S'han trobat 25 resultats amb els descriptors Xarxes socials
Publicació en diari digital del positiu en Covid-19 de l'alcalde i d'un regidor de l'Ajuntament.
IP 339/2020
L'alcalde d'un Ajuntament es queixava que alguns dels membres del grup municipal de l'oposició haurien difós que l'alcalde i un regidor havien donat en Covid-19. La difusió s'hauria realitzat a un mitjà digital i en xarxes socials. S'arxiva en base al fet que la informació sobre els positius per Covid-19 de l'alcalde i del regidor s'havia anat estenent pel poble abans de produir-se els fets denuncies. D'altra banda, que malgrat que els regidors del grup municipal sembla que havien tingut un paper actiu en la difusió de la informació, no va ser possible determinar que tinguessin coneixement del positiu en Covid per raó del seu càrrec públic, ni s'ha pogut establir l'origen de la informació que va ser publicada al diari digital, ni tampoc l'origen de la informació de publicació de la regidora al WhatsApp del club de lectura. Per tant, en aquest cas preval la presumpció d'innocència.
16/04/2021
Vulneració del principi de licitud del tractament. Publicació de dades de localització que permeten la identificació de persones físiques.
PS 65/2020
L'Ajuntament, a través del seu perfil de Facebook, va difondre una imatge aèria de Google Maps que identificava dos habitatges senyalats amb un cercle blau. Aquesta imatge es relacionava amb dues fotografies i un text on es denunciava un abocament d'aigües residuals a la via pública. Es vulnera el principi de licitud, atès que es tracten dades personals sense respectar el principi de licitud relatiu al tractament de dades personals.
25/03/2021
Publicació de dades d'un menor en xarxes socials.
PS 59/2020
Publicació a les xarxes socials vinculades a l'Ajuntament, de les dades d'un menor d'edat que, amb motiu de la campanya que s'havia endegat per recollir material contra el COVID-19, havia fet una donació. Vulneració del principi de confidencialitat.
15/12/2020
Publicació imatges menors
PS 43/2020
Vulneració del principi de confidencialitat. Publicació al web de l'Escola d'imatges de menors, sense consentiment dels seus progenitors.
11/12/2020
Aportació de missatges de WhatsApp privats amb una sol·licitud d'intervenció d'una comissió universitària per un presumpte assetjament sexual.
IP 209/2019
La persona denunciant, professor d'universitat, va denunciar la universitat per considerar que la seva coordinadora d'estudis havia vulnerat el seu deure de confidencialitat quan revelà el contingut d'uns missatges de WhatsApp davant un presumpte assetjament sexual per part d'aquest professor envers una alumna a qui havia enviat aquests missatges. La denúncia s'arxiva per considerar que: 1) la comunicació de dades personals derivada de les reunions mantingudes per la coordinadora d'estudis amb la Degana i la cap de Departament, estava emparada per la base jurídica prevista a l'art. 6.1.c) del RGPD (la coordinadora estava obligada ex lege a atendre i assessorar l'alumna, i a comunicar els fets a la Degana de la Facultat i a la cap del Departament), i també per la base jurídica prevista a l'art. 6.1.e) RGPD (la coordinadora va comunicar les dades personals en l'exercici de les funcions de direcció i de control d'un ensenyament que coordinava); i 2) l'aportació i posterior accés als missatges per part dels membres de la comissió universitària estava emparada per les mateixes bases jurídiques, perquè la comunicació estava emparada en un protocol d'actuació aprovat per la universitat (art. 6.1.c RGPD), i perquè la coordinadora actuava en exercici de les funcions de prevenció de l'assetjament sexual en el seu àmbit d'actuació (art. 6.1.e RGPD).
11/06/2020
Consentiment per al tractament dades de menors a les xarxes
IP 337/2019
S'arxiva en base al principi de presumpció d'innocència, en la mesura que no s'ha acreditat que el consentiment per al tractament de les imatges de menors no s'hagi prestat de forma lliure.
11/06/2020
Publicació al web municipal i a les xarxes socials de la resposta de l'Ajuntament a una instància.
IP 14/2019
S'arxiva la denúncia en constatar que l'escrit de resposta publicat per l'Ajuntament al web municipal i a diverses xarxes socials davant una instància presentada per la persona denunciant, es va anonimitzar prèviament. D'altra banda, la vinculació errònia de la instància a una associació -de la que el denunciant és el president-, enlloc de fer-ho al denunciant -qui manifesta que la presentà a títol particular-, és raonable, atès que prèviament el denunciant havia presentat nombroses instàncies per compte de l'associació, i el contingut de la mateixa es referia a una qüestió d'interès públic, contingut que alhora justificaria la seva difusió. I en qualsevol cas no té entitat suficient per incoar un procediment sancionador.
08/06/2020
Ús dels sistemes de missatgeria instantània
CNS 54/2017
Per la informació oferta per les mateixes empreses gestores de les solucions de SMI analitzades, i dels informes i estudis que s’han pogut consultar, es desprèn que les aplicacions analitzades compleixen certs aspectes dels previstos a la Resolució 280/XI del Parlament de Catalunya, si bé en alguns aspectes, com a mínim pel que fa a la informació que s’ofereix al respecte, podria ser clarament millorable. L’anàlisi dels diferents aspectes feta respecte les tres solucions analitzades (Whatsapp, Telegram i Nepcom), en el marc de l’anàlisi general que ja s’havia fet en el Dictamen CNS 55/2016, pot ser un element a tenir en compte a l’hora d’escollir una determinada aplicació per part de les administracions públiques catalanes. Un pronunciament més precís sobre el compliment o incompliment per part d’alguna d’aquestes entitats, requeriria dur a terme un procés d’investigació o auditoria sobre aquestes entitats, que, en tot cas no correspondria fer a aquesta Autoritat sinó a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades.
07/05/2018
Ús dels sistemes de missatgeria instantània
CNS 55/2016
Les administracions públiques han d'assegurar-se que els tercers prestadors de serveis i de sistemes de comunicació compleixen llurs responsabilitats, ja sigui com a encarregats del tractament o, si escau, com a responsables del tractament de les dades dels usuaris (en el cas dels SMI), atès que el tractament es troba sotmès a les exigències dels principis i garanties de la normativa europea de la protecció de dades (LOPD, RLOPD, i RGPD). Quan considerin l'elecció d'un determinat sistema de missatgeria instantània (SMI) haurien de tenir en compte, especialment, la finalitat de la comunicació, la informació personal que cal tractar; el consentiment dels afectats; el model de seguretat i l'avaluació d'impacte i les concretes mesures de seguretat aplicades; els mecanismes de certificació; les transferències internacionals de dades i la ubicació dels servidors; el dret d'informació i la transparència, en atenció a les previsions de la normativa europea de protecció de dades.
10/11/2016
Lliurament d'un telèfon mòbil a la persona que el va trobar
CNS 19/2016
El lliurament d'un telèfon mòbil a la persona que el va trobar, transcorregut el termini legal establert per a què el seu propietari el reclami, nomès podria efectuar-se previ esborrat definitiu de les dades que pogués conservar i sempre que es garantís que no és possible accedir a les dades emmagatzemades remotament.
21/04/2016
Total de pàgines: 3