Contacte
No. L’RGPD estableix que el consentiment ha de consistir en una declaració o un acte afirmatiu clar, que reflecteixi una manifestació de voluntat lliure, específica, informada i inequívoca de l’interessat que accepta el tractament de dades personals que l’afecten. Per tant, el silenci, les caselles ja marcades o la inacció (com, per exemple, el consentiment tàcit) no constitueixen un consentiment vàlid de conformitat amb l’RGPD.
D’acord amb això, els tractaments de dades iniciats abans del 25 de maig de 2018 basats en un consentiment tàcit s’havien d’ajustar, abans d’aquesta data, als requisits de l’RGPD. Això es pot fer mitjançant l’obtenció d’un nou consentiment amb els requisits establerts per l’RGPD o bé mitjançant alguna altra de les bases jurídiques establertes per l’RGPD.
Abans d’iniciar un determinat tractament i en relació amb una finalitat específica, cal disposar d’una base jurídica habilitant. Si el responsable del tractament escull la del consentiment, ha d’estar preparat per cessar el tractament si l’interessat revoca el consentiment. El tractament es pot continuar duent a terme sobre una altra base jurídica, si les persones afectades n’estan informades i es compleixen els requisits exigits per la normativa.
Els menors són una categoria d’interessats especialment protegits o col·lectiu vulnerable, perquè poden ser menys conscients dels riscos i, també, pel fet que es troben en una fase de formació en la qual un tractament inadequat de la informació pot acabar condicionant el desenvolupament de la seva personalitat. Això fa que qualsevol tractament sobre les seves dades s’hagi de dur a terme amb una especial diligència, prestant atenció sempre a les circumstàncies i el context particular de cada tractament.
El menor d’edat més gran de 14 anys pot prestar el consentiment, llevat que hi hagi una llei que per a aquell acte en concret exigeixi l’assistència dels titulars de la potestat parental o els tutors.
La normativa reguladora de l’autonomia del pacient, aplicable a la investigació amb dades de la història clínica, preveu que quan el menor és competent intel·lectualment o emocionalment per comprendre l’abast de la intervenció sobre la pròpia salut, i especialment quan és emancipat o major de 16 anys, ha de prestar el consentiment informat personalment.
En el cas de la recerca biomèdica, els menors més grans de 14 anys no poden prestar el consentiment. En el seu lloc, ho han de fer les persones titulars de la potestat parental o els seus tutors.
No. El consentiment s’ha de prestar de manera explícita per a cadascuna de les finalitats que vol assolir el centre sanitari. Així, el consentiment prestat per participar en un estudi clínic només serveix per a aquesta finalitat.