Cercador de resolucions, dictàmens i informes

Si bé la normativa de protecció de dades no impedeix l’accés a la informació sol·licitada respecte a les persones jurídiques sancionades, l’article 23 de l’LTC limita l’accés a aquelles dades que permeti identificar, encara que sigui de manera indirecta, les persones físiques (inclosos els empresaris individuals titulars dels locals expedientats, incloent el nom i l’adreça dels establiments), tret dels casos en que la llei sectorial aplicable prevegi l’amonestació pública de l’infractor, o llevat que aquestes persones consentin expressament per mitjà d’un escrit que ha d’acompanyar la sol·licitud, o bé quan una norma amb rang de llei hagi previst expressament la seva publicació (article 15.1 LT).

Pel que fa a la informació sobre els deutes tributàries, la normativa de protecció no impediria l’accés a la informació relativa a les persones jurídiques. En canvi, en el cas dels empresaris individuals es considera que les finalitats de transparència es poden assolir igualment sense sacrificar la privacitat de les persones afectades, un cop efectuada la ponderació dels drets en joc i, per tant, caldria facilitar la informació amb la prèvia anonimització de les dades personals.

D’acord amb la normativa de protecció de dades i les obligacions derivades de la normativa de transparència, les resolucions d’accés a la informació pública, que siguin favorables a l’accés a informació pública que contingui dades personals han d’incorporar un advertiment sobre les obligacions que adquireix la persona sol·licitant en relació amb les dades personals i les limitacions concretes de difusió que se’n deriven de la normativa de protecció de dades.

En el cas que la informació es lliuri de manera anonimitzada o pseudonimitzada es considera oportú recordar als destinataris de la informació la prohibició de dur a terme activitats tendents a revertir el procés de dissociació mitjançant l’addició de noves dades obtingudes d’altres fonts.

La denunciant es queixa que l'OGT li va notificar un acte tributari en una adreça diferent a la que ella havia designat anteriorment en un recurs. L'entitat al·lega que la contribuent no va comunicar el canvi de domicili fiscal i que la notificació que li va practicar en el domicili fiscal correspon a un procediment de recaptació, diferent del recurs en què s'havia designat una altra adreça als efectes de notificacions, el qual correspon a un procediment de revisió.

Es dicta resolució per vulneració del principi de confidencialitat pel fet que un recaptador del Consoci, en el marc d'una delegació de competències en matèria de gestió i recaptació de tributs de l'Ajuntament de Bolvir, va enviar correus electrònics a una adreça electrònica errònia, vinculada a un particular, que contenien dades personals de persones contribuents del municipi de Bolvir.

El Departament d'Interior va incomplir el principi d'exactitud de les dades personals, atès que va associar, erròniament, un deute pendent de pagament al DNI de la persona aquí denunciant, fet que va propiciar que l'ATC li embargues el compte corrent sense ser-ne la persona deutora.

Es dicta Resolució, imputem principi d'exactitud atès que es practica la notificació d'una resolució en via executiva en una adreça postal que correspon a un altre vehicle de la persona interessada; i no a l'adreça postal que consta específicament vinculada al vehicle sancionat en els registres de la DGT i que és la correcta de conformitat amb l'article 90 de la LLei de trànsit.

L’accés dels regidors a la informació relativa a la quantia i motiu dels deutes de dubtós cobrament, podria trobar la seva justificació en les funcions de control i fiscalització legalment atribuïdes als regidors. Això, sense necessitat de facilitar la identitat (nom i cognoms) de totes les persones físiques afectades, als efectes del principi de minimització. Això, sens perjudici que, un cop coneguda la informació en els termes apuntats, en algun cas pugui ser pertinent conèixer, també, la identitat dels afectats, possibilitat que requeriria d’una ponderació específica, tenint en compte els principis de protecció de dades.

Un Ajuntament va publicar en diversos diaris oficials i al web municipal, un anunci de notificació d'un decret d'alcaldia a una pluralitat de persones, que contenia un llistat de 381 immobles que inicialment l'Ajuntament considerava desocupats permanentment, i que identificava amb la referència cadastral i l'adreça exacta de cada immoble, junt amb el número complet del DNI de les persones subjectes passius de l'IBI corresponent en cada cas. Es sanciona a l'Ajuntament amb amonestació, com a responsable de la infracció molt greu per vulneració del principi de licitud, per haver efectuat la publicació sense la concurrència de cap base jurídica. La publicació de l'adreça dels immobles junt amb la resta de dades publicades (ref. cadastral i núm. DNI) es considera excessiva per a la finalitat prevista (notificació de l'acte), però la infracció corresponent a aquest fet, referida a la vulneració del principi de minimització, queda subsumida en la infracció per vulneració del principi de licitud.

La normativa de protecció de dades personals habilitaria, amb la finalitat de gestió tributària, la comunicació de dades amb transcendència tributària a l’Administració tributària a través d’un procediment per sol·licitar la informació, en cada cas concret, quan faci referència a una persona o conjunt de persones concretes, com ara la creació d’una bústia de correu específica on adreçar les sol·licituds. En canvi, a manca d’una disposició general que ho estableixi, la normativa no habilitaria el subministrament periòdic d’informació. En els casos en què la normativa de protecció habilita la comunicació de dades, no cal informar a les persones afectades per la comunicació a l’Administració tributària, d’acord amb el que s’exposa. Quant a la comunicació amb finalitat de millorar les prediccions i estudis de mercat anuals, i de complementar el sistema d’informació sobre el mercat, caldrà estar a les previsions de la disposició addicional del Codi tributari de Catalunya.

Es va incoar PS per presumpte vulneració del principi de Licitud. Però, analitzada la normativa específica, es va concloure que l'IMH va complir estrictament l'article 110.2 LGT, el qual contempla la possibilitat de notificar la resolució en el domicili fiscal del representant de l'obligat tributari en els procediments iniciats d'ofici. En base a dita literalitat, tot i que consta acreditat que el representant de l'ens va facilitar un domicili a efectes de notificacions, es dicta resolució de sobreseïment.

L’Ajuntament pot emprar la informació de què disposa relativa als habitatges respecte dels quals no existeixin consums d’aigua ni persones empadronades en els darrers dos anys, així com les dades del Padró de l’IBI relatives als titulars d’aquests habitatges, amb la finalitat d’aplicar el recàrrec previst a l’article 72.4 del TRLHL.