Cercador de resolucions, dictàmens i informes

Resolució d'arxiu. L’empresa subministradora d'aigües va consultar les dades a través de la seu del cadastre immobiliari i són dades no protegides i accessibles per a tothom, d'acord amb l'article 52.1 del text refós de la Llei del cadastre.

L’accés a les dades identificatives i de contacte dels titulars dels immobles que l’ajuntament disposa com a conseqüència de la gestió de l’IBI per a comunicar-los una possible ocupació il·legal o per a la neteja de les franges forestals pot emparar-se en l’article 6.1.e) i 6.4 RGPD en relació amb les normes que atribueixen competències als ajuntaments en les matèries esmentades i la Llei del Cadastre.

S'arxiva la denúncia perquè la derivació de la sol·licitud de l'ajuntament a la DG Gerència del cadastre immobiliari ( òrgan estatal) es va dur a terme perquè la competència en la matèria del cadastre immobiliari és de titularitat estatal. La tasca de recepció de la queixa i de la notificació postal (repartiment postal) de la notificació de la resolució emesa per la DG cadastre immobiliari les va realitzar l'ens local en virtut d'un conveni de col·laboració formalitzat per ambdues administracions.

El dret a la protecció de dades no impedeix que els promotors urbanístics puguin tenir accés a les dades nom, cognoms i adreça de la resta de propietaris de parcel·les, per tal de complir amb els requisits necessaris per constituir la junta de compensació i poder comunicar-la a la resta de propietaris amb la finalitat que si ho consideren, es puguin adherir a la mateixa. Això sens perjudici que si l’Ajuntament disposa d’aquesta informació pugui incorporar-la directament a l’expedient, d’acord amb l’article 28.3 LPAC.

El dret a la protecció de dades no impedeix que els promotors urbanístics puguin en aquest cas tenir accés a les dades nom, cognoms i adreça de la resta de propietaris, per tal de posar-se en contacte entre ells, als efectes de formular de manera conjunta el planejament urbanístic derivat o de prendre vàlidament la iniciativa en la gestió urbanística.

Si l’Ajuntament ja ha detectat prèviament l’existència de determinats habitatges desocupats a través dels sistemes explicitats a l’article 41.4 LDH, o a través d’altres mecanismes que s’hagin pogut establir, l’article 41.5 LDH habilita la comunicació a l’Ajuntament d’un llistat de consums anormalment baixos d’aigua, gas i electricitat, per sota del llindar establert, als efectes de comprovar la situació de desocupació. Es pot considerar habilitat i proporcionat l’accés al cadastre i al padró municipal d’habitants, per tal d’identificar els propietaris d’habitatges on no hi consta ningú empadronat. No resulta contrari a la normativa de protecció de dades que l’Ajuntament s’adreci a les persones propietàries, amb posterioritat a la detecció de la situació anòmala dels habitatges, per donar-los informació de les mesures previstes.

L'article 41 de l'LDH només habilita, a manca del consentiment dels afectats, la comunicació a l'Ajuntament de les dades dels consums d'aigua als efectes de constatar la situació de desocupació (article 41.5 LDH), si l'Ajuntament ja ha detectat prèviament l'existència de determinats habitatges desocupats al municipi a través dels sistemes explicitats a l'article 41.4 LDH, o a través d'altres mecanismes que s'hagin pogut establir.

En cas que resulti d'aplicació la normativa de propietat horitzontal per parcel·les al cas plantejat (Llibre Cinquè CCC), la comunicació de la informació personal sol·licitada (dades identificatives de contacte i número cadastral de la parcel·la), trobaria habilitació legal en aquestes previsions normatives, i no requeriria el consentiment dels afectats (art.3.e) LOPD), als efectes del règim de comunicació de dades (art. 11.2.a) LOPD). En cas contrari, l'article 53.1.c) de l'LC podria habilitar la comunicació de les dades esmentades a l'Associació de les dades sol·licitades a tots els propietaris de la Urbanització, fent extensible l'habilitació de comunicar a cada propietari les dades dels titulars de parcel·les adjacents, atès l'interès legítim que reconeix l'article 7.f) de la Directiva de protecció de dades personals, i que exerceix en aquest cas l'Associació.

Resulta admissible la utilització per part de l'Ajuntament de les dades del Cadastre i les del padró municipal d'habitants, als efectes de posar-se en contacte amb els propietaris. L'Ajuntament pot consultar el padró, als efectes de detectar si en un habitatge d'una entitat financera no hi ha persones empadronades (art. 41 LDH). Més enllà d'aquesta comprovació, en aquells casos en què hi hagi persones inscrites, no semblaria justificat tractar les dades d'aquestes persones amb aquesta finalitat inicial de detecció (principi de qualitat). Les companyies subministradores han de comunicar a l'Ajuntament la informació que els sigui requerida sobre consums anormals d'aigua, gas i electricitat associada a persones físiques identificades o identificables, per a les finalitats de comprovació previstes a l'article 41.5 de la LDH, quan s'hagi detectat prèviament una situació anòmala de l'habitatge.

Amb caràcter general, una petició d'informació sobre dades del Cadastre immobiliari s'hauria de dirigir a la Direcció General o gerències o subgerències del Cadastre, si escau, en els termes i de la manera que es disposa en el Reial Decret Legislatiu 1/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei del Cadastre Immobiliari, i en el Reial Decret 417/2006, de 7 d'abril, pel qual es desenvolupa el text refós de la Llei del Cadastre Immobliari. En el present cas, el Consell Comarcal podria sol·licitar, per si mateix, accedir a determinades dades cadastrals protegides dels titulars de les finques del municipi requerit, per tal d'exercir les competències que té atribuïdes en virtut de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local i de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català, d'acord amb les previsions de l'article 53.2.a) de la Llei del Cadastre Immobiliari.