovigilància policial. Això determinaria els termes en què pot produir-se el tractament, incloent, si escau, la seva incorporació al Registre d’autoritzacions, i els termes en què caldria donar informació a les persones afectades.

En la mesura que la Universitat disposi del consentiment inequívoc, previ, exprés i informat de les persones afectades, en els termes exposats en el dictamen, és possible dipositar en accés obert les dades de les investigacions (gravacions) dels projectes subvencionats pel Programa H2020, si bé és recomanable valorar la pertinença de difondre-les en les condicions previstes, especialment, en aquells supòsits en què es podrien revelar dades mereixedores d’especial protecció. L’enregistrament de persones físiques focalitzat en el moviment dels llavis mentre pronuncien frases preestablertes, per tal de facilitar l’aprenentatge de la lectura de llavis, no sembla que en aquest cas hagi d’ésser considerat un tractament de dades biomètriques, en el sentit establert a l’article 9 de l’RGPD.

El tractament de dades realitzat pel Grup municipal, com a responsable (art. 3 d) LOPD), a través de l'enregistrament i posterior difusió de la intervenció del seu portaveu, s'ha de sotmetre als principis i garanties de la normativa de protecció de dades de caràcter personal. El Grup municipal, amb caràcter previ a l'inici del tractament, hauria de crear el corresponent fitxer de dades (article 20 LOPD), per acord del mateix Grup municipal, de conformitat amb el que preveu l'article 52 del RLOPD, publicar-lo i notificar-lo al Registre de Protecció de Dades de Catalunya, d'acord amb l'article 11 de la Llei 32/2010.

L'enregistrament de la conversa amb els metges de l'ICAM, per la persona sotmesa a inspecció mèdica i/o els seus acompanyants, constitueix un tractament de dades personals (art. 3 c) LOPD), que s'haurà de sotmetre als principis i obligacions de la normativa de protecció de dades. L'enregistrament de la conversa en qüestió pot requerir, com a norma general, el consentiment previ del metge. Si el consentiment no és atorgat, i no hi ha altra base jurídica que pugui habilitar el tractament, en principi aquest no resultarà legítim, tot i que no es pot descartar que en alguns supòsits concorri un interès legítim que podria habilitar el tractament, sent necessari, en aquest cas, el compliment dels principis i obligacions que imposa la normativa de protecció de dades.

L'enregistrament de la conversa d'un membre de l'equip de govern per un ciutadà en principi requereix el consentiment previ de l'afectat. Ara bé, podria estar legitimat si es fa amb la finalitat d'utilitzar-ho amb ocasió de l'exigència de responsabilitats. La difusió, sense consentiment, d'aquesta conversa podria estar legitimada quan la informació enregistrada sigui veraç, tingui rellevància pública atesa la matèria objecte de la informació o bé la persona implicada, i resulti proporcionada a l'interès general que justifica la seva difusió.