Cercador de resolucions, dictàmens i informes

Es resol arxivar la denúncia, atès que l'APDCAT no té competències per revisar el contingut d'un dictamen pericial -en concret, de l'informe realitzat per una psicòloga de l'EATAF-, emès a petició d'una jutgessa, en el marc d'un procediment judicial de dret de família. Tot això, sens perjudici que la part afectada pugui presentar les objeccions que consideri, en el moment processal oportú, o bé recórrer la sentència que s'hagi dictat en el procediment.

Els tractaments de dades a què es refereix la proposta de protocol examinada s’adeqüen a la normativa de protecció de dades, sens perjudici de les consideracions efectuades en aquest dictamen i les que pugui efectuar, com a autoritat de control competent per als tractaments amb finalitats jurisdiccionals, el CGPJ. Tanmateix, és necessari revisar i modificar el formulari d’obtenció del consentiment de l’annex 1 del protocol en el sentit apuntat en l’apartat IV del dictamen.

El jutjat, en el marc d'un procediment penal, va requerir els mossos perquè informessin sobre unes determinades actuacions relatives al marit de la persona denunciant. L'informe dels mossos d'esquadra incloïa unes actuacions relatives a la persona denunciant. Les dades comunicades pels mossos d'esquadra a l'òrgan judicial estan vinculades al requeriment judicial, ja que es refereixen als mateixos fets que l'òrgan judicial havia d'enjudiciar. La comunicació de dades a l'òrgan judicial està emparada pel requeriment judicial

La DGP va comunicar al Jutjat les dades personals relatives a l'adreça personal d'un agent dels Mossos d'esquadra en situació d'excedència. Prèviament, el jutjat havia requerit la DGP perquè cités l'agent dels mossos pel canal policial habitual pel qual es cita els agents en actiu que han de prestar testimoni arran d'una actuació policial. La DGP va comunicar al Jutjat que no podia utilitzar aquest canal, atès que l'agent es trobava en situació d'excedència. El Jutjat va tornar a requerir la DGP perquè comuniqués les dades personals de l'agent per citar-lo en el seu domicili particular. La DGP va complir el requeriment judicial i va facilitar les dades al Jutjat.

La previsió continguda a l’apartat 6 de l’article 22 de la Llei 10/1994, d’11 de juliol de la policia de la Generalitat Mossos d’Esquadra, no constitueix una habilitació per a la comunicació a l’Escola de Policia de Catalunya de dades de salut d’un aspirant a policia per part de l’entitat o dels professionals que participen en la seva atenció mèdica, ja sigui del fet que aquesta persona ha rebut tractament, ja sigui de la patologia concreta per la qual ha estat tractat. Això sens perjudici que si el professional té coneixement de la comissió d’un delicte hauria de posar-lo en coneixement del Ministeri Fiscal o l’òrgan jurisdiccional competent. 

La tramesa als Jutjats i Tribunals del comunicat de baixa mèdica d’un lletrat per part de l’empresa o entitat en la que presta serveis, es considera lícita, d’acord amb la normativa de protecció de dades. Les dades personals contingudes en aquell hauran de ser les mínimes necessàries per assolir la finalitat perseguida, en els termes apuntats en el Fonament Jurídic V d’aquest dictamen, llevat que sigui requerit per l’òrgan judicial, en el qual cas s’hauria d’estar al que estableixi aquell òrgan.

La comunicació de les imatges de què disposa la Policia Local de l’Ajuntament vers un altre cos policial quan, malgrat no aportar un manament judicial, les sol·licita en exercici de les seves funcions de Policia Judicial constitueix una cessió habilitada tant per l’article 11.2.d) de l’LOPD com per la LOPJ. Aquesta comunicació, en exercici de les seves competències en matèria de seguretat ciutadana, també quedaria habilitada tant per la LOV com per l’article 21 de l’LOPD. En tot cas, la sol·licitud ha d’ajustar-se als principis de limitació de la finalitat i minimització de dades, requisit que, per la informació de què es disposa, es dóna en el cas examinat.

S'arxiva la denúncia perquè s'ha comprovat l'existència i la inscripció al Registre de Protecció de Dades dels corresponents fitxers, l'existència d'un registre d'accessos, la licitud de la comunicació de dades efectuada per l'Ajuntament a un Jutjat, i la manca d'indicis sobre altres comunicacions de dades il·legítimes.

L’excepció a la regla d'exigència del consentiment per a la cessió o comunicació de dades prevista a l’article 11.2.d) de la LOPD, només opera quan les dades es remeten directament a l'òrgan judicial que les ha requerit, i no a una tercera persona que les demana amb la finalitat -manifestada- d'aportar-les a l'òrgan judicial. Es descarta que la comunicació de dades estigués habilitada per la legislació de transparència i accés a la informació.

Des de la perspectiva del règim de comunicació de dades personals previst a l’LOPD, hi ha habilitació legal suficient a l’article 11.2.a) de l’LOPD en relació amb les normes contingudes en la legislació de Sanitat (art. 16.3 i art. 83 LGS), Seguretat Social (DA desena LGSS) i a l’LICS (art 15.1 LICS ), així com amb l’article 24 de la CE per a la comunicació de dades personals de salut adequades, pertinents i no excessives, que s’hagin d’incorporar a les demandes judicials de reclamació dels imports dels serveis assistencials prestats pels centres públics de salut a les companyies asseguradores, sense el consentiment de l’interessat ni el requeriment de l’autoritat judicial. Un cop sigui aplicable l’RGPD, la base jurídica per a aquests tractaments està prevista a  l’article 9.2.h) i 9.2.f) de l’RGPD amb els límits establerts per l’article 5 del RGPD, en concret el principi de minimització de les dades. Per tant, aquesta habilitació haurà d’estar limitada a aquelles dades mínimes imprescindibles per al compliment de les finalitats preteses per a aquells tractaments.