La inclusió de les dades biomètriques, entre elles les de l’empremta dactilar, entre les categories especials de dades previstes per l’RGPD no permet concloure de manera automàtica que la implantació d’un sistema de control horari basat en la recollida d’aquest tipus de dades pugui considerar-se proporcionat i, per tant, conforme amb el principi de minimització. Cal fer una avaluació de l’impacte sobre la protecció de dades a la vista de les circumstàncies concretes en què es dugui a terme el tractament per determinar-ne la legitimitat i la proporcionalitat, inclosa l’anàlisi de l’existència d’alternatives menys intrusives, i establir les garanties adequades.