Cercador de resolucions, dictàmens i informes

El reclamant, que actua en la seva condició de delegat sindical, té dret a accedir a les convocatòries enviades als participants en el procés de selecció per fer les entrevistes, així com a les dades identificatives del personal empleat públic que ha participat en la tramitació i resolució del procés selectiu per raó del seu càrrec.

Quant a les actes de valoració de les entrevistes, s’ha de denegar l’accés a aquesta informació respecte de les persones aspirants que no hagin estat seleccionades. Pel que fa a les persones finalment seleccionades, només podria accedir-ne si el reclamant actua en representació d’una organització sindical que tingui la consideració de més representativa. En cas contrari l’accés s’hauria de limitar a la puntuació final obtinguda i, si escau, a la documentació que reculli la motivació de la selecció del candidat.

S’examina la viabilitat d’utilitzar la signatura biomètrica per a determinats documents en l’àmbit de salut, com serien el consentiment informat (oferint una alternativa) i altres documents administratius. S’analitza la diferenciació entre identificació i signatura en l’àmbit de les actuacions administratives i es conclou que, mentre les dades biomètriques no s’emprin per identificar i autenticar mitjançant un tractament tècnic específic, no hi ha un tractament de categories especials de dades. Des d’aquest punt de vista, el seu ús i prova estaria regulat per la normativa sobre la signatura electrònica i s’empararia en la normativa de procediment i el dret dels interessats d’utilitzar mecanismes electrònics de signatura; això, sempre que compleixin la legislació sobre serveis electrònics de confiança. En cas de discrepància amb la signatura biomètrica emesa, sí que suposaria un tractament de dades a l’efecte d’autenticació, que estaria fonamentat en la base legitimadora de l’article 9.2.f de l’RGPD

L’interès legítim per part de la ciutadania (art. 6.1.f) RGPD), podria habilitar el tractament de dades identificatives (imatge gràfica i número d’identificació d’agents de FFCCS), sens perjudici dels límits i condicions previstes a la normativa. En atenció a la normativa vigent (art. 36.23 LOPSC), el risc o perill concret que ha de concórrer per considerar il·lícita i sancionable la difusió d’imatges ha de ser concret, proporcionat, comprovable i objectivable, en els termes de la STC 172/2020, i atenent a la casuística de cada situació particular, que no correspon a aquesta Autoritat determinar. Atès el concepte de dada personal, la licitud de la captació i difusió, si escau, del número d’identificació TIP, sembla que podria concórrer, també, quan la difusió de la imatge dels agents es consideri legítima en aplicació de la legislació aplicable.

Es declara que l'Ajuntament ha comès 3 infraccions: 1) Una infracció per fer ús d'algunes galetes que tracten dades personals, sense haver-ne informat prèviament; 2) Una altra infracció per fer ús de galetes no necessàries, sense haver recollit el consentiment; i 3) Una tercera infracció per no publicar al web tota la informació del RAT.

D'altra banda, a l'acord d'iniciació es van arxivar els fets denunciats relatius a: 1) Manca de política de privacitat: es va arxivar perquè la informació figurava publicada al web, tot i que amb un terme diferent, però vàlid; 2) Manca d'avís legal: es va arxivar perquè, en aquest apartat d'un web, no s'inclou la informació que requereix la normativa de protecció de dades; i 3) Omissió de la informació del RAT en el portal de transparència: es va arxivar, atès que la norma només obliga a fer-ho públic per mitjans electrònics; 4) Omissió de la informació referent al delegat de protecció de dades: es va arxivar atès que no cal publicar-hi el nom i cognoms.

El denunciant es queixa perquè se li ha denegat l'exercici del dret d'accés perquè no el va sol·licitar mitjançant el tràmit adequat. L'interessat volia saber el motiu pel qual l'entitat va accedir a dades policials a través de la PICA, quan es tracta d'una persona resident fora de Catalunya. Es desestima la petició per motius formals, ja que va sol·licitar accedir a les dades a través d'una petició genèrica que no permet acreditar la identitat del sol·licitant. Pel que fa al fons, es considera que, quan ho demani de manera que permeti acreditar la seva identitat, té dret a obtenir les dades demanades.

La persona reclamant va presentar quatre sol·licituds davant la DGP, en què demanava la supressió de certes dades relatives a unes diligències policials. La DGP va estimar la supressió de la majoria de les dades, però va denegar la petició respecte de les dades en què la persona reclamant havia aportat els certificats judicials de sobreseïment provisional; la DGP considera que un sobreseïment provisional no deixa definitivament tancat el procés i pot ser reobert en qualsevol moment, si apareixen proves suficients per demostrar la comissió d'un delicte o la culpabilitat dels processats, i fins a la prescripció dels fets. S'estima parcialment i es requereix la DGP perquè faci una anotació en l'àmbit del sistema d'informació policial (SIP).

La persona reclamant vol saber la identitat de les persones que han accedir a les seves dades i les comunicacions a tercers. L'ICS va resoldre la sol·licitud fora de termini, raó per la qual s'estima la reclamació per motius formals. Pel que fa al fons de la reclamació, s'estima parcialment i es requereix l'entitat reclamada perquè faciliti la informació sobre les comunicacions a tercers.

S’arxiva la denúncia per la revelació d'informació sobre una menor a terceres persones durant una reunió, perquè tots els assistents coneixien aquesta informació abans de la reunió i no es disposa de cap element que permeti acreditar que l'institut ha vulnerat la normativa de protecció de dades. En relació amb l'eventual accés, visualització i descàrrega del contingut emmagatzemat al telèfon mòbil de la menor, tampoc hi ha cap element que permeti acreditar que l'institut ha comès una infracció de la normativa de protecció de dades. Per tant, escau aplicar el principi de presumpció d'innocència i arxivar els fets denunciats.

El denunciant es queixa que, en el marc d'un procés de selecció de personal funcionari, la DGFP va traslladar dades personals a una tercera empresa. La DGFP acredita que es tracta d'un encarregat de tractament i que, per tant, no és una comunicació de dades.