Cercador de resolucions, dictàmens i informes

En l’escenari plantejat en la consulta no resulta d’aplicació l’article 22.8 de la LOPDGDD en relació amb l’article 89.1 del mateix text legal, que fa referència al tractament per part de l’ocupador de dades obtingudes a través de sistemes de càmeres o videocàmeres. En concret no aplicaria l’excepció prevista en aquest article 89.1 quan estableix: “ En el supuesto de que se haya captado la comisión flagrante de un acto ilícito por los trabajadores o los empleados públicos se entenderá cumplido el deber de informar cuando existiese al menos el dispositivo al que se refiere el artículo 22.4 de esta ley orgánica”, ja que el responsable del tractament no és l’ocupador i els possibles afectats pel sistema de videovigilància no són els seus treballadors.

En canvi, la base jurídica de l’interès legítim (article 6.1.f) RGPD, podria habilitar la comunicació de les imatges del sistema de videovigilància de la primera entitat a la segona per tal que aquest adopti les mesures oportunes en relació amb els fets enregistrats.

Igualment, pel que fa a l’obertura d’un expedient disciplinari en base a dites imatges, des del punt de vista procedimental, ha d’existir una actuació prèvia, com podria ser la incoació d’una informació reservada per part de l’òrgan competent, que habiliti i documenti els termes concrets de la petició de comunicació.

Si es fes un acord de corresponsabilitat, entre les dues entitats, que complís amb tots els requisits normatius, inclòs el dret d’informació, de manera que la primera, fos responsable del tractament amb la finalitat de videovigilància previst a l’article 22 LOPDGDD (seguretat) i la segona, fos responsable del tractament amb la

finalitat prevista a l’article 89 LOPDGDD (control laboral) es podria considerar que el tractament s’adequa a la normativa de protecció de dades.

La normativa de protecció de dades personals no s’oposa a la utilització de sistemes que no captin imatges de persones físiques identificades o identificables.

En el cas que, per a les finalitats exposades en la consulta, hi hagi un risc potencial de tractar imatges de persones físiques, l’Ajuntament ha de dur a terme l’avaluació d’impacte en la qual, a més de verificar si concorre base jurídica suficient, s’avaluï la necessitat i la proporcionalitat de l’ús del dron per a cada finalitat i, si escau, les mesures per afrontar els riscos, entre altres qüestions analitzades en el present dictamen.

Quan la utilització del dron tingui per finalitat la identificació de persones físiques a la via pública, aquest tractament només el podrien dur a terme els cossos i forces de seguretat.

Tot això sens perjudici que, en el cas de la recerca de persones perdudes a zones forestals o al riu, aquest tractament pugui estar legitimat sobre la base de l’article 6.1.d) de l’RGPD, relatiu a quan és necessari per protegir interessos vitals de l'interessat o d'una altra persona física, en la mesura que el dugui a terme el personal que tingui atribuïdes aquestes competències.

S'arxiva la denúncia sobre la instal·lació d'una càmera de videovigilància perquè no captava imatges, i per tant, no realitzava cap tractament de dades personals.

La instal·lació de càmeres a l’interior dels taxis, la gravació de les quals s’activi per la persona conductora en situacions de perill amb l’objecte de prevenir i, si escau perseguir agressions i altres conductes delictives perpetrades a l’interior del mateix, podria ser lícit a l’empara de l’interès legítim, previst a l’article 6.1.f) RGPD en relació amb l’article 22 LPDGDD, sempre que es dugui a terme d’acord amb els principis i garanties de la normativa de protecció de dades i les consideracions efectuades en aquest dictamen.

Es desestima la reclamació perquè l'entitat reclamada va informa a la persona reclamant que no havia tractat la seva imatge ni la seva veu, perquè no disposa dels sistemes per poder enregistrar-les o captar-les. El dret d'accés es satisfà facilitant a les persones sol·licitants tota la informació de què disposa el responsable del tractament i no comprèn, per tant, l'accés a informació o documentació inexistent en el moment en què es formalitza l'exercici del dret.

L'entitat no informava correctament sobre el tractament d'imatges captades per les càmeres de videovigilància instal·lades dins l'edifici de l'hospital.

L'entitat va cometre 2 infraccions de caràcter molt greu, previstes a l'article 86.5.b en relació amb l'article 13 RGPD, ja que va posar en funcionament el sistema de videovigilància del centre sense instal·lar prèviament els cartells informatius obligatoris. A més, un dels cartells està ubicat de manera que n'impedeix la lectura. Pel que fa a un llistat telefònic en paper que tenen a la porteria del centre, no s'informava del tractament.

El sistema de videovigilància de la deixalleria municipal comporta: 1. Vulneració del principi minimització, perquè les càmeres que hi ha instal·lades permeten captar imatges més enllà del que resulta inevitable per assolir la finalitat de seguretat de les persones, béns i instal·lacions del recinte municipal. 2. Vulneració del principi de informació, perquè l'ajuntament no informa que les imatges captades poden emprar-se amb la finalitat d'incoar un procediment sancionador en matèria de residus urbans.

Escau estimar la reclamació pel que fa al fons, atès que la resposta de l'entitat reclamada a la sol·licitud no es considera ajustada a dret. Es considera que la persona sol·licitant tenia dret a accedir a les imatges captades per la càmera de videovigilància que assenyala a la seva petició, ja que l'aparició de terceres persones no justifica negar-hi l'accés. Tot això, sens perjudici que prèviament l'entitat pugui requerir a l'interessat que aporti les dades necessàries per poder comprovar si, en efecte, a les imatges esmentades hi apareix la persona sol·licitant, o bé li indiqui que ja no disposa de les imatges sol·licitades en exercici del dret d'accés, si és el cas.