Cercador de resolucions, dictàmens i informes

La normativa de protecció de dades personals habilitaria, amb la finalitat de gestió tributària, la comunicació de dades amb transcendència tributària a l’Administració tributària a través d’un procediment per sol·licitar la informació, en cada cas concret, quan faci referència a una persona o conjunt de persones concretes, com ara la creació d’una bústia de correu específica on adreçar les sol·licituds. En canvi, a manca d’una disposició general que ho estableixi, la normativa no habilitaria el subministrament periòdic d’informació. En els casos en què la normativa de protecció habilita la comunicació de dades, no cal informar a les persones afectades per la comunicació a l’Administració tributària, d’acord amb el que s’exposa. Quant a la comunicació amb finalitat de millorar les prediccions i estudis de mercat anuals, i de complementar el sistema d’informació sobre el mercat, caldrà estar a les previsions de la disposició addicional del Codi tributari de Catalunya.

Es va incoar PS per presumpte vulneració del principi de Licitud. Però, analitzada la normativa específica, es va concloure que l'IMH va complir estrictament l'article 110.2 LGT, el qual contempla la possibilitat de notificar la resolució en el domicili fiscal del representant de l'obligat tributari en els procediments iniciats d'ofici. En base a dita literalitat, tot i que consta acreditat que el representant de l'ens va facilitar un domicili a efectes de notificacions, es dicta resolució de sobreseïment.

L’Ajuntament pot emprar la informació de què disposa relativa als habitatges respecte dels quals no existeixin consums d’aigua ni persones empadronades en els darrers dos anys, així com les dades del Padró de l’IBI relatives als titulars d’aquests habitatges, amb la finalitat d’aplicar el recàrrec previst a l’article 72.4 del TRLHL.

Per un error en una escriptura de compravenda d'un immoble, la qual contenia la certificació cadastral de l'immoble de la persona denunciant en lloc de la de l'immoble realment transmès, l'Institut Municipal d'Hisenda de l'Ajuntament de Barcelona va introduir en el sistema informàtic de gestió dels impostos un nou titular de l'immoble de la persona denunciant i va emetre el rebut d'IBI de l'immoble de la persona denunciant a nom del suposat nou titular. Això va provocar que el rebut de l'IBI no s'enviés al cobrament al compte bancari de la persona denunciant. Després de diverses queixes de la persona denunciant, l'Ajuntament va advertir la causa de l'incident i va introduir de nou les dades correctes en el sistema. L'any següent, malgrat tenir coneixement de l'error en la referida escriptura de compravenda, l'Ajuntament va tornar a introduir al sistema informàtic la referència cadastral errònia, la qual cosa va provocar el mateix error que l'any anterior, que s'emetés els rebuts d'IBI a nom d'una persona distinta del seu titular real.

L’ajuntament pot accedir a la informació de la qual disposi l’empresa concessionària del subministrament d’aigua relativa a habitatges respecte dels quals no existeixi consum d’aigua en els darrers 2 anys o quan aquest consum sigui anormalment baix, amb la finalitat d’aplicar el recàrrec a l’IBI previst al TRLRHL respecte aquests habitatges.

S'amonesta un institut municipal d'hisenda com a responsable d'una infracció relativa a la vulneració del principi d'exactitud, per haver associat incorrectament el NIF del denunciant a una tercera persona, contra qui l'institut va incoar un procediment sancionador en matèria de trànsit.

Notificació de la liquidació de l'impost a una adreça distinta de la facilitada a efectes de notificacions.

Els ajuntaments poden utilitzar les dades personals que consten al Padró municipal d'habitants per a identificar els menors en edat d’escolarització obligatòria i posar-se en contacte amb les seves famílies per exercir les competències que els corresponen pel que fa al procés de preinscripció. La normativa tributària no permet la consulta de la informació tributària, de manera generalitzada i sense consentiment de les persones afectades, per a poder detectar amb caràcter previ a la sol·licitud de preinscripció l’existència de situacions socioeconòmiques específiques. No es pot descartar la compatibilitat d’emprar altres bases de dades o registres administratius com els que es descriuen a la conducta, tot i que els termes en què es descriu aquest intercanvi d’informació a la consulta (volum d’informació, persones afectades, moment en què es duria a terme, etc.) plantegen seriosos problemes des del punt de vista de la proporcionalitat de la mesura.