Cercador de resolucions, dictàmens i informes

En atenció a la informació disponible, la formalització d’un contracte d’encarregat del tractament per a la prestació de certs serveis socials en el municipi consultant hauria d’efectuar-se entre l’entitat religiosa i el consorci. En el cas que la prestació del servei fos per compte i interès del consell comarcal però, aquest contracte hauria de formalitzar-se entre el dit consell comarcal i l’entitat religiosa.

Arran d'una pregunta, feta a través d'un programa radiofònic, l'alcalde va revelar que el denunciant és deutor de l'ajuntament. L'entitat defensa que la informació era pública, atès que consta a la sentència publicada al Centre de Documentació Judicial, que és accessible pel públic. Tanmateix, es constata que les sentències que fan referència al cas no esmenten en cap moment el denunciant (amb nom i cognoms), sinó a dos partits polítics, que són els deutors reals de l'ajuntament. S'imputa vulneració del principi d'exactitud.

Es planteja una consulta sobre el dret d’accés d’un pacient al curs clínic.

En aquest cas, la negativa d’un facultatiu sanitari a emetre un informe que, en principi, li correspondria, no pot derivar en un perjudici al malalt. Per aquesta raó, si resulta suficientment justificat, aquest informe es podria emetre per un altre facultatiu, deixant constància del seu contingut a la història clínica i, de la mateixa manera, hauria de constar en termes de traçabilitat d’aquesta.

El pacient, com a titular de les dades personals que consten als seus informes mèdics d’assistència i afectat té dret a accedir a la informació del curs clínic, sempre que no sigui  en perjudici del dret de tercers a la confidencialitat de les dades d'aquests que figuren en l'esmentada documentació, ni del dret dels professionals que han intervingut en l'elaboració d'aquesta, que poden invocar la reserva de llurs observacions, apreciacions o anotacions subjectives.

Una vegada informat de la possibilitat d’exercir el dret de limitació, el facultatiu no ès pot negar a que es lliuri el curs clínic al pacient. 

Des del punt de vista de la normativa de protecció de dades, l’incompliment del dret d’accés del pacient a la seva documentació clínica, comporta una infracció administrativa per vulneració de la normativa de protecció de dades.

En els termes exposats, la notificació a la persona col·legiada de la resolució d’arxiu d’una queixa deontològica presentada contra ella es considera lícita i conforme a la normativa de protecció de dades,

La normativa de protecció de dades no impediria comunicar la informació sol·licitada sempre que, a la vista de les circumstàncies concretes del cas plantejat, l’Ajuntament pugui determinar l’existència d’un interès legítim en la persona sol·licitant i que no existeixen motius significatius que puguin produir un perjudici al dret a la protecció de dades de la persona afectada.

En aquest informe s’analitzen diverses qüestions relatives a l’aplicació de la normativa a l’accés a informació personal de persones que van ser ateses a les institucions referides (cases de maternitat). Això, en atenció als terminis de temps transcorreguts, el tipus d’informació i els drets afectats, tenint en compte la legislació d’arxius. També es recorda que el responsable de l’arxiu, tenint en compte el principi de responsabilitat proactiva, ha de comprovar, ja sigui a partir de documentació aportada pels propis sol·licitants, ja sigui per documentació o per altra informació complementària de què pugui disposar, que queda acreditada la data de la mort o, al menys, que es pot deduir de forma suficient que la informació sol·licitada ja no es refereix a una persona viva. En relació amb l’exercici del dret instrumental de l’article 3.1 LOPDGDD, si la vinculació de parentiu o de fet o la condició d’hereu, que es pugui considerar així en atenció a la normativa aplicable, s’acredita documentalment, aquestes persones haurien de tenir, en principi, accés a la informació.

A la vista de la normativa estudiada, i per la informació de què es disposa, des de la perspectiva de la normativa de protecció de dades no sembla que hi hagi suficient base jurídica (art. 6.1 RGPD) que permeti considerar necessària la inclusió generalitzada en els certificats d’empadronament d’informació relativa a l’existència o no del títol d’ocupació d’un habitatge o altra informació relacionada, ni sembla que aquesta pràctica generalitzada s’ajusti als principis de minimització i d’exactitud de dades personals (art. 5.1, apartats c) i d) RGPD). Això, sens perjudici que l’Ajuntament tingui base jurídica suficient per al tractament de la informació objecte de consulta, en els termes que preveu la normativa i als efectes de la verificació a què es refereix l’article 59.2 RPDTEL.

L'Ajuntament ha comès dues infraccions: 1. Va suprimir 3 correus electrònics que formaven part de l'objecte del dret d'accés de la sol·licitant i va informar-la que no disposaven de més correus electrònics, quan no era així; 2. Va obstaculitzar les tasques inspectores de l'Autoritat, en no facilitar la informació sol·licitada.

Es resol declarar que la Fundació de Recerca Clínic Barcelona-Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (FRCB-IDIBAPS), en la seva condició de responsable del tractament de les dades allotjades a la plataforma de l'HCB que van ser objecte de ciberatac, no va determinar les mesures tècniques i organitzatives adequades per protegir les seves dades, ni va vetllar perquè l'HCB - com a encarregat del tractament - les implementés; no va realitzar una anàlisi de riscos en relació amb els tractaments de dades personals dels quals n'era el responsable; ni va formalitzar un contracte d'encarregat del tractament amb l'HCB, en els termes previstos a la normativa de protecció de dades.

Es resol declarar que el Consorci d'Atenció Primària de Salut Barcelona Esquerra (CAPSBE), en la seva condició de responsable del tractament de les dades allotjades a la plataforma de l'HCB que va ser objecte de ciberatac, no va determinar les mesures tècniques i organitzatives adequades per protegir les seves dades, ni va vetllar perquè l'HCB - com a encarregat del tractament - les implementés; no va realitzar una anàlisi de riscos en relació amb els tractaments de dades personals dels quals n'era el responsable; ni va formalitzar un contracte d'encarregat del tractament amb l'HCB, en els termes previstos a la normativa de protecció de dades personals.