Cercador de resolucions, dictàmens i informes

La persona reclamant no pot accedir al nom de les persones físiques titulars d’una llicència d’activitat d’habitatge d’ús turístic associada al número d’inscripció en el Registre de Turisme de Catalunya, però sí se li podria lliurar informació anonimitzada amb un nivell d’agregació territorial que garanteixi la no identificació de les persones afectades.

Prenent en consideració els termes en què es formula la reclamació i els elements que concorren, la normativa de protecció de dades no impedeix l’accés de la persona reclamant a la informació relativa a les entitats en les quals l’alumnat ha realitzat les pràctiques universitàries.

Des del punt de vista de la normativa de protecció de dades no hi ha d’haver impediment en facilitar a la persona reclamant la informació relativa a les quantitats percebudes per cada un dels regidors i alcalde de l'Ajuntament des de juny de 2019 fins a l'octubre de 2022 desglossades per anys i per conceptes.

S'estima parcialment la reclamació en constatar, pel que fa a la sol·licitud sobre traçabilitat, que no calia informar sobre la identitat de les persones físiques que van accedir a la HC; i pel que fa a la còpia de la HC, que si bé l'ICS li havia lliurat còpia del curs clínic, li mancava lliurar un informe mèdic, així com comunicar al reclamant que no disposaven de la resta de documentació mèdica citada en la documentació lliurada.

Un centre privat va comunicar el resultat d'un test d'antígens al Departament de Salut i aquest, va facilitar la dita informació al centre educatiu on la persona denunciant prestava els seus serveis. Al respecte, l'article 23 de la Llei 2/2021, de 29 de març, de mesures urgents de prevenció, contenció i coordinació per fer front a la crisi sanitària ocasionada per la Covid-19 obliga als establiments que realitzen proves de diagnòstic Covid-19 a remetre, diàriament, a l'autoritat sanitària els resultats de les proves que realitzen i, al seu torn, l'article 8.4 del Decret Llei 41/2020, de mesures extraordinàries en l'àmbit de l'educació per fer front a les conseqüències de la Covid-19, determina que el Departament de Salut ha de comunicar als directors o directores dels centres educatius, les dades de salut corresponents als resultats de les proves diagnòstiques. Així les coses, procedeix l'arxiu dels fets imputats atès que les referides comunicacions es van dur a terme emparades per l'article 6.1 de l'RGPD, en compliment d'una obligació legal (en el cas del laboratori privat), i en l'exercici de poders públics (en el cas del Departament de Salut). Així mateix, escau assenyalar que, malgrat es van comunicar dades de salut, concorrien les excepcions previstes als apartats g) i i) de l'article 9.2 de l'RGPD, que permeten aixecar la prohibició de l'article 9.1 RGPD.

Partint de la base que el supòsit plantejat no es referiria, per la informació disponible, a alts càrrecs o llocs directius, de confiança, de lliure designació, d’especial responsabilitat o que impliquin alts nivells retributius, des del punt de vista de la finalitat general de transparència, i tenint en compte el principi de minimització (art. 5.1.c) RGPD), no sembla justificat donar accés a la identitat dels treballadors afectats.

Es dicta resolució definitiva imputant licitud en relació amb l'article 9.2, en els mateixos termes que la resolució que resolia el recurs de reposició previ. L'Ajuntament ha tractat les dades de salut d'un funcionari de carrera sense donar compliment a l'article 9.2 RGPD (que ho prevegi una norma amb rang de llei o es disposi d'un acord laboral que compleixi amb totes les garanties de l'interessat). L'Ajuntament aporta un acord laboral però aquest no té valor normatiu ni efectes erga omnes atès que no s'ha publicat.

Es declara extemporània la resolució de la DGP, atès que el dret de supressió es va resoldre i notificar superat el termini d'1 mes establert a l'efecte, sense entrar en altres consideracions respecte el fons, ja que la DGP ha resolt suprimir les dades de la persona reclamant.

Es resol sancionar la Fundació denunciada per l'ús d'un sistema de càmeres de videovigilància en determinades habitacions de la residència. Al respecte, es considera que aquest fet imputat constitueix una infracció del principi de minimització en la mesura que tal tractament resulta excessiu per a la finalitat perseguida, i donat que existien altres mesures menys intrusives per a la intimitat i privacitat de les persones afectades.