Cercador de resolucions, dictàmens i informes

Les fotografies dels menors a què refereix la consulta han de suprimir-se un cop deixin de ser necessàries per a la finalitat educativa que motiva la seva captació. Això podria correspondre’s amb la finalització del curs escolar i, en tot cas com a màxim, amb la finalització de l’escolarització dels menors en aquests centres. Es podria conservar més enllà d’aquests terminis si s’adopten els mecanismes escaients per convertir-la en anònima o si respon a finalitats d’arxiu en interès públic, de recerca científica o històrica o finalitats estadístiques, en els termes exigits per la normativa d’aplicació. Tot i que seria possible la seva difusió posterior en la mesura que els menors afectats no siguin recognoscibles, l’interès superior del menor i l’exigència de transparència en el tractament de les dades personals de l’RGPD justificarien en aquest cas haver d’informar els seus representants legals d’aquest nou tractament, per tal que, si ho desitgen, puguin oposar-se.

La denunciant es queixa que en les targetes de transport personalitzades inclouen el nom i cognoms, DNI i fotografia de la persona usuària. Es considera que incloure aquestes dades està justificat per evitar el frau, ja que es tracta de títols de transport bonificats, i per agilitzar la identificació dels titulars per part de les persones inspectores i conductores de l'entitat. Per consegüent, s'arxiven les actuacions perquè no s'infringeix el principi de minimització.

L’interès legítim per part de la ciutadania (art. 6.1.f) RGPD), podria habilitar el tractament de dades identificatives (imatge gràfica i número d’identificació d’agents de FFCCS), sens perjudici dels límits i condicions previstes a la normativa. En atenció a la normativa vigent (art. 36.23 LOPSC), el risc o perill concret que ha de concórrer per considerar il·lícita i sancionable la difusió d’imatges ha de ser concret, proporcionat, comprovable i objectivable, en els termes de la STC 172/2020, i atenent a la casuística de cada situació particular, que no correspon a aquesta Autoritat determinar. Atès el concepte de dada personal, la licitud de la captació i difusió, si escau, del número d’identificació TIP, sembla que podria concórrer, també, quan la difusió de la imatge dels agents es consideri legítima en aplicació de la legislació aplicable.

Es dicta resolució d'arxivament, perquè les imatges publicades són compatibles amb la normativa de protecció de dades i amb el principi de minimització. En relació amb una imatge concreta d'un primer pla d'una nena, la imatge és difusa i borrosa. Després d'haver intentat sense èxit, durant la fase d'investigació prèvia, obtenir una còpia del vídeo del qual s'hauria extret la imatge, no existeix prova suficient que acrediti el fet denunciat.

En atenció a la finalitat pretesa en el present cas amb la utilització de càmeres frontals exteriors en els trens, consistent en garantir la seguretat del trànsit ferroviari i la conservació de la infraestructura, es considera que la seva utilització no hauria de comportar la captació d’imatges de persones físiques o d’altra informació que les faci identificables, per la qual cosa l’entitat hauria d’adoptar els mecanismes escaients per evitar aquesta captació en aquells espais, com les estacions i zones adjacents, en què resulti probable.

El denunciant es queixa que un treballador municipal (un bidell) va fer unes fotos del seu fill, que s'havia fet mal entrenant en el camp esportiu municipal, i les havia difós. S’arxiven les actuacions, atès que no ha quedat acreditat que l’autoria de la fotografia del menor lesionat i la seva difusió posterior recaigui en el bidell de l’ajuntament.

La persona denunciant es queixava que un policia local havia fet fotografies del seu DNI alhora que també el gravava amb un dispositiu incorporat a l'uniforme. L'Ajuntament nega els fets i exposa que els uniformes del cos policial hi porten incorporada una llanterna que pot confondre's amb una videocàmera, tot i no ser-ho. Davant les dues versions confrontades i la manca d'evidències que s'hagin produït els fets denunciats, s'arxiva per presumpció d'innocència.

S'imputa a la Residència les següents infraccions: vulneració del principi de licitud per publicar imatges a les xarxes socials sense disposar d'un consentiment vàlid a tal efecte, vulneració de l'obligació prevista a l'article 30 de l'RGPD i vulneració del deure d'informació previst a l'article 13 de l'RGPD. Per contra, s'arxiven la resta de conductes també denunciades, en concret la queixa relativa a la manca d'elaboració d'una AIPD, atès que la Residència va iniciar l'activitat abans de l'entrada en vigor de l'RGPD, i en la mesura que no van quedar acreditats canvis substancials en els tractaments duts a terme per la Residència, i la queixa relativa al fet que els servidors del web de la Residència es trobarien fora de la Unió Europea, atès que s'ha pogut constatar que aquests es troben dins l'àmbit europeu.

La persona reclamant es queixava que l'empresa municipal que gestiona el servei de grua, retirada i dipòsit de vehicles de l'Ajuntament havia respost de forma incomplerta a la seva petició d'exercici del dret d'accés. S'estima la reclamació de tutela, atès que l'Ajuntament (qui era el responsable del tractament) havia facilitat de forma incomplerta la informació prevista als apartats 1r i 2n de l'article 15 de l'RGPD.

Es resol sancionar un Ajuntament com a responsable de 2 infraccions previstes a la normativa policial (LO 7/2021), produïdes amb ocasió del trasllat de la comissaria a noves dependències municipals: 1) manca de col·locació de cartells informatius de càmeres de videovigilància; i 2) manca de mesures de seguretat, pel fet de tenir a la vista de tothom un panell de pantalles en què es reproduïen imatges en temps real captades a través de càmeres instal·lades en espais públics.