Més d'un centenar de persones participen en el debat organitzat per l’APDCAT sobre la implementació del vot electrònic amb garanties per a la protecció de dades

L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) ha organitzat aquest dimecres una jornada de debat al voltant de la implementació del vot electrònic a Catalunya per tal de posar sobre la taula la necessitat que aquesta tecnologia es desenvolupi amb totes les garanties de seguretat i amb especial cura a la protecció de dades.

El debat, amb més de 150 assistents, ha comptat amb les aportacions de la directora general de Societat Digital del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública, Joana Barbany. També hi han participat Jordi Castellà, director del departament d’enginyeria informàtica i matemàtiques de la Universitat Rovira i Virgili; Josep M. Reniu, professor de Ciència Política i de l’Administració de la Universitat de Barcelona; Jordi Barrat, professor titular de dret constitucional a la Universitat Rovira i Virgili, i Jordi Puggalí, director del departament de Recerca i Seguretat de Scytl Election Technologies.

Durant la presentació, la directora de l’APDCAT, M. Àngels Barbarà, ha dit que “el nostre objectiu és entendre quins són els reptes que afronta, quines són les limitacions i quines les perspectives dels sistemes de vot electrònic”.  Ha assegurat que “el punt clau en els sistemes de vot electrònic és la seguretat” i ha afegit que “cal garantir la confidencialitat i la verificabilitat”.

Barbarà ha admès que “el sistema tradicional de papereta i urna física no és infal·lible, però s’han establert mecanismes que dificulten el frau a gran escala o el fan més fàcilment detectable”. La directora ha defensat que “és evident que la protecció de dades és un aspecte essencial perquè la votació electrònica s’acabi implantant”, i ha recordat que “és un dret fonamental que té caràcter instrumental, i busca protegir l’exercici de la resta de drets i llibertats de les persones”.

La directora ha destacat que “un aspecte molt rellevant en els sistemes de  vot electrònic és la transparència”. Ha apuntat que “el problema no és només el disseny del sistema de vot electrònic o les vulnerabilitats en implementar-lo, sinó també les deficiències en els protocols d’operació i en el seguiment”.

Complir tots els requisits per garantir l’èxit

Per la seva banda, Jordi Castellà, ha centrat la seva intervenció en les propietats que cal complir perquè una votació sigui eficaç i segura, perquè “és l’element central de la democràcia i cal aplicar mesures per evitar la manipulació i garantir el vot lliure”. Castellà ha repassat les diverses fases del procés electoral, com ara la preparació, l’emissió del vot i el recompte, i ha parlat dels actors que intervenen en una votació digital.

Per a Castellà, és determinant “garantir la seguretat, el secret de vot, la verificació i autenticació del vot, la resistència a la coacció i el recompte honest”. “La seguretat en una votació electrònica comprèn molts factors, i si no es compleixen tots i cada un d’ells, no es pot considerar segura”, ha sentenciat.

Un sistema pioner a les eleccions agràries

D’altra banda, Josep Mª Reniu, professor de Ciència Política i de l’Administració de la Universitat de Barcelona, ha compartit la seva experiència en l’assessorament de la implementació del vot electrònic a les eleccions agràries 2021, organitzades pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, per primer cop exclusivament utilitzant aquest sistema.

Per a Reniu, es tracta d’un “exemple de bones pràctiques en aquest àmbit”. Assegura que va ser possible gràcies a l’alineació de tots els actors implicats: “administració, sindicats i electors, que van treballar plegats per poder implementar el vot electrònic”. Reniu ha recordat que “es va donar l’opció d’utilitzar un sistema d’identificació biomètrica per videoidentificació que ha estat pioner”, que ja utilitzen algunes empreses privades, com la banca en línia.  Reniu ha afegit que l’èxit de la iniciativa també es relaciona amb el fet que es va emprar el cens universal, de manera que qualsevol persona va poder votar electrònicament des de qualsevol punt del territori.

Reniu ha assegurat que es tracta d’un “pas endavant molt rellevant per a la implementació d’aquest tipus de sistemes, més estesos en altres àmbits de la societat, també en les administracions públiques”, i ha apostat per aprofitar aquest salt qualitatiu i introduir progressivament aquests sistemes en més processos electorals.

Principis normatius internacionals

Per la seva banda, Jordi Barrat, professor titular de dret constitucional a la Universitat Rovira i Virgili, ha abordat el marc regulador internacional en processos electorals amb sistemes de vot electrònic. Concretament, ha repassat els principis establerts a nivell internacional a partir de l’observació electoral feta en països on el vot electrònic ja és una realitat com ara Estònia, Armènia, Canadà o Panamà. En aquest sentit, la Comissió de Venècia del Consell d’Europa ha fixat que “el vot electrònic no pot suposar una pèrdua de garanties ja presents en altres sistemes de votació, com ara el secret de vot, la llibertat, o la igualtat”. Per a Barrat, les principals debilitats del sistemes de vot electrònic rauen en un problema de confiança. Així, ha apuntat que “els mecanismes tradicionals que tenim per controlar l’escrutini no són vàlids i se n’han de buscar de nous”.

Tanmateix, també ha defensat les seves fortaleses, i ha remarcat la flexibilitat del sistema, l’accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda o residents a l’estranger, l’agilitat en l’escrutini i un possible estalvi de recursos com a principals punts forts.

Disseny i implementació complex

Finalment, el director del departament de Recerca i Seguretat de Scytl Election Technologies, Jordi Puiggalí, ha centrat la seva intervenció en la complexitat de dissenyar i implementar sistemes de vot electrònic que donin garanties de seguretat i transparència.

Així, ha explicat com desenvolupar aquesta tecnologia requereix implementar mesures criptogràfiques avançades, per tal de garantir l’anonimat del vot, d’acord amb els requeriments legals de protecció de dades personals. Amb tot, ha defensat que “no és impossible i existeixen governs que ho han implementat amb èxit”.