Cercador de resolucions, dictàmens i informes

Amb la informació que es disposa es pot concloure que els llocs de treball dels funcionaris A17 que no són lletrats (caps de departament) es poden considerar llocs d’especial confiança, d’especial responsabilitat dins de l’organització o d’alt nivell retributiu. L’accés a la informació individualitzada sobre les retribucions dels treballadors públics s’ha de limitar, en principi, als alts càrrecs i personal directiu així com al personal que ocupa llocs d’especial confiança, d’especial responsabilitat dins de l’organització o d’alt nivell en la jerarquia de l’entitat, de lliure designació, o que comporten un alt nivell retributiu. Respecte de la resta de treballadors públics, l’interès públic en el control de l’activitat pública pel que fa al destí dels recursos es podria satisfer igualment sense sacrificar la privacitat de les persones afectades de tal manera que la informació s’ha de facilitar agregada per grups i intervals de nivells. Pel que fa als triennis d’aquest treballadors resultaria ajustat a la normativa de protecció de dades facilitar la informació agrupada per categories o per grups i intervals de nivells. Amb caràcter general no es considera adequada a la normativa de protecció de dades facilitar informació relacionada amb la descripció, de forma cronològica de la situació administrativa de tot un col·lectiu de funcionaris al llarg de la seva carrera administrativa, tant si es tracta de personal directiu o d’especial responsabilitat com si afecta a altres grups de funcionaris.

Per determinar que ens trobem davant de llocs d’especial responsabilitat cal atendre a la singularitat del lloc de treball en funció de les funcions que té atribuïdes, la dependència jeràrquica, les funcions de comandament de què disposi, la seva forma de provisió, etc., d’acord amb la normativa de funció pública i la configuració del lloc de treball que faci l’entitat pública que correspongui. Per determinar si un lloc de treball té un alt nivell retributiu s’han de prendre en consideració les retribucions establertes per als diferents llocs de treball dins de l’entitat pública on es troba. En qualsevol cas, en la ponderació prevista a l’article 24.2 de LTC ambdues circumstàncies s’han de valorar conjuntament i no de forma aïllada. La normativa de protecció de dades no impediria l’accés a les retribucions percebudes i la situació d’haver demanat o disposar de l’anomenada llicència d’edat respecte dels funcionaris del Parlament que ocupin llocs de lletrat o interventor quan aquests ocupin els llocs de secretari general, lletrat major, oïdor de comptes o respecte d’aquells que ocupin llocs de confiança, d’especial responsabilitat o de lliure designació a l’organització. Des del punt de vista de la normativa de protecció de dades, la resolució que reconegui el dret d’accés del periodista ha d’advertir que el tractament posterior de la informació obtinguda ha de respectar la normativa de protecció de dades, però això no exclou que la llibertat d’informació pugui emparar la difusió de determinada informació. El dret d’accés a la informació no està limitat en el temps. En el cas que ens ocupa, el grau d’ingerència per a les persones afectades tendeix a ser inferior si es refereix a períodes que van més enllà dels darrers cinc anys.

Les diputades i els diputats del Parlament poden exercir el dret d’accés a la informació en poder de l’OAC en virtut del dret que els reconeix l’RPC, ja sigui mitjançant la còpia de documents sol·licitats, o la consulta directa de la informació a les dependències de l’Administració amb l’assistència de fins a dos assessors acreditats per la Secretaria General del Parlament. Tot i el caràcter preferent d’aquest dret, són aplicables els límits previstos a la normativa que regula el dret d’accés a la informació pública. Quan la informació contingui dades relatives a infraccions o sancions penals o administratives (o altres dades previstes a l’article 23 LTC), en principi cal limitar l’accés a aquesta informació. Quan sigui imprescindible identificar les persones afectades, respecte els procediments conclosos es pot lliurar informació sobre el resultat dels procediments tramitats per l’OAC, però cal evitar l’accés a tot l’expedient. Pel que fa a la resta d’informació, s’hi pot donar accés, tot i que en virtut del principi de minimització cal excloure aquelles dades que resultin innecessària per a la funció de control que duen a terme les diputades i diputats, d’acord amb el que s’exposa al Fonament Jurídic V. La identificació de la persona denunciant o que posa en coneixement de l’OAC els fets que originen les seves actuacions ha de ser preservada si així ho manifesta, ja sigui en la denúncia o bé amb posterioritat en el tràmit d’audiència que se li atorgui, llevat que existeixi un requeriment judicial.

Davant les diferents sol·licituds d’accés que puguin presentar els diputats o diputades, en relació amb informació o documents relacionats amb processos judicials, la prevalença entre el dret d’accés a la informació dels diputats o diputades i el dret a la protecció de dades personals s’ha de resoldre a tenor de les circumstàncies del cas concret, tenint en compte la naturalesa de les dades personals afectades i les conseqüències que se’n poden derivar per les persones afectades, fent una ponderació entre la rellevància de la informació per a l’exercici efectiu de les funcions atribuïdes als diputats i diputades i els límits previstos a la legislació de transparència, d’acord amb els principis i garanties de la normativa de protecció de dades.

El Reglament del Parlament de Catalunya (articles 5 i 6, i article 48) constitueix, amb caràcter general, l'habilitació legal necessària per a la cessió, sense el consentiment de les persones interessades, de les dades personals que es puguin contenir en els "Registres de visites i d'entrada al Palau de la Generalitat per a visites al President (1980-2003)", a una Comissió d'Investigació del Parlament (article 11.2.a) de l'LOPD). Partint de la base que la petició de la Comissió es fonamenta en el legítim interès que emana del compliment d'una funció d'investigació atorgada per l'EAC i pel Reglament del Parlament a la Comissió, i tenint en compte la naturalesa de la informació sol·licitada, l'accés pot considerar-se ajustat al principi de qualitat, sempre que l'ús quedi circumscrit a la finalitat que en legitima l'accés, el qual queda vinculat pel deure de secret.