Cercador de resolucions, dictàmens i informes

En aquesta consulta l’Autoritat ha tingut ocasió d’examinar si la publicació del nom i cognoms i els quatre números del document nacional d’identitat o document equivalent de les persones admeses en cada prova o exercici dels processos de selecció, prevista a l’article 21.2 de l’RLTC, es pot basar en una obligació legal o bé en una missió realitzada en interès públic o en l’exercici de poders públics, tenint en compte que l’article 9.1.e) de la LTC estableix únicament que l’Administració ha de fer pública la informació relativa a les convocatòries i els resultats del processos selectius de provisió i promoció del personal i no fa cap referència, en canvi, a la publicació de les dades de les persones admeses en cadascuna de les fases del processos de selecció.

L’anàlisi feta porta a considerar que el desenvolupament de la LTC efectuat per l’article 21 del RLTC, pel que fa a la incorporació a la publicitat activa la informació relativa a les persones admeses en cada prova o exercici del procés resultaria ser congruent amb la regulació de la transparència establerta per la LTC i la normativa sectorial aplicable, sempre que, des del punt de vista de la normativa de protecció de dades s’efectuï una interpretació respectuosa amb els principis de minimització i de limitació del termini de conservació de les dades personals.

En base a aquestes consideracions l’Autoritat conclou que el tractament a que fa referència la consulta és un tractament lícit emparat en la normativa de funció pública i procediment administratiu, així com a la normativa de transparència en relació amb els articles 6.1.c) i 6.1.e) del RGPD. Ara bé, aquesta publicitat s’ha d’efectuar en el marc de cada procés de selecció d’acord amb el que estableixin les bases del procés de selecció i durant els terminis de publicació derivats del principi de limitació del termini de tractament de les dades personals.

El reclamant té dret a rebre una resposta del responsable del tractament, en què confirmi si està tractant o no les seves dades personals i li faciliti la informació relativa a l'article 15.1 de l'RGPD en relació amb els tractaments que estigui fent sobre les seves dades. El reclamant també té dret a accedir a la informació/documentació que contingui les seves dades personals o faci referència a la seva persona, sempre i quan aquesta informació existeixi i es conservi en poder del responsable del tractament (art. 15.3 RGPD). Això, tret que consideri que hi concorre alguna circumstància que pugui limitar aquest dret.

S'arxiva la denúncia sobre la instal·lació d'una càmera de videovigilància perquè no captava imatges, i per tant, no realitzava cap tractament de dades personals.

S'arxiva la denúncia contra l'HCB, ja que es constata que l'enviament de informes vinculats a un expedient de risc psicosocial, es va fer en compliment d'un requeriment de Inspecció de Treball, i es va enviar la documentació específica requerida als destinataris indicats.

La persona reclamant va demanar a Marina Badalona SA, utilitzant el canal adequat, l'autorització de domiciliació bancària on li pretenien cobrar una taxa (document SEPA). S'estima la reclamació i es requereix Marina Badalona SA perquè faci efectiu el dret d'accés de la persona reclamant.

La persona reclamant es queixa que la Direcció General de la Policia del Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya (DGP), no ha atès la seva petició d'accés a dades d'antecedents policials. S'estima parcialment la reclamació presentada, atès que la DGP no va respondre en termini la sol·licitud. No cal efectuar un pronunciament sobre el fons, atès que la DGP ha estimat fer efectiu el dret d'accés.

S'estima parcialment la reclamació, atès que la Direcció General de la Policia del Departament d'Interior no va respondre en termini la sol·licitud de la persona reclamant. Pel que fa a la qüestió de fons, no cal efectuar un pronunciament en relació a unes diligències policials concretes, atès que la Direcció General de la Policia les ha suprimides. D'altra banda, pel que fa a les altres diligències policials respecte les quals la DGP ha denegat la seva supressió, s'ha d'entendre ajustada a dret la desestimació.

En aquest cas, el dret a la protecció de dades impediria l’accés de la persona reclamant a una relació de les altes i baixes de les persones usuàries de la plataforma iEduca per al perfil personal docent durant l’any 2023, tret d’aquella informació que, si escau, pugui fer referència a la seva persona. Ara bé, no hi hauria inconvenients en lliurar-li informació anonimitzada, sempre que s’efectuï amb un nivell d’agregació que garanteixi la no identificació de les persones afectades.

L'hospital va estimar la petició d'accés del reclamant i va fer efectiu el dret d'accés en els termes que ho havia sol·licitat, però extemporàniament.

El denunciant exposava que durant el mes d’agost de l’any 2022, a través de l’aplicació de WhatsApp mòbil i per altres xarxes socials, es va difondre un anunci dels Mossos d’Esquadra on s’informava sobre l’existència d’un grup molt actiu de quatre persones que havien comès robatoris per la zona de Reus, Montblanc i pobles propers. En aquest anunci, hi constaven identificats els quatre presumptes delinqüents amb el nom i cognoms i fotografia, amb una descripció dels fets pels quals se’ls cercava. La DGP ha fonamentat que tenia implementades les mesures de seguretat necessàries per evitar la difusió de les circulars d'informació sobre la cerca de sospitosos. No es pot imputar a la DGP la responsabilitat sobre la difusió de la informació policial per les xarxes socials, ja que la filtració podia tenir com a origen un altre cos policial que també va tenir accés a la informació (policies locals). La DGP també apunta que la filtració podria provenir de l'acció d'algun agent que hagués emprat el seu dispositiu mòbil particular per captar la imatge i difondre-la. Aquesta acció difícilment es pot atribuir a la DGP per una mala aplicació de les mesures de seguretat, ja que comportaria exigir-li un grau de diligència quasi impossible de complir; fins i tot inadequat, ja que implicaria el control de cadascuna de les accions dels agents amb els seus dispositius mòbils particulars. Es declara el sobreseïment.