Cercador de resolucions, dictàmens i informes

Un Ajuntament demana un informe sobre la denegació de l’accés a informació relacionada amb unes eutanàsies practicades pel centre d’acollida d’animals.

Tenint en compte que en el present cas es demanen els informes justificatius, els motius i certificats de les eutanàsies practicades a uns animals, es pot considerar d’interès públic poder conèixer, per exemple, si els sacrificis comptaven amb totes les mesures pertinents a efectes de garantir el benestar d’aquests animals, o s’ha fet sota el control i la responsabilitat d’una persona veterinària, tal com exigeix la normativa aplicable.

Tenint en compte que la identitat les dades merament identificatives de l’empleat públic o del càrrec públic que actua en representació de l’Ajuntament està habilitat per l’article 24.1 LTC, que la identitat de les persones que exerceixen la professió de veterinari, en aquest cas concret, ha de ser pública, que la identitat de la persona veterinària que intervé en l’acte pot ser coneguda també per altres vies i que hi ha un interès públic en el coneixement de la informació sol·licitada per al control del compliment de la normativa aplicable en matèria de benestar animal, la normativa de protecció de dades no impediria en aquest cas l’accés de l’entitat reclamant a la informació sol·licitada.  En concret, a la informació pública sol·licitada sobre els informes justificatius, motius i certificats de les eutanàsies practicades a uns animals.

Es canvia el criteri inicial (en què es considerava el Departament de Salut i el CTTI corresponsables) i es declara que el Departament de Salut, com a únic responsable del tractament, ha comès una infracció molt greu per no haver verificat que les entitats prestadores del servei (CTTI i empreses sotsencarregades) no informaven sobre protecció de dades en les trucades del SAU, inclòs el fet que la trucada podia ser gravada.

S'imputa a la Residència les següents infraccions: vulneració del principi de licitud per publicar imatges a les xarxes socials sense disposar d'un consentiment vàlid a tal efecte, vulneració de l'obligació prevista a l'article 30 de l'RGPD i vulneració del deure d'informació previst a l'article 13 de l'RGPD. Per contra, s'arxiven la resta de conductes també denunciades, en concret la queixa relativa a la manca d'elaboració d'una AIPD, atès que la Residència va iniciar l'activitat abans de l'entrada en vigor de l'RGPD, i en la mesura que no van quedar acreditats canvis substancials en els tractaments duts a terme per la Residència, i la queixa relativa al fet que els servidors del web de la Residència es trobarien fora de la Unió Europea, atès que s'ha pogut constatar que aquests es troben dins l'àmbit europeu.

L'empresa no informava degudament del tractament d'imatges amb fins de videovigilància. L'empresa ha acreditat que, arran del requeriment d'informació efectuat en el marc d'aquesta fase d'investigació, va substituir el cartell informatiu de l'existència de les càmeres de videovigilància col·locat a la porta d'accés de la residència, i va col·locar cartells informatius en cadascuna de les plantes que comptaven amb videocàmeres no senyalitzades.

A part de la informació que consta en els cartells informatius, la residència no posava a disposició de les persones afectades tota la informació prevista a l'article 13 RGPD.

Una persona va denunciar que, en el marc d'una assistència sanitària privada, va rebre una carta en què se li comunicava la programació d'una prova mèdica on figurava el seu número de CIP i el seu domicili, tot i no haver-los facilitat a l'entitat privada. L'Autoritat va sancionar la fundació imputada amb una multa, per haver vulnerat el principi de licitud, en haver tractat dades provinents de l'assistència pública en el marc de la prestació d'assistència privada. També es van imputar dues infraccions més: una, per vulneració del principi de limitació de la finalitat, que no es va sancionar perquè queda subsumida en la vulneració del principi de licitud; i una altra per vulneració del deure de protecció de dades des del disseny i per defecte, que tampoc es va sancionar per concurs ideal d'infraccions.

S'amonesta l'Agència de l'Habitatge de Catalunya per vulneració del deure de confidencialitat, per haver comunicat a una persona (A) la renovació errònia de la inscripció d'una altra persona (B) al Registre de sol·licitants d'Habitatge amb Protecció Oficial de Catalunya. Aquest error provenia al seu torn d'un altre error comès per l'empresa municipal subencarregada, que vinculà la sol·licitud de renovació d'A a la fitxa de B.

S'arxiva la denúncia de l'agent de la policia municipal que es queixava que l'Ajuntament no havia informat del sistema de videovigilància instal·lat a l'Ajuntament i a la comissaria ubicada en el seu interior, i que les imatges captades per les càmeres es van emprar després per obrir-li un expedient disciplinari. Es constata que l'Ajuntament sí que havia instal·lat els cartells als accessos de l'Ajuntament i la comissaria, i que en aquests s'informava de la finalitat de la seguretat de les instal·lacions. Al respecte, es considera que la conducta de la persona denunciant, captada per les càmeres de videovigilància i que va comportar la incoació d'un expedient disciplinari, implicava un incompliment de les seves funcions de vigilància, i, en conseqüència, afectava a la seguretat de l'edifici.

La persona reclamant es queixava per la desatenció de tres sol·licituds d'exercici del dret d'accés que va presentar els anys 2016 i 2017 davant el COAC. Es declara que el COAC ha desatès el dret d'accés exercit per la persona reclamant atès que només ha acreditat haver donat resposta a la primera de les tres sol·licituds, essent aquesta resposta extemporània. El dret d'accés objecte de la present resolució es va exercir quan estava en vigor l'antiga Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, (LOPD) i el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, (RLOPD), essent aquestes les normes aplicables en l'anàlisi de l'eventual desatenció del dret d'accés exercit per la persona reclamant.