Cercador de resolucions, dictàmens i informes

En atenció a la informació disponible, la formalització d’un contracte d’encarregat del tractament per a la prestació de certs serveis socials en el municipi consultant hauria d’efectuar-se entre l’entitat religiosa i el consorci. En el cas que la prestació del servei fos per compte i interès del consell comarcal però, aquest contracte hauria de formalitzar-se entre el dit consell comarcal i l’entitat religiosa.

La persona reclamant podria accedir a tota aquella informació personal que sobre la seva persona pugui constar en la informació generada durant les actuacions realitzades per l’Institut, inclòs l’origen de les dades, per tant, la identitat de les persones que hagin aportat informació sobre ella i la informació sobre els fets i/o les accions que se li atribueixen. També se li podria facilitar les dades merament identificatives de les persones que hagin intervingut en aquestes actuacions ateses les seves funcions. Aquest accés hauria de veure’s però limitat en cas que les dites actuacions formessin part d’una informació reservada prèvia a un expedient disciplinari contra la seva persona, mentre aquesta fase es tramiti.

El COMB, en el marc de la tramitació d'un dret d'accés a un expedient, va facilitar còpia de certificats de notificació de correus, que contenien dades personals dels receptors de les notificacions.

Es resol que l'Ajuntament de La Canonja ha vulnerat l'article 5.1.a de l'RGPD, atès que l'entitat no disposa de cap base jurídica que legitimi el tractament de dades biomètriques dels seus treballadors. També la vulneració de l'article 35 de l'RGPD, perquè no havia fet una avaluació d'impacte en matèria de protecció de dades. A més, es requereix a l'entitat que posi a disposició del seu personal un sistema alternatiu de control horari, que no comporti el tractament de categories especials de dades.

Arran d'una pregunta, feta a través d'un programa radiofònic, l'alcalde va revelar que el denunciant és deutor de l'ajuntament. L'entitat defensa que la informació era pública, atès que consta a la sentència publicada al Centre de Documentació Judicial, que és accessible pel públic. Tanmateix, es constata que les sentències que fan referència al cas no esmenten en cap moment el denunciant (amb nom i cognoms), sinó a dos partits polítics, que són els deutors reals de l'ajuntament. S'imputa vulneració del principi d'exactitud.

La normativa de protecció de dades no impedeix l’accés de la persona reclamant a les dades que li són pròpies, així com a la documentació relativa a la valoració dels mèrits i documents justificatius de la resta d’aspirants que van obtenir millor puntuació o posició en els processos selectius, per tractar-se d’informació rellevant per al control del procés i per a la defensa dels seus interessos, sempre que no impliqui l’accés a dades especialment protegides.

Pel que fa a l’accés a les reclamacions o recursos interposats en els processos selectius, la normativa no impedeix facilitar aquells en els quals la persona reclamant fos part interessada. En altre cas, caldria analitzar cas per cas la informació personal que es veu afectada d’acord amb els termes que han estat exposats.

Prenent en consideració la informació aportada, no existeix en el cas examinat habilitació jurídica suficient que justifiqui el tractament de dades personals per a l’execució o exhibició de l’obra d’art, alhora que pot vulnerar el dret a la intimitat d’acord amb el que preveu la Llei Orgànica 1/1982, de 5 de maig, de protecció civil del dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge.

Ara bé, la possibilitat d’enregistrar el so ambient sense que en cap cas es captin, difonguin o enregistrin converses de persones, o veus de persones identificables, no resulta contrària a la normativa de protecció de dades. Per aquest motiu, al fonament de dret VII d’aquest dictamen es proposen algunes mesures que es poden tenir en compte per no dur a terme el tractament de dades personals, i excloure l’aplicabilitat la normativa de protecció de dades.

Es resol que l'Ajuntament ha vulnerat el principi de licitud, atès que una treballadora de l'entitat va facilitar les seves claus personals d'accés a diferents aplicacions a una tercera treballadora, que es va incorporar a l'Ajuntament i que necessitava accedir als programes per exercir les seves funcions. Aquest tractament és il·lícit, atès que no hi havia cap base jurídica que legitimés que una treballadora fes ús de l'usuari i contrasenya d’una altra.

La informació disponible no permet determinar amb precisió si podrien concórrer els elements previstos a l’article 37.1 de l’RGPD, o a l’article 34.1 LOPDGDD, que comporten l’obligatorietat del nomenament d’un DPD. En principi no sembla que hagi de concórrer l’obligatorietat del nomenament d’un DPD en base a les previsions de l’article 37.1, apartats a) i b). Pel que fa a la concurrència del supòsit previst a l’article 37.1.c) RGPD, l’exigència del nomenament del DPD vindria fonamentada, si escau, en el tractament de dades de categories especials (art. 9.1 RGPD), sempre que aquest tractament es dugui a terme com a part de l’activitat principal de la societat mercantil, i a gran escala. Si l’entitat mercantil o bé no tracta dades de categories especials (art. 9.1 RGPD), o no les tracta en els termes que preveu l’article 37.1.c) RGPD, tampoc no sembla que resulti obligatori el nomenament d’un DPD en aquest cas. Qüestió diferent és que es pugui nomenar un DPD com a bona pràctica, com apunta el Grup de Treball de l’Article 29 en les Directrius sobre el DPD, en atenció al tractament que s’hagi de dur a terme.

La implantació de sistemes de votació electrònica no és contrària a la normativa de protecció de dades. Ara bé, cal que el sistema de votació electrònica emprat en el cas particular no permeti la visualització del nom i cognom, i sentit del vot, de les persones afectades en la pantalla quan el sistema de votació sigui secret.

Pel que fa al sistema de vot equiparable al vot a ma alçada, el fet de què es visualitzi uns segons el sentit del vot de cadascun dels votants es podria entendre que s’adequa a la normativa de protecció de dades, sempre que l’aplicatiu corresponent no conservi aquesta dada, d’acord amb l’exposat al fonament jurídic III. 

En qualsevol cas, respecte de cada sistema de votació, cal que el responsable del tractament determini i apliqui mesures tècniques i organitzatives adequades per garantir un nivell de seguretat adequat al risc, tenint en compte l'estat de la tècnica, els costos d'aplicació i la naturalesa, l'abast, el context i les finalitats del tractament, així com els riscos de probabilitat i gravetat variables per als drets i les llibertats de les persones físiques. En aquest sentit, es traslladen algunes consideracions generals que poden ser tingudes en compte.