Tenint en compte la configuració del dret d’oposició (art. 21 RGPD), no resulta imprescindible que el centre s’adreci al menor per demanar-li que concreti o que justifiqui la seva sol·licitud, als efectes de prendre una decisió sobre l’exercici d’aquest dret. Això, sens perjudici que, tot i no ser obligatori, el centre pugui demanar informació complementària al menor. Amb la informació que es disposa, en un cas com el plantejat l’existència de motius legítims imperiosos, concretats en els drets i obligacions dels titulars de la potestat parental i en les repercussions que això pot tenir en la prestació d’una assistència adequada, sempre en benefici del menor, pot justificar el manteniment de l’accés de la mare a les dades de la història clínica.