Cercador de resolucions, dictàmens i informes

L'escola va publicar la imatge d'un alumne al seu Instagram, sense el consentiment d'un dels progenitors, que havia indicat expressament que no autoritzava la publicació de les imatges a les xarxes socials del centre.

L'ajuntament ha comès dues infraccions: 1. No va informar dels ítems de l'article 13 de l'RGPD les persones que es prestaven a ser enregistrades pel videomaton instal·lat durant una fira municipal; 2. No tenia el consentiment dels afectats per difondre les imatges enregistrades pel videomaton, ni cap altra base jurídica que legitimés aquest tractament de dades.

L'escola va publicar les imatges d'una alumna menor d'edat, en obert, al web de l'escola i a la plataforma d'emmagatzematge de fotos que gestiona l'escola, sense comptar amb el consentiment previ dels seus progenitors.

Les fotografies dels menors a què refereix la consulta han de suprimir-se un cop deixin de ser necessàries per a la finalitat educativa que motiva la seva captació. Això podria correspondre’s amb la finalització del curs escolar i, en tot cas com a màxim, amb la finalització de l’escolarització dels menors en aquests centres. Es podria conservar més enllà d’aquests terminis si s’adopten els mecanismes escaients per convertir-la en anònima o si respon a finalitats d’arxiu en interès públic, de recerca científica o històrica o finalitats estadístiques, en els termes exigits per la normativa d’aplicació. Tot i que seria possible la seva difusió posterior en la mesura que els menors afectats no siguin recognoscibles, l’interès superior del menor i l’exigència de transparència en el tractament de les dades personals de l’RGPD justificarien en aquest cas haver d’informar els seus representants legals d’aquest nou tractament, per tal que, si ho desitgen, puguin oposar-se.

El denunciant exposava que durant el mes d’agost de l’any 2022, a través de l’aplicació de WhatsApp mòbil i per altres xarxes socials, es va difondre un anunci dels Mossos d’Esquadra on s’informava sobre l’existència d’un grup molt actiu de quatre persones que havien comès robatoris per la zona de Reus, Montblanc i pobles propers. En aquest anunci, hi constaven identificats els quatre presumptes delinqüents amb el nom i cognoms i fotografia, amb una descripció dels fets pels quals se’ls cercava. La DGP ha fonamentat que tenia implementades les mesures de seguretat necessàries per evitar la difusió de les circulars d'informació sobre la cerca de sospitosos. No es pot imputar a la DGP la responsabilitat sobre la difusió de la informació policial per les xarxes socials, ja que la filtració podia tenir com a origen un altre cos policial que també va tenir accés a la informació (policies locals). La DGP també apunta que la filtració podria provenir de l'acció d'algun agent que hagués emprat el seu dispositiu mòbil particular per captar la imatge i difondre-la. Aquesta acció difícilment es pot atribuir a la DGP per una mala aplicació de les mesures de seguretat, ja que comportaria exigir-li un grau de diligència quasi impossible de complir; fins i tot inadequat, ja que implicaria el control de cadascuna de les accions dels agents amb els seus dispositius mòbils particulars. Es declara el sobreseïment.

La denunciant es queixa que en les targetes de transport personalitzades inclouen el nom i cognoms, DNI i fotografia de la persona usuària. Es considera que incloure aquestes dades està justificat per evitar el frau, ja que es tracta de títols de transport bonificats, i per agilitzar la identificació dels titulars per part de les persones inspectores i conductores de l'entitat. Per consegüent, s'arxiven les actuacions perquè no s'infringeix el principi de minimització.

L’interès legítim per part de la ciutadania (art. 6.1.f) RGPD), podria habilitar el tractament de dades identificatives (imatge gràfica i número d’identificació d’agents de FFCCS), sens perjudici dels límits i condicions previstes a la normativa. En atenció a la normativa vigent (art. 36.23 LOPSC), el risc o perill concret que ha de concórrer per considerar il·lícita i sancionable la difusió d’imatges ha de ser concret, proporcionat, comprovable i objectivable, en els termes de la STC 172/2020, i atenent a la casuística de cada situació particular, que no correspon a aquesta Autoritat determinar. Atès el concepte de dada personal, la licitud de la captació i difusió, si escau, del número d’identificació TIP, sembla que podria concórrer, també, quan la difusió de la imatge dels agents es consideri legítima en aplicació de la legislació aplicable.

Es dicta resolució d'arxivament, perquè les imatges publicades són compatibles amb la normativa de protecció de dades i amb el principi de minimització. En relació amb una imatge concreta d'un primer pla d'una nena, la imatge és difusa i borrosa. Després d'haver intentat sense èxit, durant la fase d'investigació prèvia, obtenir una còpia del vídeo del qual s'hauria extret la imatge, no existeix prova suficient que acrediti el fet denunciat.