S’examina la viabilitat d’utilitzar la signatura biomètrica per a determinats documents en l’àmbit de salut, com serien el consentiment informat (oferint una alternativa) i altres documents administratius. S’analitza la diferenciació entre identificació i signatura en l’àmbit de les actuacions administratives i es conclou que, mentre les dades biomètriques no s’emprin per identificar i autenticar mitjançant un tractament tècnic específic, no hi ha un tractament de categories especials de dades. Des d’aquest punt de vista, el seu ús i prova estaria regulat per la normativa sobre la signatura electrònica i s’empararia en la normativa de procediment i el dret dels interessats d’utilitzar mecanismes electrònics de signatura; això, sempre que compleixin la legislació sobre serveis electrònics de confiança. En cas de discrepància amb la signatura biomètrica emesa, sí que suposaria un tractament de dades a l’efecte d’autenticació, que estaria fonamentat en la base legitimadora de l’article 9.2.f de l’RGPD