Cercador de resolucions, dictàmens i informes

La part denunciant exposava que la publicació del nom i cognoms i les quatre xifres del DNI, en el marc dels actes administratius d'un procés de selecció, contravé la normativa de protecció de dades personals i vulnera l'Ordre JUS/177/2004, de 27 de maig. Es resol arxivar les actuacions, atès que aquesta Ordre disposa l'obligatorietat d'emprar el NIP quan els funcionaris de presons actuen en l'exercici de les seves funcions i interactuen amb població reclusa. Per contra, no disposa que s'hagi d'emprar aquest sistema d'identificació en aspectes de selecció de personal. És més, l'article 45 LPAC preveu aquest sistema d'identificació, quan els actes administratius afectin una pluralitat de persones, com és el cas. També s'arxiva el fet que la publicació inclogui informació referida als mèrits dels aspirants, atès que es considera que han de prevaldre els principis de publicitat i transparència.

No ha quedat acreditada la comunicació de les adreces electròniques dels empleats públics a un sindicat, que en aquell moment no tenia representació en cap òrgan de representació sindical de l'ICS o de l'administració de la Generalitat de Catalunya, ni del seu sector públic.

L’Ajuntament pot utilitzar les dades del Padró municipal en exercici de les competències municipals per dur a terme comunicacions amb els seus veïns per a l’exercici de les competències que té encomanades. Per tant, l’Ajuntament pot enviar les cartes informatives.

Ara bé, d’acord amb el principi de qualitat, s’han de tractar exclusivament aquelles dades que siguin necessàries per assolir la finalitat pretesa. Per tant, les dades necessàries per l’enviament de les cartes informatives son el nom, cognoms, domicili i data de naixement.

Per a que el consentiment atorgat pels participants es consideri vàlid, caldrà que aquest compleixi amb els requisits establerts a l’LOPDGDD i l’RGPD segons amb l’exposat al fonament de dret IV d’aquest informe.

El denunciant es queixa que el Departament de Salut li ha tramès l'avís d'una notificació electrònica sobre un expedient sancionador al seu telèfon mòbil, sense haver consentit de rebre notificacions electròniques. Es resol arxivar la denúncia, perquè el denunciant va facilitar el seu número de telèfon mòbil en el moment que la policia li va aixecar acta i perquè va accedir voluntàriament a la notificació electrònica, quan va rebre l'avís.

Es resol declarar que l'ajuntament va vulnerar el principi de confidencialitat quan el servei de RH va enviar un informe mèdic del denunciant al seu superior jeràrquic del cos de la Policia Local i a l'administrativa en funcions, com a conseqüència d'una errada humana. També es declara que l'ajuntament va vulnerar l'article 37 de l'RGPD, atès que en la data dels fets no havia designat un delegat de protecció de dades.

S'estima la reclamació, atès que l'ICS va respondre la sol·licitud d'exercici del dret de rectificació fora del termini previst legalment. Tanmateix, pel que fa al fons no escau requerir la rectificació sol·licitada, atès que la persona que va exercir el dret demanava corregir quatre diagnòstics mèdics, però no aportava cap document o informació que permetés acreditar que aquests diagnòstics eren erronis. Tampoc s'especificava de manera clara la informació correcta que calia introduir en cada un dels diagnòstics presumptament erronis.

L'Ajuntament va consultar les dades del padró (en concret, la data de naixement i l'adreça postal del domicili habitual) per identificar les persones residents al municipi que farien 18 anys d'edat l'any 2022. Després va utilitzar les dades per enviar-los una carta i convidar-los a participar en la celebració d'aniversari organitzada pel consistori. Escau arxivar les actuacions, perquè l'ajuntament ha tractat les dades del padró segons el que preveuen l'article 5.1.a i 6.1.e de l'RGPD, per assolir una finalitat inclosa dins del seu àmbit competencial i que és compatible amb la triple finalitat que va justificar la recollida inicial de les dades, segons les previsions de l'art. 5.1.b de l'RGPD i la normativa reguladora del règim local.

El denunciant es queixa que un treballador municipal (un bidell) va fer unes fotos del seu fill, que s'havia fet mal entrenant en el camp esportiu municipal, i les havia difós. S’arxiven les actuacions, atès que no ha quedat acreditat que l’autoria de la fotografia del menor lesionat i la seva difusió posterior recaigui en el bidell de l’ajuntament.

S’arxiva la denúncia, ja que el tractament de les imatges dels alumnes que participaven a l'acte públic de dansa organitzat per l'ajuntament no es basava en el formulari que va entregar el CEIP a les famílies per recollir el consentiment, sinó que la base jurídica que legitimava aquest tractament era una missió d'interès públic (art. 6.1.e RGPD), sobre la base de les competències municipals per promocionar la cultura i l'esport (art. 69.1 LBRL i 154 TRLMRLC i 25.2.m LBRL i 66.3.n TRLMRLC). El tractament tampoc vulnera l’LO 1/1982, ja que es considera que la intromissió al dret a la pròpia imatge queda justificada perquè la imatge es capta de manera accidental i secundària en relació amb la resta de la informació gràfica en què s'insereix (doctrina del TS).