
L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) ha estudiat aquest dilluns noves vies de col·laboració amb el tercer sector, per tal d’estendre el coneixement de la protecció de dades entre el voluntariat i l’associacionisme. En el marc de la sessió “Nous reptes en la protecció de dades en el tercer sector”, organitzada al Palau Robert, representants d’entitats, associacions, fundacions i altres ens de l’àmbit social i cultural han posat sobre la taula les seves necessitats per millorar la implementació de la protecció de dades en les seves organitzacions. Especialment, en aquelles amb menys recursos i on sovint bona part del seus membres són persones voluntàries.
La sessió, que ha comptat amb la participació d’una cinquantena de persones i que també han pogut seguir telemàticament prop de 200 persones, ha servit per fer una diagnosi de quin és l’estat de la qüestió, analitzar-ne els punts febles i buscar ponts de col·laboració per posar-hi remei. La directora de l’APDCAT, M. Àngels Barbarà, ha estat l’encarregada d’obrir la sessió. Seguidament, el cap del Departament de Suport Associatiu de la Fundació Catalana de l’Esplai (Fundesplai), Víctor Garcia, ha aportat la seva visió particular com a representant del tercer sector. A continuació, la cap de l’Àrea d’Inspecció i Tècnica de l’APDCAT, Blanca Peraferrer, ha moderat la taula rodona “La protecció de dades en l’associacionisme i el voluntariat”, que ha comptat amb la intervenció, entre altres, del director de Relacions Institucionals, Formació, Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés, Rafael Ruiz de Gauna; el secretari del Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya, Marc Viñas; i la delegada de protecció de dades i responsable de projectes estratègics de l’APDCAT, Joana Marí.
L’objectiu de la trobada ha estat connectar amb el tercer sector, perquè tinguin un referent en el compliment de la normativa de protecció de dades, conscienciar les entitats i el seu personal voluntari sobre les responsabilitats que sorgeixen quan es tracten dades personals i implicar-los perquè traslladin aquesta consciència de la privacitat en les seves actuacions.
El tercer sector a Catalunya està format per més de 75.000 associacions i federacions, 2.600 fundacions, 19.200 entitats esportives, i gairebé 4.500 cooperatives, vinculades als àmbits social, assistencial, cultural, juvenil, de cooperació, ambiental, esportiu, comunitari, religiós, educatiu, de dones, gent gran, etc. El tercer sector social compta amb 559.000 persones associades i 367.000 persones voluntàries. La seva tasca ha permès atendre 1,5 milions de persones, segons les últimes xifres disponibles.
El voluntariat com a eix vertebrador
La directora de l’APDCAT, M. Àngels Barbarà, ha recordat que les entitats del tercer sector tenen un plus de responsabilitat, ja que tracten dades de col·lectius vulnerables i categories especials de dades, que compten amb una protecció reforçada. Així, ha apuntat que “cal conscienciar i formar les persones que han de tenir accés a les dades” i ha demanat que la cultura de la privacitat s’integri en el funcionament ordinari de les organitzacions.
Per a Barbarà, “el voluntariat pot ser un eix vertebrador de la difusió de la importància de la privacitat”, i ha defensat que es pensi en com incorporar-la en el moment mateix de dissenyar les activitats. Ha alertat que “difonem de manera indiscriminada dades personals i no som conscients de la pèrdua de control que això suposa”. Entre altres conseqüències, ha parlat de la pèrdua d’autonomia personal, perquè el coneixement de les nostres dades pot fer que ens veiem influenciats per altres, de manera invisible, a l’hora de prendre decisions. “Necessitem una societat amb els coneixements necessaris per ser crítica sobre l’ús que es fa de la tecnologia i el seu impacte”, ha conclòs.
Nous reptes presents i futurs
D’altra banda, el cap del Departament de Suport Associatiu de la Fundació Catalana de l’Esplai (Fundesplai), Víctor Garcia, ha parlat dels nous reptes en la protecció de dades des de la perspectiva del tercer sector. Garcia ha apuntat la complexitat normativa, l’especialització i la terminologia com a factors de dificultat. Entre els reptes, ha parlat de la necessitat de ser proactius i de com superar les dificultats tècniques. També ha destacat dos dels principals reptes com són la transformació digital de les organitzacions i les diferents actuacions que es deriven de la situació de pandèmia. Ha defensat la formació dels equips, i la necessitat de la seva professionalització.
Per això, ha recordat la importància dels serveis gratuïts existents com a factors clau, tant per a l’assessorament, com la informació, eines i recursos, accions formatives i d’acompanyament. També ha posat en valor el paper de la societat com a palanca de canvi, i ha dit que cada cop som més conscients dels riscos i som més exigents. Per a Garcia, els processos d’aprenentatge a les organitzacions són un altre factor clau per aconseguir l’èxit, així com el paper de les autoritats de control de protecció de dades, el paper de les administracions, de les entitats del tercer sector de segon i tercer nivell, els codis de conducta, les certificacions i les solucions mancomunades a les entitats del tercer sector.
Tot i les dificultats, Garcia ha fet una valoració positiva i ha destacat que les entitats cada vegada estan mes conscienciades amb el fet de garantir els drets dels diferents grups de persones amb qui es relacionen.
Aportacions a la taula rodona
La sessió ha comptat amb una taula rodona en què persones expertes en la matèria han pogut compartir les seves consideracions. En aquest sentit, el director de Relacions Institucionals, Formació, Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés, Rafael Ruiz de Gauna, ha recordat que les entitats del tercer sector treballen per les persones en situació de vulnerabilitat i que preservar la seva informació és imprescindible, per generar confiança i per dignitat. Ha destacat la vocació de servei públic i el voluntariat que mobilitzen les entitats del tercer sector. També ha apuntat que les entitats amb menys recursos són majoritàries i tenen més dificultats a l’hora d’aplicar la legislació. Per això, ha apostat perquè “la garantia i la regulació de drets no ofegui la iniciativa social no lucrativa”, i s’apliquin mesures com la simplificació dels requeriments en funció de les característiques de l’entitat, formació i eines digitals de suport i la gestió conjunta amb federacions i entitats de segon nivell.
Per la seva part, el subdirector general de Cooperació Social i Voluntariat de la Generalitat, Marc Viñas, ha apostat perquè des dels poders públics s’activin programes de suport i formació per a les entitats de voluntariat, per acompanyar-les a l’hora de tenir cura de les seves responsabilitats envers la protecció de dades personals i que, de retruc, això els permeti continuar posant totes les seves energies en la tasca social.
Viñas ha afirmat que les entitats de voluntariat són organitzacions bolcades completament en el compliment de la seva missió i ha apuntat que així ha de ser, perquè la seva tasca de transformació social reverteix en l’interès general i en el bé comú. Ha recordat que les entitats de voluntariat són organitzacions jurídiques que, com a tals, tenen obligacions a complir i responsabilitats a atendre, malgrat l’estructura professional feble o inexistent de moltes d’elles. Entre aquestes obligacions ha destacat el tractament de les dades personals que gestionen, tant de persones voluntàries com de persones beneficiàries.
Finalment, Joana Marí destacat que és imprescindible un treball col·laboratiu entre l’APDCAT i el tercer sector per trobar les eines i les estratègies més idònies i efectives per assolir els objectius marcats: conscienciar al major nombre de persones de l’impacte que les tecnologies tenen en la seva vida i com aprofitar-les al màxim sense perdre els seus drets pel camí.
L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades ha organitzat aquest dilluns la sessió ‘Nous reptes en la protecció de dades en el tercer sector’, per fer una diagnosi de la implantació de la protecció de dades en entitats, associacions, fundacions i altres ens de l’àmbit social i cultural i analitzar les seves necessitats en la matèria, per donar-hi resposta