Cercador de resolucions, dictàmens i informes

En atenció a la informació disponible, la formalització d’un contracte d’encarregat del tractament per a la prestació de certs serveis socials en el municipi consultant hauria d’efectuar-se entre l’entitat religiosa i el consorci. En el cas que la prestació del servei fos per compte i interès del consell comarcal però, aquest contracte hauria de formalitzar-se entre el dit consell comarcal i l’entitat religiosa.

La persona reclamant podria accedir a tota aquella informació personal que sobre la seva persona pugui constar en la informació generada durant les actuacions realitzades per l’Institut, inclòs l’origen de les dades, per tant, la identitat de les persones que hagin aportat informació sobre ella i la informació sobre els fets i/o les accions que se li atribueixen. També se li podria facilitar les dades merament identificatives de les persones que hagin intervingut en aquestes actuacions ateses les seves funcions. Aquest accés hauria de veure’s però limitat en cas que les dites actuacions formessin part d’una informació reservada prèvia a un expedient disciplinari contra la seva persona, mentre aquesta fase es tramiti.

El COMB, en el marc de la tramitació d'un dret d'accés a un expedient, va facilitar còpia de certificats de notificació de correus, que contenien dades personals dels receptors de les notificacions.

Es resol que l'Ajuntament de La Canonja ha vulnerat l'article 5.1.a de l'RGPD, atès que l'entitat no disposa de cap base jurídica que legitimi el tractament de dades biomètriques dels seus treballadors. També la vulneració de l'article 35 de l'RGPD, perquè no havia fet una avaluació d'impacte en matèria de protecció de dades. A més, es requereix a l'entitat que posi a disposició del seu personal un sistema alternatiu de control horari, que no comporti el tractament de categories especials de dades.

Arran d'una pregunta, feta a través d'un programa radiofònic, l'alcalde va revelar que el denunciant és deutor de l'ajuntament. L'entitat defensa que la informació era pública, atès que consta a la sentència publicada al Centre de Documentació Judicial, que és accessible pel públic. Tanmateix, es constata que les sentències que fan referència al cas no esmenten en cap moment el denunciant (amb nom i cognoms), sinó a dos partits polítics, que són els deutors reals de l'ajuntament. S'imputa vulneració del principi d'exactitud.

Es planteja una consulta sobre el dret d’accés d’un pacient al curs clínic.

En aquest cas, la negativa d’un facultatiu sanitari a emetre un informe que, en principi, li correspondria, no pot derivar en un perjudici al malalt. Per aquesta raó, si resulta suficientment justificat, aquest informe es podria emetre per un altre facultatiu, deixant constància del seu contingut a la història clínica i, de la mateixa manera, hauria de constar en termes de traçabilitat d’aquesta.

El pacient, com a titular de les dades personals que consten als seus informes mèdics d’assistència i afectat té dret a accedir a la informació del curs clínic, sempre que no sigui  en perjudici del dret de tercers a la confidencialitat de les dades d'aquests que figuren en l'esmentada documentació, ni del dret dels professionals que han intervingut en l'elaboració d'aquesta, que poden invocar la reserva de llurs observacions, apreciacions o anotacions subjectives.

Una vegada informat de la possibilitat d’exercir el dret de limitació, el facultatiu no ès pot negar a que es lliuri el curs clínic al pacient. 

Des del punt de vista de la normativa de protecció de dades, l’incompliment del dret d’accés del pacient a la seva documentació clínica, comporta una infracció administrativa per vulneració de la normativa de protecció de dades.

La normativa de protecció de dades no impedeix l’accés de la persona reclamant a les dades que li són pròpies, així com a la documentació relativa a la valoració dels mèrits i documents justificatius de la resta d’aspirants que van obtenir millor puntuació o posició en els processos selectius, per tractar-se d’informació rellevant per al control del procés i per a la defensa dels seus interessos, sempre que no impliqui l’accés a dades especialment protegides.

Pel que fa a l’accés a les reclamacions o recursos interposats en els processos selectius, la normativa no impedeix facilitar aquells en els quals la persona reclamant fos part interessada. En altre cas, caldria analitzar cas per cas la informació personal que es veu afectada d’acord amb els termes que han estat exposats.

Prenent en consideració la informació aportada, no existeix en el cas examinat habilitació jurídica suficient que justifiqui el tractament de dades personals per a l’execució o exhibició de l’obra d’art, alhora que pot vulnerar el dret a la intimitat d’acord amb el que preveu la Llei Orgànica 1/1982, de 5 de maig, de protecció civil del dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge.

Ara bé, la possibilitat d’enregistrar el so ambient sense que en cap cas es captin, difonguin o enregistrin converses de persones, o veus de persones identificables, no resulta contrària a la normativa de protecció de dades. Per aquest motiu, al fonament de dret VII d’aquest dictamen es proposen algunes mesures que es poden tenir en compte per no dur a terme el tractament de dades personals, i excloure l’aplicabilitat la normativa de protecció de dades.

En els termes exposats, la notificació a la persona col·legiada de la resolució d’arxiu d’una queixa deontològica presentada contra ella es considera lícita i conforme a la normativa de protecció de dades,

La normativa de protecció de dades no impediria comunicar la informació sol·licitada sempre que, a la vista de les circumstàncies concretes del cas plantejat, l’Ajuntament pugui determinar l’existència d’un interès legítim en la persona sol·licitant i que no existeixen motius significatius que puguin produir un perjudici al dret a la protecció de dades de la persona afectada.