Meritxell Borràs reitera al Parlament que cal prohibir Pegasus perquè no té cabuda en un Estat de dret

La directora de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT), Meritxell Borràs, ha comparegut avui davant la Comissió d’Investigació sobre l'Espionatge de Representants Polítics, Activistes, Periodistes i llurs Familiars per part del Regne d'Espanya amb els Programes Pegasus i Candiru.

Durant la seva intervenció, Borràs ha presentat les conclusions de l’informe jurídic elaborat per l’APDCAT a petició d’aquesta Comissió. En aquest sentit, ha reiterat la necessitat de prohibir eines d’espionatge com Pegasus, que no tenen cabuda en un Estat de dret. Borràs ha afirmat que Pegasus i Candiru no respecten el principi de proporcionalitat, i ha recordat que existeixen límits a les intervencions telefòniques i que la jurisprudència mostra que el concepte de seguretat nacional ha de ser interpretat restrictivament i ser proporcional.

La directora ha insistit que cal respectar sempre els principis generals de protecció de dades i, per descomptat, el principi de proporcionalitat, tant a l’hora d’adoptar la mesura com respecte de l’eina que s’utilitza. També ha esmentat la importància de respectar el principi de licitud i el fet que qualsevol intervenció telefònica necessiti comptar amb una autorització prèvia judicial.

Borràs ha recordat que el secret de les comunicacions en un Estat de dret és una manifestació singular de la dignitat de la persona i del lliure desenvolupament de la seva personalitat, i ha denunciat que la manca de regulació efectiva de la intervenció de comunicacions electròniques provoca un dèficit de qualitat democràtica.

A més, la directora ha apuntat que cal tenir presents les garanties de les víctimes, que han de tenir dret, independentment de la normativa aplicable, a acabar sent informades de l’existència de la intervenció i a exercir el seu dret de defensa de manera efectiva.

Borràs també ha criticat que les investigacions judicials al respecte per part dels tribunals de l’Estat no estan sent precisament senzilles, ni àgils ni resolutives, i ha lamentat que com a país anem tard en la protecció dels drets de les víctimes d’aquest cas d’espionatge.

En la línia dels recels mostrats per diverses autoritats europees respecte d'aquest tema, com el Supervisor Europeu de Protecció de Dades, el Consell d'Europa, l'ONU i ONGs com Amnistia Internacional, la directora ha reiterat la seva preocupació per a la utilització d’aquests sistemes. Ha insistit que la protecció de dades repercuteix en la resta de drets i llibertats individuals, com ara el dret de llibertat d’expressió, a la integritat física, el dret al respecte de la vida privada i familiar, la llibertat de pensament, de consciència i de religió, el dret de defensa o el lliure dret a la participació política, entre d’altres.

Violacions de seguretat notificades

D’altra banda, la directora ha explicat que l'APDCAT va rebre tres notificacions de violació de seguretat en relació a l'espionatge amb aquesta tecnologia a persones dins del seu àmbit d'influència. Concretament, de l’Hospital Clínic, del Parlament de Catalunya i del CTTI, en relació al Govern, així com una denúncia que es va derivar a l'Agència Espanyola de Protecció de Dades, competent per resoldre-la. En aquest sentit, Borràs ha fet una crida perquè l'APDCAT assoleixi competències plenes i pugui actuar també en aquests supòsits.

Per a Borràs, els casos notificats mostren clarament el gran i greu abast de persones, dades personals i drets afectats per aquestes infeccions. Les tres violacions de seguretat notificades afecten la llibertat d’expressió, el dret a la participació política o el dret a la salut, i els que s’hi relacionen tenint en compte l’accés a les dades personals d’una quantitat indeterminada de persones.