• Imprimeix

Conclusions de la jornada “Privacitat, una qüestió de democràcia”

06/04/2017 11:04
Conclusions de la jornada "Privacitat, una qüestió de democràcia

Vista general de l'acte

Jordi Foz i M.Àngels Barbarà

 

La jornada “Privacitat, una qüestió de democràcia”, celebrada al Palau de la Generalitat, es va iniciar amb la benvinguda de Jordi Foz, secretari de Transparència i Govern Obert del Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència de la Generalitat, i va ser inaugurada per M. Àngels Barbarà, directora de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades.  

Al llarg de la seva presentació, M. Àngels Barbarà va contextualitzar la jornada parlant del moment actual. Per una banda, aquell mateix dilluns, als EUA, el president Trump signava  la resolució del Congrés dels Estats Units que té per objectiu derogar la llei de protecció de la privacitat a Internet; per una altra, a Europa el Supervisor Europeu de Protecció de Dades  acaba d’analitzar una proposta de directiva per regular els contractes de serveis digitals, en la qual es fa referència a l’ús de les dades personals dels usuaris com a contraprestació per serveis o continguts digitals. En relació amb el concepte de “dades com a contraprestació”, el Supervisor Europeu ja ha indicat que estem parlant de drets fonamentals que, com el dret a la protecció de dades, no es poden reduir a simples mercaderies.

A Europa, els avenços tecnològics i la datificació de la societat ens obliguen a pensar en la garantia de la privacitat de les persones i en la regulació de la protecció de dades, en el marc de l’entrada en vigor del nou Reglament europeu de protecció de dades. 

En aquest sentit, Barbarà destacava que “estem immersos en un procés de simbiosi entre els éssers humans i les màquines, als inicis de la quarta revolució industrial, en un procés en el qual les tecnologies emergents (Big Data, Internet de les coses, intel·ligència artificial, robòtica...) es construeixen i s’amplifiquen mútuament, a partir de la datificació contínua i exponencial de les nostres vides”. La directora de l’APDCAT va reflexionar al voltant de com aquest context pot portar-nos a convertir un dret fonamental en un simple bé, que serveixi per comerciar amb la nostra vida, negociar la nostra llibertat i delimitar la nostra capacitat de decidir sobre el que ens afecta com a individus i com a societat.

A continuació, M. Àngels Barbarà va donar pas a Joseph Cannataci, relator especial del dret a la privacitat de les Nacions Unides, designat per l’ONU com a figura independent per elaborar l’informe anual sobre privacitat.

Joseph Cannataci

 

Cannataci va parlar amb profunditat de la irrupció de les noves tecnologies a les nostres vides, i de com incideixen en les llibertats de les persones. Va plantejar com l’autonomia personal és un aspecte que es desenvolupa des de la infantesa i que una criatura que gaudeix de privacitat i democràcia tindrà un millor desenvolupament psicològic. Va afirmàr que el dret a l’autodeterminació informativa demana que cadascun de nosaltres puguem controlar els fluxos de la nostra informació. I va preguntar quants dels assistents s’havien aturat a pensar sobre la petjada digital que havien deixat només al llarg d’aquell matí: el 90 % de les persones que fan servir Internet no són conscients de la quantitat de dades que deixen a l’abast de tercers, amb el sol gest de clicar per entrar a una web, comprar o simplement navegar per la xarxa. Segons Cannataci, els usuaris s’han de qüestionar fins a quin punt els preocupa deixar rastre de tot el que fan en cada moment i actuar en conseqüència. Va recordar que sense privacitat no podem saber qui som ni decidir què volem ser.

Mar España i M.Àngels Barbarà

 

A la sessió “El nou Reglament general de protecció de dades, una eina al servei dels drets de les persones?”, la directora de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades i la directora de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, Mar España, van parlar sobre l’estat actual del nou Reglament general de protecció de dades i van explicar com l’Agència Espanyola, l’Autoritat Catalana i l’Agència Basca estan treballant conjuntament, per facilitar a les organitzacions i administracions el procés d’adequació al Reglament, abans que sigui de compliment obligat al maig del 2018.

Hem de ser plenament conscients que actualment les dades són un dels actius més importants per al desenvolupament de l’economia, de la societat  i de la política², va comentar M. Àngels Barbarà.

La directora de l’Autoritat Catalana va plantejar que, d’acord amb el context tecnològic actual, amb el Reglament general de protecció de dades el legislador europeu ha buscat regular el tractament de les dades personals mitjançant unes eines que siguin realment efectives per a la defensa del dret i que, alhora, permetin mantenir un desenvolupament constant i sostingut basat en la tecnologia i en les dades. D’aquesta manera, Barbarà recalcava el caràcter proactiu del nou Reglament europeu. 

Per la seva banda, la directora de l’Agència Espanyola va remarcar la gran importància dels drets que ha regulat el Reglament i que serviran per reforçar el control de les persones sobre les seves dades. Ambdues representats destacaven els importants canvis que suposarà l’entrada en vigor de la nova normativa, així com el treball conjunt que tenen per davant tots els actors implicats.

Josep Cruanyes, Santiago Farré, Manuel Martínez i Anna Maria Mengual

 

A la taula rodona “Tecnologies emergents: una eina per al desenvolupament de la societat digital. Drets i llibertats de les persones”, moderada per Santiago Farré, cap de l’Assessoria Jurídica de l’APDCAT, hi van intervenir Anna Maria Mengual, advocada jurista del Tribunal Europeu de Drets Humans; Manuel Martínez, president de la secció de dret de les tecnologies de la informació i la comunicació de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB); i Josep Cruanyes, advocat i historiador, president de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics.

Al llarg de la sessió, es va plantejar com el dret a la privacitat s’ha transformat en un dret instrumental per a la protecció d’altres drets i també com, a la societat actual, els avenços de les tecnologies i de l’economia poden posar en risc els drets fonamentals de les persones.

Anna Maria Mengual va exposar que el Conveni Europeu de Drets Humans no reconeix expressament el dret a la protecció de dades però que, tot i això, s’ha adaptat a la situació actual de la societat a través d’un article que reconeix el dret al respecte a la vida privada i familiar; és aquí on està recollida la protecció de dades. Mengual va destacar que “moltes vegades el, Tribunal ha de trobar l’equilibri entre el dret a la protecció de dades i altres drets, com el dret de llibertat d’expressió o la llibertat de comunicació”. Va plantejar, així mateix, que les escoltes telefòniques, els seguiments a través de dispositius GPS, les gravacions d’imatges o la videovigilància són alguns dels casos que arriben fins al Tribunal Europeu de Drets Humans.

Per altra banda, Manuel Martínez va posar de manifest com les persones han anat prenent consciència sobre la protecció de les seves dades i com, amb tan sols quatre inputs informatius deixats a través dels nostres dispositius electrònics, grans organitzacions poden crear un perfil acurat d’una persona.

Al seu torn, Josep Cruanyes va comentar que en alguns casos l’empremta i les dades que deixa la societat no han de quedar en l’oblit i s’han de donar a conèixer, per tal de recuperar la memòria i l’honor de les persones.

H. Sra Meritxell Borràs i M.Àngels Barbarà

 

Finalment, la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, Meritxell Borràs, va cloure l’acte remarcant que el dret a la protecció de dades té per objectiu que el ciutadà pugui controlar la informació relativa a la seva persona i que, per aquest motiu, constitueix un element imprescindible per a l’efectivitat dels altres drets i llibertats. Va afegir, a més, que aquest dret és cada dia més necessari i que requereix un enfocament que transcendeix fronteres de països i estats. “Cal una reflexió sobre com aprofitar el que té de bo la revolució digital i com evitar els perills inherents que comporta”, va comentar. Així mateix, va incidir en el fet que la Unió Europea ja ha començat a regular aquest àmbit de forma transversal al continent, i va concloure dient que “les administracions hem d’actuar ràpid i avançar-nos, perquè els canvis i les transformacions de l’era digital van a la velocitat de la llum, mentre que les lleis i els reglament sovint van a la velocitat de la burocràcia.