Cercador de resolucions, dictàmens i informes

El COMB, en el marc de la tramitació d'un dret d'accés a un expedient, va facilitar còpia de certificats de notificació de correus, que contenien dades personals dels receptors de les notificacions.

Arran d'una pregunta, feta a través d'un programa radiofònic, l'alcalde va revelar que el denunciant és deutor de l'ajuntament. L'entitat defensa que la informació era pública, atès que consta a la sentència publicada al Centre de Documentació Judicial, que és accessible pel públic. Tanmateix, es constata que les sentències que fan referència al cas no esmenten en cap moment el denunciant (amb nom i cognoms), sinó a dos partits polítics, que són els deutors reals de l'ajuntament. S'imputa vulneració del principi d'exactitud.

En aquest informe s’analitzen diverses qüestions relatives a l’aplicació de la normativa a l’accés a informació personal de persones que van ser ateses a les institucions referides (cases de maternitat). Això, en atenció als terminis de temps transcorreguts, el tipus d’informació i els drets afectats, tenint en compte la legislació d’arxius. També es recorda que el responsable de l’arxiu, tenint en compte el principi de responsabilitat proactiva, ha de comprovar, ja sigui a partir de documentació aportada pels propis sol·licitants, ja sigui per documentació o per altra informació complementària de què pugui disposar, que queda acreditada la data de la mort o, al menys, que es pot deduir de forma suficient que la informació sol·licitada ja no es refereix a una persona viva. En relació amb l’exercici del dret instrumental de l’article 3.1 LOPDGDD, si la vinculació de parentiu o de fet o la condició d’hereu, que es pugui considerar així en atenció a la normativa aplicable, s’acredita documentalment, aquestes persones haurien de tenir, en principi, accés a la informació.

A la vista de la normativa estudiada, i per la informació de què es disposa, des de la perspectiva de la normativa de protecció de dades no sembla que hi hagi suficient base jurídica (art. 6.1 RGPD) que permeti considerar necessària la inclusió generalitzada en els certificats d’empadronament d’informació relativa a l’existència o no del títol d’ocupació d’un habitatge o altra informació relacionada, ni sembla que aquesta pràctica generalitzada s’ajusti als principis de minimització i d’exactitud de dades personals (art. 5.1, apartats c) i d) RGPD). Això, sens perjudici que l’Ajuntament tingui base jurídica suficient per al tractament de la informació objecte de consulta, en els termes que preveu la normativa i als efectes de la verificació a què es refereix l’article 59.2 RPDTEL.

Es resol que l'Ajuntament ha vulnerat el principi de licitud, atès que una treballadora de l'entitat va facilitar les seves claus personals d'accés a diferents aplicacions a una tercera treballadora, que es va incorporar a l'Ajuntament i que necessitava accedir als programes per exercir les seves funcions. Aquest tractament és il·lícit, atès que no hi havia cap base jurídica que legitimés que una treballadora fes ús de l'usuari i contrasenya d’una altra.

Es planteja una consulta sobre la possibilitat de facilitar als regidors de govern i de l'oposició un informe emès per OAC,  i un altre complementari, en relació a la tramitació d'un expedient de persona protegida.

En aquest cas, d’acord amb la informació de què es disposa, s’hauria de  denegar l’accés a la informació sobre els dos informes de l’OAC indicats ja que, en principi, no serien  pertinents ni necessaris  pel desenvolupament de les funcions com a membres de la Comissió especial d’informació pel que fa a les irregularitats en la contractació de personal i, al mateix temps, podria  comportar un perjudici per a la persona denunciant, informant o alertadora i tercers, que tenen dret a  preservar la seva identitat d’acord amb la Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció.

Un Consorci formula una consulta sobre la licitud de facilitar la dada de telèfon fix de les persones objecte d’un estudi sobre la bretxa digital a l’empresa encarregada del tractament.

D’acord amb la normativa de protecció de dades el Consorci podrà facilitar a l’empresa externa la dada de telèfon fix per a la realització d’un estudi sobre la bretxa digital de (...) persones majors de 65 anys empadronades a (...), sempre que aquesta finalitat sigui compatible amb la finalitat o finalitats inicials que van justificar el tractament d’aquesta dada o la seva publicació en un fons d’accés públic. 

En cas que les finalitats no siguin compatibles caldrà el previ consentiment de les persones interessades en els termes de l’article 7 de l’RGPD.

Es resol declarar que el Departament de Drets Socials va vulnerar el principi de confidencialitat, quan va enviar per correu electrònic a una tercera persona no autoritzada informació personal sobre la denunciant. En concret, el seu número de DNI complet i el seu nom i cognoms.

L'Ajuntament justifica que va accedir al registre ANICOM per obtenir la dada del domicili de la denunciant en compliment del deure de col·laboració entre administracions, a requeriment del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, en el marc de l'atorgament d'un ajut, amb la finalitat de verificar l'existència del domicili i de les persones que hi conviuen.

La persona reclamant havia sol·licitat la supressió de diversa informació que figurava en un informe mèdic d'un hospital públic, arran d'una assistència seva al servei d'urgències, i l'hospital li ho va denegar. La reclamació davant l'APDCAT es va reconduir a l'exercici del dret de rectificació i es va desestimar, per considerar que la informació recollida, referent al consum esporàdic de tòxics i a les recomanacions terapèutiques de la psiquiatra d'assistència al CSMA, era veraç i necessària.