Cercador de resolucions, dictàmens i informes

En atenció a la informació disponible, la formalització d’un contracte d’encarregat del tractament per a la prestació de certs serveis socials en el municipi consultant hauria d’efectuar-se entre l’entitat religiosa i el consorci. En el cas que la prestació del servei fos per compte i interès del consell comarcal però, aquest contracte hauria de formalitzar-se entre el dit consell comarcal i l’entitat religiosa.

Es planteja una consulta sobre el dret d’accés d’un pacient al curs clínic.

En aquest cas, la negativa d’un facultatiu sanitari a emetre un informe que, en principi, li correspondria, no pot derivar en un perjudici al malalt. Per aquesta raó, si resulta suficientment justificat, aquest informe es podria emetre per un altre facultatiu, deixant constància del seu contingut a la història clínica i, de la mateixa manera, hauria de constar en termes de traçabilitat d’aquesta.

El pacient, com a titular de les dades personals que consten als seus informes mèdics d’assistència i afectat té dret a accedir a la informació del curs clínic, sempre que no sigui  en perjudici del dret de tercers a la confidencialitat de les dades d'aquests que figuren en l'esmentada documentació, ni del dret dels professionals que han intervingut en l'elaboració d'aquesta, que poden invocar la reserva de llurs observacions, apreciacions o anotacions subjectives.

Una vegada informat de la possibilitat d’exercir el dret de limitació, el facultatiu no ès pot negar a que es lliuri el curs clínic al pacient. 

Des del punt de vista de la normativa de protecció de dades, l’incompliment del dret d’accés del pacient a la seva documentació clínica, comporta una infracció administrativa per vulneració de la normativa de protecció de dades.

Prenent en consideració la informació aportada, no existeix en el cas examinat habilitació jurídica suficient que justifiqui el tractament de dades personals per a l’execució o exhibició de l’obra d’art, alhora que pot vulnerar el dret a la intimitat d’acord amb el que preveu la Llei Orgànica 1/1982, de 5 de maig, de protecció civil del dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge.

Ara bé, la possibilitat d’enregistrar el so ambient sense que en cap cas es captin, difonguin o enregistrin converses de persones, o veus de persones identificables, no resulta contrària a la normativa de protecció de dades. Per aquest motiu, al fonament de dret VII d’aquest dictamen es proposen algunes mesures que es poden tenir en compte per no dur a terme el tractament de dades personals, i excloure l’aplicabilitat la normativa de protecció de dades.

En els termes exposats, la notificació a la persona col·legiada de la resolució d’arxiu d’una queixa deontològica presentada contra ella es considera lícita i conforme a la normativa de protecció de dades,

La normativa de protecció de dades no impediria comunicar la informació sol·licitada sempre que, a la vista de les circumstàncies concretes del cas plantejat, l’Ajuntament pugui determinar l’existència d’un interès legítim en la persona sol·licitant i que no existeixen motius significatius que puguin produir un perjudici al dret a la protecció de dades de la persona afectada.

En aquest informe s’analitzen diverses qüestions relatives a l’aplicació de la normativa a l’accés a informació personal de persones que van ser ateses a les institucions referides (cases de maternitat). Això, en atenció als terminis de temps transcorreguts, el tipus d’informació i els drets afectats, tenint en compte la legislació d’arxius. També es recorda que el responsable de l’arxiu, tenint en compte el principi de responsabilitat proactiva, ha de comprovar, ja sigui a partir de documentació aportada pels propis sol·licitants, ja sigui per documentació o per altra informació complementària de què pugui disposar, que queda acreditada la data de la mort o, al menys, que es pot deduir de forma suficient que la informació sol·licitada ja no es refereix a una persona viva. En relació amb l’exercici del dret instrumental de l’article 3.1 LOPDGDD, si la vinculació de parentiu o de fet o la condició d’hereu, que es pugui considerar així en atenció a la normativa aplicable, s’acredita documentalment, aquestes persones haurien de tenir, en principi, accés a la informació.

A la vista de la normativa estudiada, i per la informació de què es disposa, des de la perspectiva de la normativa de protecció de dades no sembla que hi hagi suficient base jurídica (art. 6.1 RGPD) que permeti considerar necessària la inclusió generalitzada en els certificats d’empadronament d’informació relativa a l’existència o no del títol d’ocupació d’un habitatge o altra informació relacionada, ni sembla que aquesta pràctica generalitzada s’ajusti als principis de minimització i d’exactitud de dades personals (art. 5.1, apartats c) i d) RGPD). Això, sens perjudici que l’Ajuntament tingui base jurídica suficient per al tractament de la informació objecte de consulta, en els termes que preveu la normativa i als efectes de la verificació a què es refereix l’article 59.2 RPDTEL.

La informació disponible no permet determinar amb precisió si podrien concórrer els elements previstos a l’article 37.1 de l’RGPD, o a l’article 34.1 LOPDGDD, que comporten l’obligatorietat del nomenament d’un DPD. En principi no sembla que hagi de concórrer l’obligatorietat del nomenament d’un DPD en base a les previsions de l’article 37.1, apartats a) i b). Pel que fa a la concurrència del supòsit previst a l’article 37.1.c) RGPD, l’exigència del nomenament del DPD vindria fonamentada, si escau, en el tractament de dades de categories especials (art. 9.1 RGPD), sempre que aquest tractament es dugui a terme com a part de l’activitat principal de la societat mercantil, i a gran escala. Si l’entitat mercantil o bé no tracta dades de categories especials (art. 9.1 RGPD), o no les tracta en els termes que preveu l’article 37.1.c) RGPD, tampoc no sembla que resulti obligatori el nomenament d’un DPD en aquest cas. Qüestió diferent és que es pugui nomenar un DPD com a bona pràctica, com apunta el Grup de Treball de l’Article 29 en les Directrius sobre el DPD, en atenció al tractament que s’hagi de dur a terme.

La implantació de sistemes de votació electrònica no és contrària a la normativa de protecció de dades. Ara bé, cal que el sistema de votació electrònica emprat en el cas particular no permeti la visualització del nom i cognom, i sentit del vot, de les persones afectades en la pantalla quan el sistema de votació sigui secret.

Pel que fa al sistema de vot equiparable al vot a ma alçada, el fet de què es visualitzi uns segons el sentit del vot de cadascun dels votants es podria entendre que s’adequa a la normativa de protecció de dades, sempre que l’aplicatiu corresponent no conservi aquesta dada, d’acord amb l’exposat al fonament jurídic III. 

En qualsevol cas, respecte de cada sistema de votació, cal que el responsable del tractament determini i apliqui mesures tècniques i organitzatives adequades per garantir un nivell de seguretat adequat al risc, tenint en compte l'estat de la tècnica, els costos d'aplicació i la naturalesa, l'abast, el context i les finalitats del tractament, així com els riscos de probabilitat i gravetat variables per als drets i les llibertats de les persones físiques. En aquest sentit, es traslladen algunes consideracions generals que poden ser tingudes en compte.

El rol del DPD dins l’organització del responsable (art. 4.7 RGPD) ve determinat per l’RGPD, sense que la seva adscripció orgànica o la coexistència i col·laboració amb d’altres figures, com ara la dels “referents en protecció de dades”, o d’altres òrgans (singularment, el responsable de seguretat), pugui desvirtuar les funcions que la normativa li atribueix o la seva independència funcional. Tenint en compte la normativa aplicable, i seguint les Directrius del Grup de Treball de l’Article 29, podria ser recomanable que el Departament, en compliment del principi de responsabilitat proactiva (art. 5.2 RGPD), estableixi els casos en què cal consultar al DPD, a efectes de claredat i en els termes que s’exposen en aquest dictamen, als efectes de garantir les funcions assessores i supervisores pròpies del DPD. Atès que el Departament ha de garantir la participació del DPD en totes les qüestions relatives a la protecció de dades de forma adequada i en el temps oportú, que el DPD és l’interlocutor amb les Autoritats de protecció de dades i que té atribuïdes funcions específiques, s’hauria d’interpretar la Resolució de concurs específic en els termes apuntats en el Fonament Jurídic V d’aquest dictamen.