Les administracions públiques només poden comunicar dades a tercers quan l’interès legítim d’aquest tercer prevalgui sobre els drets i interessos dels afectats.
Les autoritats en matèria de salut pública poden tractar les dades per motius d’interès públic, per controlar la propagació d’epidèmies o pandèmies i, en definitiva, quan es produeixen crisis sanitàries o amenaces transfrontereres que suposen un perill greu per a la salut de la població. Si hi ha risc de transmissió, les autoritats competents en matèria de salut pública poden adoptar les mesures necessàries per controlar les persones malaltes, les persones del seu entorn immediat i les que hi estiguin o hi hagin estat en contacte.
Sí, però us hi podeu oposar. La llei que regula el règim electoral general estableix que l'Oficina del Cens Electoral és l'òrgan encarregat d'elaborar el cens electoral. La inscripció en aquest cens és obligatòria i els ajuntaments hi inscriuen d’ofici els residents del seu terme municipal. El cens electoral s'actualitza mensualment i el nom, els cognoms i el domicili són dades censals que cal recollir necessàriament.
El dia de la proclamació de les candidatures, els representants de cada candidatura electoral poden obtenir una còpia del cens electoral del districte corresponent. El poden utilitzar per enviar propaganda electoral, només durant el període de campanya. Us podeu oposar a la inclusió de les vostres dades en aquestes còpies del cens electoral, per evitar que us enviïn propaganda electoral per correu postal.
Durant el període electoral, els partits polítics poden enviar propaganda electoral per mitjans electrònics o sistemes de missatgeria electrònica, sempre que identifiquin la naturalesa electoral de la tramesa i facilitin un mitjà gratuït per exercir el dret d’oposició.
Amb aquesta finalitat, els partits polítics poden utilitzar dades obtingudes en pàgines web i altres fonts d’accés públic. En qualsevol cas, la normativa vigent no permet que s’elaborin perfils que tinguin en compte categories especials de dades.
Els mitjans o serveis de comunicació que poden utilitzar les administracions públiques, ja sigui per relacionar-se amb els ciutadans o amb altres administracions públiques, poden ser molts i de naturalesa molt variada. En qualsevol cas, el canal emprat s’ha d’ajustar a les exigències de la normativa de protecció de dades.
En aquests serveis de missatgeria instantània, és el mateix usuari qui decideix instal·lar-se una determinada aplicació, a través de la qual es pot relacionar amb tercers, incloses, si escau, les administracions públiques.
Si l’Administració utilitza grups de Whatsapp o un altre servei de missatgeria instantània per comunicar-se amb els ciutadans, ha de disposar del consentiment de tots els membres del grup, llevat que compti amb una altra base jurídica, i informar-los sobre el tractament de les dades i les conseqüències que es poden derivar de la utilització d’aquest canal. Amb aquesta finalitat, l’Administració pot facilitar als usuaris “clàusules de polítiques de bon ús”.
Perquè la base jurídica del tractament pugui ser el consentiment i que aquest sigui lliure, cal que les persones participants tinguin altres canals alternatius de comunicació amb l’Administració per a les finalitats previstes; és a dir, el servei de missatgeria instantània no se’ls ha d’imposar com a única via de comunicació.
Si voleu saber més detalls sobre aquest tema, podeu consultar el dictamen CNS 13/2018.
Els centres hospitalaris poden facilitar el número d’habitació a les persones vinculades al pacient per raons familiars o de fet, que l’acompanyen en el procés assistencial, tret que els consti que l’afectat s’oposa que es faciliti aquesta informació.
Pel que fa a la resta de persones, l’habitació on està ingressat se’ls pot comunicar si el pacient ho ha autoritzat. És recomanable que els centres sanitaris articulin un protocol perquè els treballadors del centre coneguin com cal procedir en aquests casos.
Per a més informació, podeu consultar el dictamen CNS 37/2018.
La normativa d’autonomia del pacient habilita per comunicar informació del pacient als familiars o persones que hi estan vinculades que sol·licitin el justificant, llevat que el pacient s’hi oposi.
Els certificats o els justificants que emet un centre sanitari han de respectar les exigències del principi de minimització. Només han d’incloure la informació imprescindible per acreditar que hi concorren les circumstàncies que donen dret a obtenir el permís laboral.
És recomanable que els centres sanitaris estableixin un protocol per concretar el contingut dels certificats o justificants. D’aquesta manera, els treballadors dels centres sanitaris saben com cal procedir a l’hora d’emetre aquests documents.
Si voleu més informació sobre aquesta qüestió, podeu consultar el dictamen CNS 60/2018.
D’acord amb la normativa de prevenció de riscos laborals, es pot fer el control de temperatura als treballadors del centre per garantir la seguretat i la salut de les persones al seu servei en els aspectes relacionats amb el treball. Pel que fa a les persones que es relacionin amb aquest centre, com ara treballadors d’empreses externes o persones usuàries dels serveis que presta, el control de temperatura només es pot fer, sense el consentiment de les persones afectades, si aquesta mesura ha estat aprovada per les autoritats competents en matèria de salut pública.
Sobre aquest tema, podeu consultar el dictamen CNS 44/2020.
L’empresa ha de conèixer si la persona treballadora està infectada o no, a fi que el seu servei de prevenció de riscos laborals pugui dissenyar un pla de contingència o bé seguir un pla previst per les autoritats sanitàries. Així, es pot assegurar el dret a la protecció de la salut de la resta de treballadors i evitar contagis en el si de l’empresa.
Els treballadors infectats per coronavirus han d’informar l’empresa d’aquesta circumstància, d’acord amb la Llei de prevenció de riscos laborals. Amb caràcter general, en situacions de baixa per malaltia la persona treballadora no té l’obligació d’informar sobre el fet que provoca la baixa. Ara bé, en situació de pandèmia i per a la defensa de la salut de tota la població, aquest dret pot cedir davant el dret a la protecció de la salut del col·lectiu de treballadors.