• Imprimeix

Comunicació de dades personals

La regla general és que per comunicar dades personals a un tercer cal el consentiment del titular d'aquestes dades. No obstant això, hi ha determinats casos que permeten aquesta cessió de dades sense haver de demanar el consentiment a la persona afectada: quan hi ha una habilitació legal per fer-ho, quan les dades es recullen de fonts accessibles al públic, quan la cessió és conseqüència d'una relació jurídica que comporta aquesta comunicació de dades a tercers, quan el destinatari de la informació és el Defensor del Poble o el Síndic de Greuges, el ministeri fiscal, els jutges i tribunals o el Tribunal de Comptes o la Sindicatura de Comptes, o quan la cessió es fa entre administracions públiques (amb finalitats històriques, estadístiques o científiques, quan les dades es recullen per una administració pública amb destinació a una altra o quan la comunicació es porta a terme per exercir competències idèntiques o que es refereixen a les mateixes matèries).

Per saber si una empresa o administració ha cedit dades a una altra, s'ha d'exercir el dret d'accés davant del responsable del fitxer on consten les dades.

Per exercir aquest dret es pot utilitzar el model d'escrit d'exercici del dret d'accés que és al portal de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades (www.apd.cat) en l'apartat de Drets de les persones (Drets - Drets ARCO) o qualsevol altre escrit en què se sol·liciti informació relativa a les finalitats per a les quals les dades van ser recollides, qui n'és el responsable i a qui són o han estat cedides o comunicades les dades i per què.

Així mateix, i amb relació als fitxers de titularitat pública, es pot consultar la disposició de creació o regulació del fitxer, l'apartat de cessions i l'apartat de transferències, els quals han d'incloure la previsió de si les dades personals se cedeixen a tercers. La disposició de creació del fitxer es pot obtenir mitjançant la consulta al Registre de Protecció de Dades o al diari oficial corresponent.

Les cessions de dades personals per requeriment dels jutges o tribunals són legítimes a l'empara del que disposa l'article 11.2 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, siguin en l'ordre civil, penal, laboral o contenciós administratiu. Les peticions d'informació han de ser, però, precises i no excessives de conformitat amb les necessitats que exigeixi la resolució del cas, ja que els principis de qualitat i de finalitat són aplicables a les comunicacions de dades a jutges i tribunals. S'ha de valorar l'equilibri entre la informació sol·licitada i la destinació o l'ús per a què ha de ser cedida, valoració que ha de ser degudament analitzada pel jutge o magistrat que cursa la petició.

La mateixa normativa específica en matèria sanitària preveu l'ús de la història clínica personalitzada com un recurs excepcional davant de les necessitats puntuals de les finalitats judicials específiques del cas i sempre que el jutge o magistrat hagi considerat el caràcter imprescindible de la unificació de la informació identificativa amb la de caràcter clinicoassistencial. Així, cal interpretar de manera integrada l'obligació de col·laborar amb els jutges i tribunals i d'aportar la informació de caràcter personal amb finalitats judicials previstes en la normativa vigent, amb les exigències del ple respecte al dret fonamental a la protecció de dades, el deure de confidencialitat de la informació del pacient i el secret professional a què està subjecte el col·lectiu sanitari.

És recomanable regular mitjançant codis interns o definir protocols d'actuació per garantir el legítim accés i establir les pautes a seguir, amb caràcter general, davant les peticions d'informació personal als centres sanitaris.

Les dades de caràcter personal de què disposen les administracions públiques es poden cedir o comunicar a una altra administració en els supòsits que regula l'article 21 de la Llei orgànica de protecció de dades de caràcter personal:

  • quan la comunicació o cessió hagi estat prevista en una norma amb rang de llei;
  • quan les dades es comuniquin o cedeixin per a l'exercici de les mateixes competències o tractin sobre les mateixes matèries;
  • quan tinguin per objecte el tractament de dades amb finalitats històriques, estadístiques o científiques;
  • quan una administració obtingui o elabori les dades amb destinació a una altra.

Fora d'aquests supòsits expressament habilitats, i sempre que no es tracti dels casos regulats en l'article 11 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, cal el consentiment de la persona interessada.

Segons preveu l'article 16.3 de la Llei reguladora de les bases del règim local, les dades del padró municipal es poden cedir a altres administracions públiques que ho sol·licitin sense consentiment previ de les persones afectades només quan les dades siguin necessàries per a l'exercici de les respectives competències i exclusivament per a assumptes en els quals la residència o el domicili siguin rellevants.

D'altra banda, les dades del padró municipal es poden fer servir per elaborar estadístiques oficials sotmeses al secret estadístic, en els termes previstos en la Llei 12/1989, de 9 de maig, de la funció estadística pública, i en la Llei 23/1998, de 30 de desembre, d'estadística de Catalunya.

Data d'actualització:  27.12.2016