Cercador de resolucions, dictàmens i informes

Si bé la normativa de protecció de dades no impedeix l’accés a la informació sol·licitada respecte a les persones jurídiques sancionades, l’article 23 de l’LTC limita l’accés a aquelles dades que permeti identificar, encara que sigui de manera indirecta, les persones físiques (inclosos els empresaris individuals titulars dels locals expedientats, incloent el nom i l’adreça dels establiments), tret dels casos en que la llei sectorial aplicable prevegi l’amonestació pública de l’infractor, o llevat que aquestes persones consentin expressament per mitjà d’un escrit que ha d’acompanyar la sol·licitud, o bé quan una norma amb rang de llei hagi previst expressament la seva publicació (article 15.1 LT).

Pel que fa a la informació sobre els deutes tributàries, la normativa de protecció no impediria l’accés a la informació relativa a les persones jurídiques. En canvi, en el cas dels empresaris individuals es considera que les finalitats de transparència es poden assolir igualment sense sacrificar la privacitat de les persones afectades, un cop efectuada la ponderació dels drets en joc i, per tant, caldria facilitar la informació amb la prèvia anonimització de les dades personals.

D’acord amb la normativa de protecció de dades i les obligacions derivades de la normativa de transparència, les resolucions d’accés a la informació pública, que siguin favorables a l’accés a informació pública que contingui dades personals han d’incorporar un advertiment sobre les obligacions que adquireix la persona sol·licitant en relació amb les dades personals i les limitacions concretes de difusió que se’n deriven de la normativa de protecció de dades.

En el cas que la informació es lliuri de manera anonimitzada o pseudonimitzada es considera oportú recordar als destinataris de la informació la prohibició de dur a terme activitats tendents a revertir el procés de dissociació mitjançant l’addició de noves dades obtingudes d’altres fonts.

Als efectes de la normativa de protecció de dades, no sembla que un tercer, que no té la condició de persona afectada (art. 4.1 RGPD), hagi de tenir accés a informació sobre el tractament de dades que du a terme un responsable, en uns termes més amplis o amb major grau de detall del que podria tenir una persona que sí té aquesta condició. Entre d’altres, sobre l’accés a informació elaborada pel DPD i informació sobre procediments, protocols i instruccions de gestió de dades personals, no es desprèn de la normativa una obligació específica de donar accés a la documentació elaborada pel DPD ni, per extensió, a altra documentació relativa a procediments o protocols de gestió en matèria de protecció de dades, tenint en compte que la reclamant no seria persona afectada als efectes de la normativa de protecció de dades. Sobre l’accés a la informació relativa a les TID, tenint en compte la naturalesa, funcions i estructura organitzativa de l’entitat, aquesta podria indicar quines garanties o instruments dels previstos a l’RGPD (arts. 44 i seg.) habiliten les TID en funció del país de destinació, sense que sembli necessari ni exigible concretar amb major detall aquesta qüestió.

Cal establir mecanismes per garantir que les persones afectades tinguin informació sobre la consulta de documents en poder de les administracions públiques, així com sobre la possibilitat d’oposar-s’hi. Quan la consulta afecti a terceres persones, una possible opció podria ser incloure una clàusula en el formulari de sol·licitud on la persona sol·licitant declari que la resta de persones afectades han estat informades d’aquesta consulta i no s’han oposat a la seva realització, o, si escau, que s’hi s’han oposat.

La comunicació de les dades de les persones col·legiades del col·legi professional a la demarcació territorial estaria habilitada sobre la base de l’article 6.1.e) de l’RGPD, per ser informació necessària per a l’exercici dels poders públics que li confereix la normativa reguladora dels col·legis professionals en relació amb els respectius estatuts.

La creació i gestió d’una àrea de promoció econòmica urbana pot comportar vàries comunicacions de dades personals de les persones físiques titulars del dret de possessió dels locals inclosos dins de l’àmbit de la futura àrea entre els diferents actors intervinents (ajuntament, entitat promotora i entitat gestora), que caldrà adequar a la legislació de protecció de dades, particularment, als principis de licitud i limitació de la finalitat, en els termes exposats en aquest dictamen.

La publicació de les dades identificatives de les persones responsables dels sistemes interns d’informació previstos a la Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informen sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció, pot tenir com a base jurídica l’article 9.1. b) de la LTC en relació amb l’article 6.1.c) del RGPD, en la mesura que es consideri el seu caràcter d’òrgan administratiu en els termes de la normativa de règim jurídic de les administracions públiques.

En qualsevol cas, es pot argumentar que existeix un interès públic que justificaria la publicació d'aquesta informació, d'acord amb l'article 8.1.m) de la LTC, que en relació amb l'article 6.1.e) del RGPD, constituiria una base jurídica vàlida per al tractament d'aquestes dades personals. D'acord amb el principi de minimització de dades, la publicació ha de limitar-se exclusivament a les dades estrictament necessàries, com són el nom i cognoms, el càrrec o lloc ocupat, el cos i l'escala, les funcions desenvolupades, així com les dades de contacte professional, el telèfon i les adreces, postal i electrònica, de contacte professional.

Es consulta a l’Autoritat si seria aplicable la normativa de videovigilància en el cas d’instal·lar càmeres de lectura de matrícula als vehicles policials que fan el patrullatge ordinari, si aquestes enregistein al sistema el número de matrícula dels vehicles, juntament amb altres dades, com ara la geolocalització, el tipus de vehicle, etc., però sense conservar la imatge. El dictamen conclou que la normativa de videovigilància resultaria d’aplicació al cas plantejat en la consulta, amb independència de que no es conservin les imatges.

En atenció a la informació disponible, la formalització d’un contracte d’encarregat del tractament per a la prestació de certs serveis socials en el municipi consultant hauria d’efectuar-se entre l’entitat religiosa i el consorci. En el cas que la prestació del servei fos per compte i interès del consell comarcal però, aquest contracte hauria de formalitzar-se entre el dit consell comarcal i l’entitat religiosa.

Es planteja una consulta sobre el dret d’accés d’un pacient al curs clínic.

En aquest cas, la negativa d’un facultatiu sanitari a emetre un informe que, en principi, li correspondria, no pot derivar en un perjudici al malalt. Per aquesta raó, si resulta suficientment justificat, aquest informe es podria emetre per un altre facultatiu, deixant constància del seu contingut a la història clínica i, de la mateixa manera, hauria de constar en termes de traçabilitat d’aquesta.

El pacient, com a titular de les dades personals que consten als seus informes mèdics d’assistència i afectat té dret a accedir a la informació del curs clínic, sempre que no sigui  en perjudici del dret de tercers a la confidencialitat de les dades d'aquests que figuren en l'esmentada documentació, ni del dret dels professionals que han intervingut en l'elaboració d'aquesta, que poden invocar la reserva de llurs observacions, apreciacions o anotacions subjectives.

Una vegada informat de la possibilitat d’exercir el dret de limitació, el facultatiu no ès pot negar a que es lliuri el curs clínic al pacient. 

Des del punt de vista de la normativa de protecció de dades, l’incompliment del dret d’accés del pacient a la seva documentació clínica, comporta una infracció administrativa per vulneració de la normativa de protecció de dades.

Prenent en consideració la informació aportada, no existeix en el cas examinat habilitació jurídica suficient que justifiqui el tractament de dades personals per a l’execució o exhibició de l’obra d’art, alhora que pot vulnerar el dret a la intimitat d’acord amb el que preveu la Llei Orgànica 1/1982, de 5 de maig, de protecció civil del dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge.

Ara bé, la possibilitat d’enregistrar el so ambient sense que en cap cas es captin, difonguin o enregistrin converses de persones, o veus de persones identificables, no resulta contrària a la normativa de protecció de dades. Per aquest motiu, al fonament de dret VII d’aquest dictamen es proposen algunes mesures que es poden tenir en compte per no dur a terme el tractament de dades personals, i excloure l’aplicabilitat la normativa de protecció de dades.