Cercador de resolucions, dictàmens i informes

Queixa per la publicació d'una fotografia a les xarxes socials de l'Ajuntament, sense consentiment. Es resol l'arxivament en no apreciar-se il·licitud en el tractament degut que la imatge il·lustrava de forma accessòria una informació relativa a un procés de participació ciutadana.

Un grup municipal va publicar a la seva pàgina de Facebook un comunicat en el qual demanaven la dimissió d'un regidor, fent-se ressò de l'existència d'una sentència relativa a un judici de faltes en la qual se'l condemnava per uns fets succeïts 12 anys abans de la data de publicació del dit comunicat. Vulneració del principi de Licitud.

Una associació de veïns va enviar un correu amb un fitxer adjunt a l'Ajuntament. El fitxer contenia les dades personals de 55 socis, en concret, nom i cognoms, i DNI. Posteriorment, en un grup de WhatsApp creat per un particular va aparèixer publicada una foto del llistat de socis. L'Ajuntament va aportar un informe tècnic d'una empresa informàtica que conclou que no es va trobar cap evidència que la informació s'hagués distribuït des dels ordinadors de l'Ajuntament. La persona denunciant tampoc no va aportar cap indici que permetés deduir que l'Ajuntament era el responsable de la difusió del document, més enllà del fet que va enviar el document controvertit per correu electrònic a l'Ajuntament. Tampoc hi havia indicis en cap dels missatges dels grups de WhatsApp aportats per la persona denunciant.

La persona denunciant es queixava que des d'un perfil determinat de Twitter es va publicar informació sobre els seus antecedents penals, així com la seva fotografia. Afirmava que el perfil de Twitter estava gestionat per mossos d'esquadra. Però de la informació aportada (una captura de pantalla d'un missatge de WhasApp que una tercera persona hauria enviat a la seva filla, el qual contenia la fotografia de la persona denunciant i la informació denunciada), no constava l'autoria del mateix, ni tampoc es veia que fos un tuit.
L'Autoritat va iniciar una fase d'investigació prèvia per esbrinar els fets denunciats i va poder constar que el compte denunciat havia estat suspès per la xarxa social per contravenir les condicions d'ús de Twitter, que des de distints perfils d'usuari s'havien fet diversos tuits similars als fets denunciants i que la informació sobre els antecedents penals i la fotografia també havia estat publicada per diversos mitjans de comunicació digitals. Tot feia pensar que l'origen de la informació es trobava en les publicacions dels diaris digitals i en el debat d'opinió posterior sobre els fets noticiables que va tenir lloc en Twitter. En aquest cas, no es va poder determinar qui estava darrere el perfil de Twitter denunciat, perquè el compte estava suspès i no es podia accedir a cap informació.

Es sanciona un Ajuntament amb una amonestació per haver vulnerat el principi de minimització, atès que va publicar una acta i una gravació d'un ple municipal revelant el cognom de veïns que havien interposat recursos contenciosos contra l'Ajuntament en matèria urbanística, quan era innecessari. S'arxiva la part de la denúncia referent a la difusió del cognom d'un regidor i la seva vinculació amb una empresa, atesa la seva condició de regidor, el fet que part de la informació difosa era pública, la rellevància pública de la informació difosa, i que aquestes manifestacions es van efectuar en l'exercici de les funcions pròpies dels membres del Ple.

L'alcalde d'un Ajuntament es queixava que alguns dels membres del grup municipal de l'oposició haurien difós que l'alcalde i un regidor havien donat en Covid-19. La difusió s'hauria realitzat a un mitjà digital i en xarxes socials. S'arxiva en base al fet que la informació sobre els positius per Covid-19 de l'alcalde i del regidor s'havia anat estenent pel poble abans de produir-se els fets denuncies. D'altra banda, que malgrat que els regidors del grup municipal sembla que havien tingut un paper actiu en la difusió de la informació, no va ser possible determinar que tinguessin coneixement del positiu en Covid per raó del seu càrrec públic, ni s'ha pogut establir l'origen de la informació que va ser publicada al diari digital, ni tampoc l'origen de la informació de publicació de la regidora al WhatsApp del club de lectura. Per tant, en aquest cas preval la presumpció d'innocència.

L'Ajuntament, a través del seu perfil de Facebook, va difondre una imatge aèria de Google Maps que identificava dos habitatges senyalats amb un cercle blau. Aquesta imatge es relacionava amb dues fotografies i un text on es denunciava un abocament d'aigües residuals a la via pública. Es vulnera el principi de licitud, atès que es tracten dades personals sense respectar el principi de licitud relatiu al tractament de dades personals.

Publicació a les xarxes socials vinculades a l'Ajuntament, de les dades d'un menor d'edat que, amb motiu de la campanya que s'havia endegat per recollir material contra el COVID-19, havia fet una donació. Vulneració del principi de confidencialitat.

Vulneració del principi de confidencialitat. Publicació al web de l'Escola d'imatges de menors, sense consentiment dels seus progenitors.

La persona denunciant, professor d'universitat, va denunciar la universitat per considerar que la seva coordinadora d'estudis havia vulnerat el seu deure de confidencialitat quan revelà el contingut d'uns missatges de WhatsApp davant un presumpte assetjament sexual per part d'aquest professor envers una alumna a qui havia enviat aquests missatges. La denúncia s'arxiva per considerar que: 1) la comunicació de dades personals derivada de les reunions mantingudes per la coordinadora d'estudis amb la Degana i la cap de Departament, estava emparada per la base jurídica prevista a l'art. 6.1.c) del RGPD (la coordinadora estava obligada ex lege a atendre i assessorar l'alumna, i a comunicar els fets a la Degana de la Facultat i a la cap del Departament), i també per la base jurídica prevista a l'art. 6.1.e) RGPD (la coordinadora va comunicar les dades personals en l'exercici de les funcions de direcció i de control d'un ensenyament que coordinava); i 2) l'aportació i posterior accés als missatges per part dels membres de la comissió universitària estava emparada per les mateixes bases jurídiques, perquè la comunicació estava emparada en un protocol d'actuació aprovat per la universitat (art. 6.1.c RGPD), i perquè la coordinadora actuava en exercici de les funcions de prevenció de l'assetjament sexual en el seu àmbit d'actuació (art. 6.1.e RGPD).